.

D’equerra a dreta, Joan Antoni Domènech, Antoni Pont i Jordi Just. Foto: Tots21

Nascut a Tàrrega en plena Segona República, membre d’una saga familiar empresarial que va engrandir junt al seus germans Ramon i Josep i el seu cosí Antoni, creador d’iniciatives empresarials i socials, i que pot dir que ha esmorzat amb Henry Kissinger, conversat amb George Buh pare i intercanviat opinions amb Al Gore, que per cert, el va sorprendre un cop citant una dita del poeta i periodista José María Pemán: ‘No hi ha virtut més eminent que fer senzillament allò que cal fer’.

Antoni Pont i Amenós, president honorífic del Grup Borges i expresident de la firma, es despulla empresarialment i familiarment en un llibre-entrevista amb el conegut periodista i editor Joan Antoni Domènech, tot i que amb la prudència que sempre l’ha caracteritzat. ‘Converación con Antonio Pont’ esdevindrà un llibre buscat d’un personatge membre d’una empresa clau en l’economia catalana les darreres set dècades i de la qual no hi ha bibliografia editada. El llibre, del què se n’ha mostrat un tast avui a la premsa, serà presentat a la Cambra de Reus el proper dia 28 de la mà de l’exdirector de La Vanguardia, Joan Tàpia.

‘Vaig arribar a Reus el 4 d’octubre de 1957, exactament el mateix dia que el russos van posar en òrbita el satèl.lit Sputnik’, afirma al llibre. Membre de la tercera generació d’empresaris de la fruita seca i de l’oli, a ell i a la seva família li va tocar abordar l’empresa familiar des d’una perpectiva radicalment professional: la transició de la tercera a la quarta generació va ser ‘traumàtica’ ja que va prevaler ‘la meritocràcia’ davant els llaços familiars, amb la necessitat de fer acomiadaments de fills i nebots i el nomenament de professionals de la gestió, tot i que mai s’ha perdut la propietat familiar del grup.

Aquesta visió abolutament pragmàtica -tan difícil d’aplicar a les empreses catalanes- ha estat la clau de la potència actual d’una firma de més de 125 anys de vida, que ven a cent països i que havia nascut quan l’avi -Antoni Pont i Pont- començà venent ametlles sense closca a Tàrrega, al temps que comprava les olives dels pagesos de Les Borges Blanques i les revenia als molins. Era un llunyà any de 1896.

La vida d’Antoni Pont i Amenós ha estat enormement lligada a la creació d’entitats i institucions com el lobbi empresarial Gresol o l’International Nut Council -d’on sorgí l’actual regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Reu, Montse Caelles-, una entitat molt lligada a la Cambra de Reus, que amb la llarga presidència de Francec Cabré li cedí espai per a instal.lar-se com a seu. Ja des de fa any disposa d’edifici propi al Mas Barrufet, a la carretera de Tarragona, i dona feina a 14 treballadors.

Pont desgranava les claus de l’empresari per afrontar els reptes del present i del futur: ‘Tenir una actitut positiva, fer exercici físic, seguir una bona alimentació, controlar l’estrés i adaptar-se als canvis. El que sempre caracteritza els temps són els canvis’. Més: fer-ho ‘amb treball i esforç’. El seu secret? ‘Esmorzar cada matí fruits secs i pa sucat amb oli’.

Joan Antoni Domènech, gran coneixedor de la història empresarial de Reus i especialment dels moviments subterranis dels diferents sectors -Reus té una gran nòmina d’empresaris hotelers, de renom nacional i internacional, per exemple-, subratllava que el que més l’ha sorprès de les seves llargues converses amb Pont és ‘la simplicitat del missatge segons el qual el món és dels qui treballin, no hi ha màgia, sinó dedicació absoluta’.

El ‘caràcter especial que imprimeix Reus’ ha estat subratllat per l’empresari, que ha lloat la tasca de l’actual president de la Cambra, Jordi Just. ‘Reus no és capital, però capitaleja‘, afirmava en afortunada expressió. Ja el reusenc Albert Vilalta, que fou secretari d’Estat d’Infraestructures, conseller de Medi Ambient de la Generalitat i el polític que va dur l’AVE al Camp de Tarragona, quan no hi havia de passar, va deixar dit que a Reus ‘no ens han regalat res’. L’activitat empresarial de la ciutat continua viva, ‘però potser de manera més anònima que abans’, reflectia. Pont ho remataria: ‘És un luxe viure a Reus’.

Jaume Garcia