.

.

TOTS 21

El Doctor Albert Pons, director dels plans funcionals de Tarragona i director del GiPSS. Foto: Tarragona21

El Doctor Albert Pons, director dels plans funcionals de Tarragona i director del GiPSS. Foto: Tarragona21

L’Institut Català de la Salut (ICS) a través de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS) i la Xarxa Sanitària Santa Tecla van aprovar, el passat 29 de juliol de 2014, el que han anomenat Plans Funcionals per crear una sola unitat dels tres proveïdors sanitaris al sistema de salut públic del Tarragonès i el Baix Penedès. Dos dels proveïdors (ICS i GiPSS) són públics mentre la Xarxa Social i Sanitària Santa Tecla representa el sector privat. Per aquest motiu, hi ha diverses veus com el sindicat Metges de Catalunya o el Grup de Treball en Defensa de la Sanitat que consideren que la unificació de proveïdors beneficiarà el sistema privat en detriment del públic. Què hi diuen els representants dels plans funcionals? A continuació en parlem amb el Doctor Albert Pons, director dels plans funcionals de Tarragona i director del GiPSS.

Com s’arriba a la creació d’aquests Plans funcionals?

Són conseqüència del conveni signat per la Generalitat el 2013. Són unes línies de treball. La Generalitat aprova un pla de salut pel període 2011-2015. Aquest és l’element clau. En el pla de salut, entre els diferents aspectes que contempla, especifica tot el que fa referència a la col·laboració entre proveidors per fer el sistema més eficient des d’un punt de vista de la qualitat assistencial i des del punt de vista econòmic.

I quines conseqüències té aquest pla marc per la regió sanitària de Tarragona?

Concretament, el de la regió sanitària de Tarragona que es redacta el 2012, especifica com un dels objectius racionalitzar els diferents dispositius que hi ha al territori de cara a donar resposta a l’objectiu que defineix el pla de salut. Conseqüència de tot això, entren a escena els proveidors que presten servei a Tarragona i Baix Pendès: Institut Català de la Salut (ICS); GiPSS i la Tecla signen un conveni (març del 2013) on es defineix que s’han de buscar sinergies per afavorir la col·laboració, la cooperació i la coordinació entre aquests tres proveidors. A partir d’aquí es defineixen projectes transversals o línies assistencials, que tenen un contingut més enllà d’un servei. Hi participen moltes professions sanitàries i molts nivells assistencials; i, de l’altra banda, el que anomenem Unitats Funcionals Territorials. Volem racionalitzar allà on hi ha duplicitat de serveis, sobretot amb aguts entre la Tecla i Joan XXIII (ICS), i entre la Tecla i el sociosanitari del Francolí (GiPSS), i anem a veure com posem ordre.

Què més?

Conseqüència d’això s’elaboren unes línies de treball, uns objectius que hem anomenat plans funcionals. Aquesta és la història de com s’hi arriba.

Queda pendent saber que són els projectes transversals o línies assistencials.

Hem constituït uns grups de treball en els quals hi ha persones dels diferents centres que acaben consensuant el què han de fer amb un únic objectiu: millorar mitjançant la coordinació, la col·laboració i la cooperació, la prestació del servei. Qui n’ha de gaudir? El ciutadà i el professional. El ciutadà perquè en teoria ha de tenir uns serveis més accessibles i de més qualitat; i el professional perquè tindrà la sensació de la feina més ben feta. I, en les unitats funcionals, dins dels serveis que estan duplicats escollim una persona que tingui més rellevància i lideratge que ens permeten oferir-li l’encàrrec que juntament amb el seu homòleg estableixi objectius a marcar. El sistema de salut a Catalunya ningú discuteix que és dels millors que pot haver al món; per tant, el que hem de fer és intentar fer-ho millor i, sobretot, que duri molts anys.

La sanitat, tal i com la coneixíem a l’Estat del benestar,ha arribat a un col·lapse econòmic?

Clar. Jo crec que els anys de bonança, que estava bé, vam apostar perquè hi hagués molts hospitals, molt a prop del ciutadà, que aquests hospitals fessin de tot… Però ha arribat a un punt en què fer de tot tots els hospitals és insostenible. A Valls, hi ha determinat volum de cirurgia complexa que hospitals on aquesta cirurgia complexa la fan molt poques vegades… Si jo fos un malalalt me n’aniria a un lloc on fessin aquest tipus d’operacions moltes vegades, perquè l’expertesa mana. Necessitem, per fer sostenible el sistema, intentar disminuir al màxim les duplicitats o triplicitats que en aquest moment hi ha al sistema. I això passa per una reordenació de la cartera de serveis.

Parlàvem inicialment del Baix Penedès i Tarragonès, però en els documents sobre els plans funcionals també apareix el nom de l’Hospital Sant Joan de Reus. Per què?

