Un moment de la presentació de l’exposició antològica
Bartolozzi, el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) i el Museu de Navarra han coproduït l’exposició Bartolozzi (1943-2009), una mostra antològica que reivindica la transcendència artística d’aquest pintor nascut a Navarra, figura clau del pop art espanyol. Fortament vinculat al Camp de Tarragona, Rafael Bartolozzi es va instal·lar a Vespella de Gaià a finals dels anys 80 i en va ser alcalde des del 1991 fins al 2013.
La mostra, inaugurada aquest divendres pel president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, presenta una quarantena d’obres que recuperen i posen en valor la trajectòria i aportacions d’aquest pintor i escultor, figura clau de l’art contemporani. Les obres de Bartolozzi es podran visitar al MAMT fins al proper 21 de febrer. Comissariada per Raquel Medina de Vargas, l’exposició s’organitza en dos àmbits: d’una banda “Erotisme, poètica i metàfora”, que recull treballs dels anys setanta i vuitanta, quan Bartolozzi es converteix en un referent de la pintura pop a Espanya, i de l’altra “Naturalesa: símbol i fabulació”, on la naturalesa es barreja amb elements simbòlics o fabulats, alguns del quals plasmen les seves arrels navarreses, d’altres estan inspirats en l’entorn natural de Vespella de Gaià.
El fill de l’artista, Nil Bartolozzi, ha participat en l’edició del catàleg de la mostra, amb textos de la comissària, Raquel Medina i de la catedràtica Maria del Mar Lozano Bartolozzi, germana de l’artista.
Bartolozzi: realista i abstracte alhora
Fill dels pintors Francis Bartolozzi i Pedro Lozano de Sotés, i nét del cèlebre dibuixant i escriptor Salvador Bartolozzi, Rafael Bartolozzi es va traslladar de la seva Pamplona natal a Barcelona el 1964, on va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Escola de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès. Pertany a la generació dels seixanta, integrada per artistes afins que preconitzen la recuperació de la figuració i l’art pop com Zush, Llimós, Gerard Sala o Arranz Bravo. Precisament amb aquest últim va formar un tàndem artístic durant deu anys, al qual es deuen obres tan emblemàtiques com l’edifici pintat de la fàbrica Tipel (1970) de Parets del Vallès, entre altres macroprojectes de pintura mural a Mallorca i a Barcelona.
La seva participació com a representant espanyol a la Biennal de Venècia (1980) tanca una etapa i marca un canvi decisiu en el seu trajecte vital i artístic. S’instal·la permanentment a Vespella de Gaià, on el nou estil de vida i l’entorn rural influiran en l’evolució de les seves creacions, que aniran abandonant progressivament la figuració per evolucionar cap a una interpretació de la natura mediterrània molt lliure, fluida i primitiva que incorpora l’abstracció, la fabulació i el símbol.
Equip de redacció
