.

Altafulla ha fet un salt de qualitat avui en matèria cultural de manera discreta i sense inauguració formal, com s’esdevé en un entorn de lectura. El consistori ha posat en marxa la nova Biblioteca Municipal, sistuada al carrer Vinyet, a mig camí de la platja i l’històric casc antic.

Un llibre dedicat a Leon Trotski, junt a ‘Incerta Glòria’, de Joan Sales,. Foto: Tarragona21

El recinte municipal, situat als baixos d’un edifici de vivendes protegides, multiplica per quatre l’espai de biblioteca, és inusualment diàfan gràcies a la llum natural que hi accedeix de forma àmplia i presenta una sala tancada per fer-hi activitats culturals. Es traca que la Biblioteca municipal esdevingui el centre cultura de la vila, amb l’afegit de nombroses taules de treball, una sala per a lectura de premsa i revistes de manera còmode i un recinte exterior que s’habilitarà per a activitats a l’estiu.

El salt de qualitat mutiplica per tres els 70 metres quadrats de l’antiga biblioteca i passa a ocupar-ne 200 (a part del magatzem), més uns altres 150 metres quadrats del nou Arxiu Municipal, que abandona es golfes de l’edifici consistorial per ubica-se en un lloc digne. Tot el mobiliari és nou, adaptat a les persones amb disminució física, disposa de wifi, àmplies taules amb endolls per a ús d’ordinadors i afegeix un grup d’ordinadors nous.

El director dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona de la Generalitat de Catalunya, Jordi Agràs, expresident del Centre de Lectura de Reus -l’entitat privada que disposa de la major biblioteca de Catalunya, amb més de 200.000 volums- ha visitat aquest matí les noves instal·lacions de la Biblioteca Municipal d’Altafulla, que s’estrenarà amb una festa inaugural oberta a la ciutadania aquesta tarda, i que estarà amenitzada per un espectacle de titelles, un concert de violí i violoncel i un refrigeri per a tots els assistents.

Una imatge general de la nova biblioteca. Foto: Tarragona21

Les autoritats, durant la posada en marxa de l’espai. Foto: Tarragona21

Jordi Agràs, acompanyat de l’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso; la regidora de Cultura, Montse Castellarnau, i la responsable de la Biblioteca, Helena Cobos, entre d’altres representants i tècnics municipals, ha felicitat al consistori per la consecució de la nova Biblioteca i ha remarcat especialment la polivalència del seu espai, la seva lluminositat, la zona exterior i, al mateix temps, ha recordat que el projecte obre la porta cap a una futura ampliació per arribar als 750 m2, que estableix la Xarxa de Biblioteques Públiques de Catalunya en funció de la població del municipi.

Agràs també ha anunciat que des del Departament de Cultura s’atorgarà una ajuda econòmica per reforçar el fons de la Biblioteca d’Altafulla, arran també de l’exigència que el departament havia demanat a l’Ajuntament a l’hora de descatalogar determinat fons.

Per la seva banda, la regidora de Cultura, Montse Castellarnau, ha subratllat el guany en espai i en centralitat, ja que d’aquesta manera, “s’aconsegueix una distància equidistant entre el nucli històric i el barri marítim”. L’edil de Cultura també ha volgut remarcar la donació que va fer Pere Benavent de Barberà amb què compta un dels espais destacats de la Biblioteca. Es tracta d’una donació en la que hi figuren llibres que la Generalitat reclama com a patrimni documental de Catalunya.

Pere Benavent de Barberà va ser un arquitecte, humanista i escriptor català. Va ser numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Vinculat a Reus per orígens familiars, va restaurar l’antiga casa pairal coneguda com a Mas de Barberà, (avui Mas Vila de Barberà), a la carretera de Bellissens, seu del deganat reusenc de la Universitat Rovira i Virgili, i va restaurar l’església de Sant Francesc.

La nova biblioteca ha provocat les queixes de l’oposició, d’algunes entitats com el Ball de  Diables, que maldaven el seu desplaçament fora del nucli antic. El públic i el seu ús serà el que determinarà l’èxit del recinte, on no només es farà prestació de llibres sinó activitats culturals.

El seu trasllat en zona equidistant provocarà que els estiuejants d’Altafulla tinguin un equipament cultural molt proper i amb més atractiu que el d’abans, com succeeix en poblacions ed costa ben dotades com Salou  Torredembarra. El consistori ja preveu un augment de visitants a l’estiu. L’horari atual es de dilluns a divendres de 16 a 20 hores, però queda a expenses de la demanda.

La regidora de Cultura, Montse Castellarnau, ha volgut agrair la minuciosa tasca tant de les responsables de la Biblioteca com les voluntàries i la Brigada Municipal a l’hora de fer el trasllat del fons documental.

El nou equipament, amb una superfície total de 387,67 m2 (incloent-hi l’Arxiu Municial), integra diferents espais ben diferenciats. Quant a la Biblioteca, de 196,19 m2, compta amb una sala polivalent, zona infantil, audiovisuals, espai de consulta, dipòsit legal, vestíbul i magatzem.

Pel que fa a l’Arxiu, compta amb una superfície total de 153,07 m2 distribuïts en traster, magatzem, arxiu i zona d’administració. Els banys es comparteixen entre les dues seus, i estan totalment adaptats per a les persones amb mobilitat reduïda.

La inversió ha estat de 240.000 euros quant a les obres i el mobiliari de l’interior de la Biblioteca; i de 35.000 euros més quant a l’arranjament dels exteriors.

La posada en marxa del nou recinte suposa també un triomf de l’aposta de la regidora d’Urbanisme, Marisa Méndez-Vigo, que des del l’inici va reclamar aquest espai, antic magatzem de la Brigada Municial.

La lluita entre el paper i el digital

Agràs ha afirmat que les biblioteques tenen cada cop més usuaris justament perquè es plantegen com a nuclis de dinamització cultural, més enllà de la clàssica biblioteca-magatzem d’altres èpoques. En aquest sentit, ha destacat que cada cop hi ha més usuaris degut a l’amplia ventall d’activitats que s’hi celebren.

La batalla paper-digital en el món del llibre està sent guanyada pel paper. Fa 10 anys, el diari ‘El País’ anunciava que en deu anys, el llibre electrònic substituiria el paper. No ha estat així. El paper ha tornt a resistir i les biblioteques es preparen per plantar la batalla al digital sense foragitar-lo del seu servei. Així, la Generalitat ja fa préstecs de llibres electrònics.

J. Garcia