El conveni deixa molt explícit que es fa referència a Tarragonès i Baix Penedès. Sí que és cert que, fora del conveni i per raons de veinatge entre el Joan XXIII de Tarragona i el Sant Joan de Reus, són punters cadascú en vessants diferents, seria estúpid no aprofitar la possible col·laboració. Pot passar amb diversos camps que es col·labori, però no estan regulats dins el conveni.

Quina estructura es deriva del conveni signat?

El conveni marca un consell de direcció que s’ha dit Consell Rector, en què estan representades les organitzacions o proveidors que en formen part: Tecla, GiPSS i ICS, amb la participació del propi CatSalut. El gerent territorial de l’ICS, del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, Pere Montserrat, és alhora el gerent de GiPSS. La meva persona, Albert Pons, estic a la direcció de GiPSS i sóc adjunt a la gerència d’ICS. I, entre els dos, fem la coordinació tècnica del desplegament d’aquest conveni, que es fa a través de la posada en marxa de les unitats funcionals i projectes transversals que abans comentàvem. Per tant, entre els que som, ens ho fem. I, els grups de treball, no incorporen persones noves, sinó que s’agafen les persones que ja hi ha a l’organització. Sí que és cert que les organitzacions són vives, uns marxen i uns venen, però no estan relacionats amb el desplegament del conveni.

Aquests òrgans de coordinació són públics o privats?

Què vol dir públic o privat?

Si l’usuari en paga el funcionament dins del sistema de salut públic o fora d’ell.

Què vol dir privat? Que l’usuari ha de pagar per fer-ne ús o que està fora de la Generalitat? Doncs no, perquè és del SISCAT (Sistema Integrat de Salut de Catalunya). I la Tecla, igual que l’ICS, que el Pius a Valls o que Sagessa, Verge de la Cinta, són del SISCAT i estan acreditats pel CatSalut i sotmesos a auditories. Si l’usuari no paga i té cobertura, igual que a qualsevol lloc; i els beneficis no van a les butxaques de ningú… Per mi privat és la Quirón, la Tecnon, la Monegal. Vas allà, pagues i a final d’any, si s’han guanyat 1.000 euros toca tant a repartir.

Per tant, en el cas que ens ocupa al Tarragonès i Baix Penedès?

Presten servei públic. Dos de les tres són de la titularitat de la Generalitat –ICS i GiPSS– i la Tecla és una fundació vinculada a l’Església. Una fundació com la Tecla que presta servei al sistema públic entenc que ha de reinvertir els seus beneficis en la millora del sistema.

Com afectarà al sistema de contractació de treballadors i als convenis vigents dels respectius centres?

En no plantejar-se un ens jurídic, cada empresa té els seus treballadors amb les seves contractacions i l’únic que es fa, mitjançant un conveni, és posar-los a disposició de la col·laboració, coordinació i cooperació.

Tot i no tenir una estructura jurídica, tindrà un pressupost propi?

No. Cada entitat té el seu pressupost. Precisament, el que hem de fer a través d’aquests instruments és que amb el pressupost actual en tinguem prou per oferir un bon servei. No ha de tenir un pressupost propi. El model que s’ha plantejat en més d’una ocasió és el model capitatiu i que gestioni des dels propis territoris… Però això és un model de finançament de la salut i no té res a veure amb les organitzacions ni amb els treballadors que en formen part. Amb un finançament capitatiu es faria un tant per habitant de Tarragona i Terres de l’Ebre i amb això s’hauria de repartir. Però aquest no és el cas. D’això sí que n’hi ha una experiència a Vic, a Osona, que s’ha anat desplegant i aquí de moment no s’hi ha arribat.

Qui en farà la coordianció?

Hem intentat recollir aquells que poden ser més líders. Hem buscat un perfil majoritàriament que no només fos assistencial: el que volem és que aquestes unitats funcionals tinguin una acreditació docent, vinculada a la Universitat, d’especialistes, i que tots acabem funcionant conjuntament. Per això, els veritables líders són els coordinadors de cada àrea. És espectacular el nivell d’implicació que percebem dels professionals que estan treballant en aquesta coordinació. Ells mateixos et comenten que ja era hora que ens deixéssim de mirar d’esquena, des d’un model de competició, i començar a mirar-nos a la cara per anar junts. És de sentit comú. Podem parlar de totes les implicacions polítiques que vulguis però qui pot estar en contra de treballar junts? No ho farem millor junts? Doncs provem-ho. Si això permet que el ciutadà no vagi de finestreta a finestreta, i que el metge pugui desenvolupar-se professionalment millor… Qui hi estigui en contra que tiri la primera pedra.

Com notarem els canvis els usuaris de la sanitat?

Et posaré tres exemples molt clars. En aquest moment, uns 400 nens a l’any han de traslladar-se a Barcelona quan necessiten una unitat de cures intensives que aquí podríem tenir i no tenim, que es va tancar el 2001. Si treballem junts, estem preparant una proposta d’una UCI pediàtrica al territori. Ja ha estat recollida per qui és l’amo dels diners i treballem amb la hipotesi que al 2015 pugui agafar forma i al 2016 sigui una realitat. 400 criatures greus, amb totes les implicacions que els envolten a nivell social, de les famílies i de tot, és un guany per la ciutat. Són nens amb infeccions greus que necessiten ventilació assistida, traumatismes severs que necessiten observació que aquí no poden fer, nens amb problemes cardíacs, etc.

Posi’ns més exemples.

L’altre és neonatologia. Tenim a Joan XXIII una unitat de Neonatologia i en aquest moment, quan un infant que necessita una vigilància neix a la Tecla, per traslladar-lo a Joan XXIII s’ha d’avisar un transport a Barcelona. De Barcelona va a la Tecla i, quan està aquí, el transport decideix si s’emporta l’infant a Joan XXIII o cap a Barcelona. Per Déu! Ja hem presentat la proposta al SEM i ho veu amb bons ulls, que el transport estigui a Tarragona. I enlloc d’esperar 6 hores aquell nadó amb totes les conseqüències que hi pugui haver, el nadó amb una hora podrà estar atès a Joan XXIII. Això és un guany directe. L’altra és la cirurgia complexa, oncològica, del càncer. Un altre exemple molt concret. La cirurgia del càncer ginecològic i, concretament, el d’ovari. Segons els registres, hi ha una incidència de nous casos de càncer d’ovari a Tarragona de 40 a l’any. El pla director oncològic de Catalunya estableix que per poder garantir uns resultats de qualitat has de fer un mínim de 12 intervencions a l’any. Què passa ara? Que Tarragona no arriba als 12. I això passa perquè a GiPSS se’n fan dos, a la Tecla se’n fan quatre… Escolta, ajuntem-nos i sumem. Garantirem els mateixos resultats que a qualsevol altre lloc i aquestes quaranta dones amb un càncer d’ovari les atendrem aquí amb les mateixes garanties.

Quina és la relació amb la conselleria de Salut?

La conselleria de Salut, a través del CatSalut, és qui ha designat aquest consell de direcció. Articula el seguiment a través del consell rector a qui nosaltres rendim comptes.

I quin lligam s’ha establert amb la URV?

És coneixedora del conveni, però volem involucrar-la més. És cert que molts dels coordinadors que hi ha ara són professors de la URV i, fins i tot un, n’és el director de Departament de Medicina i Ciències de la Salut. Cal fer recerca. Si només ens dediquem a l’assistència, arribarà un punt en el que allò que has après, ho has fet tant i tant, que se t’haurà oblidat o serà impossible canviar. Per tant, els dos punts que nodreixen l’assistència són la docència i la recerca. I, aquests dos elements, són motivadors pels propis professionals i garanteix una millor prestació de serveis.

Com es garanteix que l’interès econòmic de ser eficient no prevaldrà per damunt de l’assistència al pacient?

Fer bé les coses acostuma a ser més barat. Sobretot quan no perds el temps. Hem de ser capaços d’identificar les ineficiències. Hem de ser capaços de crear la sensació al ciutadà de quan va a buscar l’assistència entra en una xarxa, que no ha d’anar constantment repetint el seu número, sinó que hi ha una rebotiga que lliga tota aquesta informació. I el ciutadà, vagi a la Tecla, a les urgències de no sé on o a l’atenció continuada de no sé on, ha de tenir la mateixa sensació.

Això podria ser un pas previ a unificar centres o no té res a veure?

És independent. A Lleida s’està intentant crear un consorci però d’unitats funcionals estem bastant més desenvolupats nosaltres que a Lleida. Per tant, no és necessari una cosa per l’altra. El que és important no és tenir un consorci, el que és important és que els professionals treballin conjuntament. Això és com l’All Stars de l’NBA: els partits més espectaculars de l’NBA són els All Stars i cadascú juga amb la seva samarreta. Per què no ho podem fer això?

Té alguna semblança el projecte de Lleida amb els plans a Tarragona?

Allà hi ha un ens jurídic, aquí no. Aquí s’esta desenvolupant això en base a un conveni. I el que hem de fer és desplegar aquest conveni.

Què teniu en ment de cara al 2015?

Al juliol ja es va aprovar inicialment l’Atenció continuada i urgent, l’Atenció domiciliària, la rehabilitació, pediatria, ginecologia, cirurgia i traumatologia. Ens els propers dies farem públic que ja s’ha tancat el tema amb Medicina Interna i ara també estem ultimant el tema de l’orologia. També treballem la coordinació de l’atenció sociosanitària, la unitat funcional d’endocrinologia i nutrició, d’aparell digestiu i cardiologia.

Joan Marc Salvat