TARRAGONA 21
Ángel Juárez

Ángel Juárez

Avui us desvetllaré una notícia que em fa sentir una felicitat immensa. Però abans, una mica de context. Ja han passat uns anys des que es van començar a posar en pràctica de manera habitual els Acords de Custòdia del Territori. Per aquells que no estigueu familiaritzats amb el terme, es tracta d’una eina molt útil per tal que les ONG i les entitats ambientals o socials puguin gestionar un espai (ja sigui públic o privat) amb l’objectiu de conservar la diversitat biològica, el paisatge i el patrimoni cultural.

En el seu moment, a aquells que portem tota la vida en aquest món, ens va semblar una molt bona idea que les administracions públiques deixessin en mans de les associacions la responsabilitat de protegir un territori concret. Perquè la passió, el ritme i les ganes d’avançar que tenen les persones que treballen o col·laboren en entitats no es pot igualar. Perquè d’aquesta manera és més fàcil implicar la societat civil. I, no ens enganyem, perquè és més econòmic. Ara que tenim el bagatge suficient com per poder fer una valoració realista, estic convençut que ha estat una pràctica d’èxit i molt beneficiosa per a totes les parts.

Per a mostra, un botó. Durant els últims anys, dins dels Premis Ones que la fundació que presideixo (Mare Terra Fundació Mediterrània) organitza anualment, han estat guardonats diversos treballs basats en un Acord de Custòdia del Territori. Sense anar més lluny, l’any passat van rebre el ‘Reconeixement Defensa del Patrimoni Natural’ l’Ajuntament de Sòria i la Fundación Oxígeno, pel seu projecte conjunt per situar la ciutat castellana com el primer entorn urbà espanyol i europeu candidat a ser declarat Reserva de la Biosfera de la Unesco. I en l’edició d’enguany dels Premis Ones, un altre consistori i una altra entitat rebran ex aequo el mateix guardó per un projecte sorprenent i digne d’aplaudiment. Quins són els afortunats? La resposta … després de la publicitat.

Espero haver mantingut la vostra atenció fins aquí, perquè s’ha acabat el context i ha arribat el moment de donar-vos la primícia: l’Ajuntament de Tarragona ha escollit Mare Terra Fundació Mediterrània per a ser responsable de la custòdia del riu Francolí al seu pas pel terme municipal tarragoní. En altres paraules, la fundació que presideixo ja té l’obligació d’encarregar-se de la conservació d’aquest autèntic tresor natural. Com si fos el nostre fill (de fet, nosaltres ho sentim com a tal), hem de cuidar-lo perquè estigui en les seves millors condicions, perquè es faci fort contra les adversitats i pugui lluir amb tot el seu esplendor.

Per a nosaltres és un premi, però també el repte més important que afrontarem en el futur. Portem 25 anys reivindicant la importància del riu Francolí, fent pedagogia sobre els seus impagables valors naturals, intentant convèncer a les administracions i les empreses més poderoses del nostre entorn sobre la necessitat d’invertir en la seva conservació. Hem aconseguit molts avenços gràcies a la nostra insistència i perseverança (som molt tossuts quan ens ho proposem). Però ara cal fer un pas endavant. Per al riu Francolí, ha arribat l’hora de la veritat. Això marca un abans i un després. Comença una nova vida per al Francolí, i nosaltres ens encarregarem de guiar-lo pel bon camí.

No improvisarem ni donarem pals de cec. Ho tenim tot arxivat en els nostres caps des de fa temps. Tenim el gran projecte del Francolí definit. Serà un Pla General del Riu, que no ha de ser només nostre, sinó de tots els actors que hi formin part. Tots units amb un projecte comú, per avançar més ràpid i no desviar-se de la ruta.

El nostre propòsit és dividir la conca fluvial en diferents sectors, en els quals s’establirà una diagnosi del seu estat per a més tard actuar sobre cadascun d’ells. D’aquesta manera, no s’aplicaran solucions globals, sinó que cada tram del riu tindrà la seva medicina particular. El nostre objectiu? No perdre més temps i poder començar a executar-lo el més aviat possible.

Porto gairebé tota la meva vida dedicant-me a la protecció del medi ambient. I ara, amb gairebé cinquantadeu anys a la meva esquena, diverses cicatrius de guerra, uns quants néts, molts cops donats i rebuts i un cos que ja no respon com abans, es presenta davant meu un dels reptes més apassionants que hauré d’afrontar en la meva carrera. Mediterrània assumeix el repte, i esperem tenir al nostre costat a les administracions, les empreses i molt especialment als ciutadans tarragonins, dels que esperem que ens donin suport i que donin la cara per un riu que ha de deixar de ser, d’una vegada per totes, un gran desconegut.

Ha arribat l’hora del Francolí. El futur del riu és a les nostres mans, i ja no hi ha marxa enrere. Hem de ser responsables. Nosaltres estem preparats. I tu… ens acompanyes?

Ángel Juárez Almendros, President de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Red Internacional de Escritores por la Tierra

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies