Anna Tarrés: ‘Els Jocs ampliaran la base de la natació sincronitzada’

🔊 Escoltar la notícia

Tarragona 2018 serà la més recent demostració de com les seleccions i equips internacionals entenen aquest esdeveniment internacional. Una gran cita que posseeix un nivell mediàtic envejable, tal i com va anunciar l’Ajuntament de Tarragona fa una setmana, on no és d’estranyar que personalitats de destacada presència internacional comencin a prendre força i ressò al voltant dels XVIII Jocs Mediterranis i la seva organització per part de Tarragona.

Anna Tarrés, exitosa entrenadora de la millor generació espanyola de natació sincronitzada (1997-2012), recent entrenadora de la selecció d’Ucraïna (fins els Jocs Olímpics de Río de Janeiro l’any 2016) i, actualment, tant assessora internacional de la selecció d’Israel com entrenadora i directora tècnica del CN Kallípolis; també es troba molt involucrada amb uns Jocs que s’apropen amb força. En una entrevista a Tarragona21 afirma: “Estem treballant perquè la natació sincronitzada sigui un esport que pugui estar als Jocs Mediterranis”.

Doncs cal recordar que, entre les modalitats que acollirà Tarragona 2018, encara no hi és present la natació sincronitzada, com sí que ho són dos modalitats de la mateixa branca esportiva: la gimnàstica artística i la gimnàstica rítmica. És per això que per Anna Tarrés és molt important poder cuidar la modalitat esportiva de natació sincronitzada al nostre país ja que, tal i com ella exposa, “és un esport molt complet, i això és degut a diferents factors que en prenen part, com la música, l’aigua o la flexibilitat”.

Per l’altre costat, analitzant la trajectòria esportiva nacional de la natació sincronitzada, Tarrés també opina que la seva popularitat va començar als campionats del món de l’any 2003, quan ella era entrenadora de la selecció nacional. “Els primers resultats olímpics van ser un punt d’inflexió”, raona mentre segueix explicant que aquest fet, “acompanyat amb la primera medalla olímpica l’any 2008 i la repetició fins el 2012”, fa que “el jovent s’enlluerni amb un esport nou, molt atractiu a nivell estètic, molt complerta  nivell físic i que es un esport individual fet en equip”.

Un esport que Tarrés coneix a la perfecció. “Quan era nedadora vaig tenir la sort d’anar als Jocs Olímpics del 1984” (els primers que acollien la modalitat de natació sincronitzada oficialment), explica Tarrés a la vegada que constata que, coincidir als entrenaments amb l’equip americà va marcar la seva carrera. “Allí vaig veure aquella sincro que jo volia fer i, per tant, quan vaig ser entrenadora vaig voler aplicar aquesta ideologia d’una sincronitzada molt més trempant. Una sincronitzada arriscada on a través de l’aigua i de la música poguéssim expressar les capacitats de crear històries, moviments, sentiments diferents”.

Sobre els Joc de Tarragona, Anna Tarrés és clara: “Està molt bé començar a utilitzar el territori per eixamplar la base de la sincronitzada” a través d’altres modalitats que sí que participen als Jocs Mediterranis. Per Tarrés, és molt important que el seu esport es pugui “fer valer en diferents àmbits, que no quedi només en els reductes on la sincronitzada és més important o ha estat històricament el bressol” de cara a una base de nois i noies molt sòlida actualment i que volen practicar aquest esport.

David Aymerich