.

“El temps no acompanya i és una pena que a la mínima que plogui la gent no vingui”, admetia la portaveu del CDR, Sara Maestre, un cop acabada la concentració que ha durat poc més d’un quart d’hora. Foto: ACN

El moviment independentista haurà d’incorporar meteoròlegs per fer front a la tempesta que ha de venir. Poc més d’una cinquantena de persones han desafiat a la pluja intensa que estava caient a Tarragona aquesta tarda de dijous i s’han concentrat davant de la Subdelegació del govern espanyol a la plaça Imperial Tarraco per reclamar la llibertat dels “presos polítics” Jordi Sánchez i Jordi Cuixart i exigir la República catalana “ara”. Cridats pel Comitè en Defensa del Referèndum (CDR) de Tarragona, que en altres llocs ja està canviant la seva denominació per la de Comitè en Defensa de la República, la seva ha estat una presència militant, però superada en número tant per efectius policials com gairebé periodistes. Entre ells, l’infatigable membre de La Sexta, que ha rebut els habituals crits de “premsa espanyola, manipuladora”.

Aquest tast de la que es preveu multitudinària manifestació convocada dissabte a les 17.00 hores a Barcelona per la Taula per a la Democràcia (per a la qual l’ANC habilitarà autobusos que sortiran a les 14.00 hores de la Rambla Lluís Companys a un preu de deu euros per persona) ha permès escoltar els eslògans habituals (“Ballesteros dimissió” i “Fora forces d’ocupació”) i altres adaptats a les circumstàncies: “Amb pluja i vent, el poble està present”. “El temps no acompanya i és una pena que a la mínima que plogui la gent no vingui”, admetia la portaveu del CDR, Sara Maestre, un cop acabada la concentració que ha durat poc més d’un quart d’hora i no ha requerit el tall del trànsit per la plaça. “Aquestes mobilitzacions són necessàries per reclamar la llibertat dels presos polítics i exigir que s’aixequi la suspensió a la proclamació de la independència”, afegia denunciant alhora “l’amenaça de l’Estat que suposa l’aplicació de l’article 155” per als drets civils dels catalans. Maestre reconeixia, però, que “en un context canviant” com l’actual “les mobilitzacions també hauran de fer-ho”.

J.S.