Un bon grapat de coloms en un terrat del carrer Lleó a la Part Baixa. Foto: Adrià Recasens / Tarragona21
Durant els passats mesos de maig i juny es van realitzar les tasques de confecció del nou cens actualitzat de coloms al terme de Tarragona, que indica que el nombre estimat d’aquest tipus d’aus és de gairebé 50 mil exemplars al 2014, un descens de més de la meitat tenint en compte que al 2013 s’havien registrat entre 120 i 130 mil, i encara sense haver acabat l’any.
Per fer aquest recompte es va distribuir en set quadrícules la zona de la ciutat a observar, destinant tres operaris a cadascuna d’elles on van realitzar les tasques d’observació durant diversos dies de maig i juny, en horari comprès entre les 8h del matí i les 18h de la tarda, interval diari que correspon al període en el que aquestes aus mostren més activitat.
A la vegada, cadascuna de les quadrícules ha quedat formada per retícules quadrades amb les dimensions lo més reduïdes possibles i concretament de 300×300 metres ja que el radi de deambulació d’un colom acostuma a ser de 200 metres aproximadament.
Per tal d’obtenir el nombre de coloms observats s’ha utilitzat el mètode dels escombrats de zones que ha permès el detall de carrer per carrer. També ha permés detectar els punts de nidificació localitzant els nius i colònies, a més de les zones d’alimentació.
Part Baixa i Serrallo, les zones on més abunden
A partir d’aquest mètode d’estudi podem saber que a Tarragona la zona on abunden més coloms és d’una banda el barri del Serrallo on al carrer Espinach hi ha detectats uns 1.000 exemplars, i per l’altra la Part Baixa on concretament el carrer Reial i el carrer Lleó del Barri del Port són els més destacats amb uns 500 exemplars en cadascun. També el Passeig de la Independència amb mateix nombre, seguit de la Plaça dels Carros amb uns 300 i Plaça dels Infants amb uns 100. On més aniden són a l’antiga Tabacalera i als terrats del carrer Sant Miquel amb uns 500 casos en cadascun d’ells, i a l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI), antiga Chartreuse, amb 300.
“Tarragona és una ciutat portuària, amb molt de gra. Això significa una alta concentració de coloms. La col·laboració amb l’Autoritat Portuària per allunyar aquest hostes incomodes és total”, diu Joan Sanahujes, conseller de Neteja de l’Ajuntament de Tarragona.
No es queda curta la Zona Centre on el Passeig de Sant Antoni i la Rambla Nova registren al voltant de 1.000 exemplars en cadascun d’ells, i el Balcó del Mediterrani amb la meitat. També el Passeig de les Palmeres amb 200 exemplars.
A Rodalies hi ha 200 exemplars al carrers Riu Llobregat de Torreforta, al Polígon Francolí i al voltant de l’Hospital Joan XXIII. En menys mesura la resta de zones. La del Nord-Oest destaca amb els 100 registrats al carrer Monestir de Poblet, la Zona Oest on al carrer Robert d’Aguiló hi han uns 30. Finalment la Part Alta amb uns 100 exemplars al voltant de la Catedral i Pla de la Seu, o la Plaça de Sant Joan amb uns 75.
Combatre i reduir els exemplars
Els coloms són uns animals que es reprodueixen amb molta facilitat i que poden arribar a tenir un màxim de 12 cries per any.
El servei de control sanitari de coloms a Tarragona manté enguany com a objectius principals la reducció de la població existent fins a assolir “un nivell de tolerància acceptable”. També es fa un control de les aus per tal d’obtenir una població de coloms sana, amb el conseqüent sacrifici d’aquells exemplars que comportin perill per a la salubritat pública o pel medi ambient.
“No volem treure els coloms de la ciutat, sinó aconseguir una població estable que no malmeti el patrimoni, no embruti, ni molesti a les persones”, comenta Sanahujes.
Enguany s’ha ampliat de dos a tres, les visites setmanals: dilluns, dimecres i divendres, dels operaris que realitzen les tasques de recollida manual dels exemplars capturats, reposició d’aliment, desinfecció i neteja de les gàbies.
També s’ha ampliat el nombre de gàbies disposades per tot el terme municipal (ciutat i rodalies), de les 20 que hi havia a 34 gàbies.
Altres sistemes alternatius innovadors són les xarxes propulsades amb bomba hidràulica, combinades amb resta de sistemes alternatius com passatges de vidre, salabres i xarxes manuals.
Fins al setembre, hi haurà actuacions de neteja i sanejament de nius cada quinze dies.
També es pretén atendre tots els avisos rebuts mitjançant el Telèfon Verd 977296222 abans de les 48 hores següents a la trucada. I la dotació, d’un sistema especial de protecció dissenyat per SEDESA, S.L. per tal de garantir la seguretat i benestar dels coloms atrapats i evitar atacs de depredadors.
Estimació de la població real de coloms
Per tal de fer una estimació de la població real, s’aplica un factor de correcció sobre les dades obtingudes, doncs és evident que no s’observa la totalitat de les aus presents. Així, les aus observades són només aquelles que ja estan en condicions de volar i alimentar-se soles o el component de la parella que no és al niu en aquell moment. Per altra banda, només són observables aquells coloms que són a les façanes o a les teulades que donen al carrer, però no els que són a les parts interiors dels edificis.
Tampoc s’observen els colomins al niu o a punt de volar. Per tant, és evident que en realitat hi ha més coloms dels que s’han pogut observar i cal aplicar un factor que corregeixi, en el possible, la desviació comesa. Determinar el valor d’aquest factor de correcció és molt problemàtic, ja que depèn en gran mesura de l’època de l’any, de l’estructura de les edificacions, del tipus d’alimentació (si s’alimenten als carrers són més visibles que si ho fan en patis interiors). No obstant això, estudis basats en la tècnica del marcatge i captura/recaptura realitzats en diferents ciutats europees (Basilea, Barcelona, Bolzano, Helsinki, Brno, Hamburg, etc.) per diversos autors han obtingut tots ells un valor proper a 3’5, mateix valor escollit per a Tarragona, per possibilitar dades comparatives amb altres poblacions on s’hagi aplicat aquesta metodologia de cens.
Si volem xifres exactes, el resultat indica: Coloms observats (14.270 exemplars) i Coloms estimats (49.945 exemplars).
-Adrià Recasens-
