TARRAGONA 21

Arga Sentís. Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA

El 8 de març de l’any passat, en una jornada històrica, el moviment feminista va aconseguir una mobilització sense precedents. Després d’aquell èxit aclaparador, que va desbordar totes les previsions, encarem un nou 8 de març amb la moral molt alta i carregades de raons i de reivindicacions.

Des de fa més de cent anys, les reivindicacions que estan en l’origen de la celebració del Dia internacional de la Dona són drets polítics, millors condicions de treball i de vida, i manifestacions en favor de la pau.

A partir de 1908, les socialistes nord-americanes van començar a celebrar el Dia de la Dona el darrer diumenge de febrer per reivindicar el dret de vot. El 2010 Clara Zetkin, en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, va proposar establir el Dia Internacional de la Dona per promoure el sufragi universal femení, la pau i la llibertat. L’any següent, més d’un milió de dones van sortir al carrer; les europees ho van fer el 19 de març i les nord-americanes ho van continuar fent el darrer diumenge de febrer. Van ser les dones russes les que van implantar la data actual: el 8 de març de 2017 van sortir al carrer per protestar per la falta d’aliments i per reclamar el retorn dels combatents de la I Guerra Mundial. A partir de llavors, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat el 8 de març. A Espanya es va celebrar per primer cop el 1936. Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració d’aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

Independentment de si la mobilització d’enguany aconsegueix superar o no la de l’any passat, hi ha una evidència que s’imposa: la lluita de les dones per la igualtat és imparable i ocupa el centre de l’agenda social i política. No només a Espanya, a tot el món, el feminisme és actualment el moviment social més transversal i intergeneracional, el que té més capacitat de mobilització i de transformació de la societat.

Després de més de 300 anys des del seu naixement, com a filla no volguda de la il·lustració, la força del feminisme per fer prendre consciència de la desigualtat a què hem estat i estem sotmeses les dones pel fet de ser-ho, per desafiar l’ordre establert i per conquerir drets per a les dones, en una lluita que beneficia a tota la societat, ja no la pot aturar ningú. I la prova més evident n’és precisament la reacció en contra: si ja estàvem acostumades a la ridiculització, al menyspreu i als atacs dels que veuen en perill els seus privilegis, ara assistim a la irrupció en l’escenari social i polític d’una ideologia patriarcal que nega la discriminació i s’oposa a les polítiques destinades a corregir-la, per exemple, a la Llei contra la Violència de gènere. I ho fa amb la repetició sistemàtica de mentides per desacreditar el moviment feminista.

Enfront de les mentides, dades: l’any passat, a Catalunya, van haver-hi 12.977 denúncies per violència masclista en l’àmbit de la parella i van ser assassinades 7 dones, de les quals només 1 havia denunciat. Tots els indicadors ens parlen de desigualtats i discriminació en el món laboral: a Catalunya la bretxa salarial és del 23,4% i del 38,8% en el cas de les pensions, una de cada quatre dones té un contracte parcial i 18.000 dones a Catalunya manifestaven l’any passat haver patit assetjament sexual a la feina.

Aquest 8 de març tornarem a dir prou a les violències masclistes, a les bretxes, a les desigualtats i a exigir mesures, compromisos i pressupostos. Perquè sabem que la igualtat real entre dones i homes és la base d’una societat més justa, més civilitzada, més democràtica. I perquè la força transformadora del feminisme és imparable.

Arga Sentís.

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies