Ángel Juárez: ‘Matemàtiques, anglès i educació ambiental’

Angel Juárez és president de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Red Internacional de Escritores por la Tierra

Sempre faig servir la mateixa anècdota per explicar com ha evolucionat la consciència ecològica en la nostra societat. El proper 13 de juliol la narraré un altre cop, ja que celebrarem la vint-i-sisena edició del ‘Dia de neteja de la platja’ (sí, vint-i-sisena, hi ha fotos en què no tinc cabells blancs que així ho demostren). La història és la següent: en una jornada de voluntariat ambiental celebrada als anys noranta, mentre els bussos recollien residus de l’aigua van trobar… una rentadora! Sembla difícil de creure, però hi havia persones per a les quals el millor cementiri possible per a un electrodomèstic era el fons del mar. Quan en el ‘Dia de neteja de la platja’ els participants comenten que troben pocs residus, jo els recordo aquella troballa submarina i se’ls posen els ulls com a plats.

Això demostra que tot i que no corren bons temps per als ecologistes hem creat una societat compromesa amb el medi natural, fins al punt que l’anècdota de la rentadora sembla irreal, gairebé una broma. Hem evolucionat, malgrat que encara no hem arribat ni a la meitat del camí. ¿És possible construir una societat els membres de la qual respectin i tinguin cura del medi ambient sense excepció? Vull pensar que sí, perquè per això porto tota la meva vida lluitant. I si alguna cosa tinc clara a dia d’avui, en aquests temps foscos de Trump i de desastres ambientals, és que no aconseguirem una societat plenament compromesa amb la salvació del nostre planeta si no apostem de veritat per l’educació ambiental.

No vull anar de guru, que d’aquests el món està ple, però alguna noció tinc d’aquest tema. L’entitat que presideixo des de fa més de 25 anys va ser la primera de la província de Tarragona i una de les pioneres de l’estat que va basar la seva acció en l’educació ambiental. Sempre ho vaig tenir clar: Mediterrània havia de denunciar tots els atemptats contra la naturalesa i ser guerrillera, però l’objectiu principal de la fundació era el foment de l’educació ambiental. Si alguna cosa hem intentat durant més de dues dècades, i crec que no ens ha anat gens malament, ha estat fer entendre a tots aquests nens i nenes que protegir els boscos, les platges, els arbres i els animals no era una opció per a ells sinó una obligació moral com a éssers humans. I l’única eina útil per aconseguir-ho ha estat l’educació ambiental.

Cada vegada hi ha més entitats que es pugen al carro de l’educació ambiental i imparteixen tallers i xerrades, organitzen excursions per paratges naturals, etc. És lògic i cal celebrar-ho, com el fet que actualment tots els partits incorporin propostes ecologistes quan fa quinze anys era un assumpte que no interessava pas i no apareixia en els programes electorals. Un cop tenim el context, arriba l’hora de fer la gran pregunta: ¿que el tercer sector aposti de manera ferma per l’educació ambiental és suficient? Els molts anys de treball a la meva esquena i la meva intuïció, que segueix tan diligent com sempre, em fan pensar que no. La nostra funció és necessària, però incompleta. Necessitem ajuda.

Llenço aquí una proposta amb l’esperança que arribi a l’opinió pública i es debati en els fòrums indicats. Disparo: crec que és necessària la creació d’una assignatura d’educació ambiental que sigui obligatòria per a tots els alumnes que estudien al nostre país. Una matèria que estigui al mateix nivell que les matemàtiques, l’anglès o la història. I és que… ¿per què volem que els nostres nens i nenes sàpiguen conjugar el to be i fer arrels quadrades quan el nostre món està molt malalt i si no ho canviem radicalment està condemnat a morir? ¿De debò cal que els nostres fills i filles sàpiguen història quan el canvi climàtic amenaça seriosament el seu futur? La meva tesi, basada en estudis que tenen el suport de la immensa majoria de la comunitat científica, és molt simple: o els més joves aprenen a tenir cura del nostre planeta, o molt aviat no tindrem planeta que cuidar. És tan necessari impartir una assignatura d’educació ambiental que em sembla una insensatesa que aquesta qüestió no s’hagi posat encara sobre la taula.

Hi ha una frase de Cocteau que m’encanta i encaixa a la perfecció amb allò que aquí defenso: “Formar-se no és gens fàcil, però reformar-se ho és encara menys”. No perdem més temps i instruïm els més petits perquè siguin la generació més conscienciada amb el medi ambient que hagi existit mai. Que siguin tan ecologistes que quan els expliqui que una vegada vàrem trobar una rentadora al fons del mar es pensin que m’he tornat boig o que potser vinc d’un altre planeta.

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *