.

Evolució del front en el vuitè dia d’invasió, segons les estimacions del servei d’intel·ligència de l’exèrcit britànic.

19:07. Segons l’assessor presidencial d’Ucraïna, Mykhailo Podolyak, les dues parts oferiran conjuntament passadissos humanitaris per evacuar civils i per lliurar aliments i medicines a les zones amb les batalles més dures. Aquest és un dels acords als quals han arribat ucraïnesos i russos en la segona ronda de negociacions que s’estan duent a terme a Bielorússia, segons informa ‘The Kyiv independent’. Tot i això, Podolyak ha admès que Ucraïna no està satisfeta amb el resultat d’aquesta nova tanda de converses. Les parts es reuniran per tercera vegada “probablement en el moment més proper”.

19:06 hores: Unitats partisanes es van formant arreu d’Ucraïna per emboscar i destruir combois russos. En bona part del front l’avanç en forma de ‘blitzkrieg’ ha deixar la reraguarda dèbilment defensada. La formació d’aquestes unitats respon a una crida efectuada des de l’Estat Major de l’exèrcit ucrainès.

Acció partisana ucraïnesa, amb el seu botí. Foto via Julian Ropcke

En aquesta piulada de MilitaryLand.net es pot veure com les tropes ucraïneses acaben amb una columna mecanitzada de tropes aerotransportades russes després d’una embocada a prop de l’aeroport d’Hostomel, a uns 16 quilòmetres de la capital, Kíev:

18:15 hores: Durant una conferència de premsa, el president ucraïnès Volodymyr Zelensky s’ha dirigit al president rus, Vladimir Putin, reclamant-li establir negociacions com mes aviat millor entre els dos “en una taula que no tingui 30 metres de distància”. El sarcasme feia referència a la imatge del president francès Macron i Putin asseguts en converses prèvies a l’inici del conflicte en una taula quilomètrica. “De què tens por?”, ha etzibat Zelensky.  El president ha aprofitat per demanar a l’OTAN que tanqui el cel sobre Ucraïna preguntant-se quants ucraïnesos més han de resultar ferits perquè es prengui aquesta decisió. Si no es pot fer, “doneu-nos avions”, ha exclamat.

18:14 hores. Dues delegacions d’Ucraïna I Rússia han iniciat la segona taula de converses per abordat el conflicte armat. Ho ha confirmat a través de les xarxes Mykhailo Podolyak, assessor del president ucraïnès Volodímir Zelesnki, amb una fotografía penjada a Twitter on apareixen asseguts el voltant d’una taula els representants de les dues parts. Tal com ha fet públic el mateix Podolyak, entre els objectius de la delegació ucraïnesa hi ha l’alto al foc immediat, un armistici, i la creació de corredors humanitaris per a l’evacuació de civils dels pobles i ciutats bombardejats.

Segons el diari local ‘The Kyiv Independent’, la reunió s’estaria celebrant en un punt de Bielorússia proper a la frontera amb Polònia. Després d’anunciar ahir que la trobada quedava ajornada, el matí d’aquest dijous, Mykhailo Podolyak, ha confirmat també a través de les xarxes que les dues delegacions abordarien avui la segona taula de converses.

La reunió s’estaria celebrant en un punt de Bielorússia proper a la frontera amb Polònia. Foto: Govern de Bielorússia

17:56 hores. Els ministres de l’Interior dels 27 han tancat un acord polític aquest dijous per donar protecció temporal als refugiats ucraïnesos. Així ho ha anunciat el titular francès, Gérald Darmanin, en representació de la presidència de torn del Consell. Amb aquesta decisió, la Unió Europea activarà per primer cop la directiva de Protecció Temporal, que existeix des del 2001 però mai s’ha arribat a utilitzar. Es tracta d’un mecanisme que busca agilitzar la burocràcia i donar protecció automàtica, en aquest cas, als refugiats ucraïnesos. Així, tindran llibertat de moviment a la Unió Europea i els estats els hauran de donar permís de residència i treball, entre altres drets garantits al bloc comunitari.

La directiva està pensada per fer front a arribades massives a la Unió Europea d’estrangers que no poden tornar als seus països, per exemple en cas de guerra o violència. Aquest instrument dona protecció immediata i temporal durant un any, però es pot prorrogar fins a tres en cas que sigui necessari.

Piulada del diari ‘The Kyiv Independent’ informant la mort de 33 persones i de 18 ferits després d’un atac rus a la zona residencial de la localitat de Chernihiv:

17:30 hores. El gegant petrolier rus Lukoil ha demanat aquest dijous l’aturada immediata dels combats a Ucraïna, esdevenint així en una de les primeres grans empreses nacionals que es pronuncia contra la invasió de Moscou del seu veí pro-occidental. El consell de direcció “expressa la seva preocupació pels tràgics esdeveniments en curs a Ucraïna i el seu més sentit condol a tots els afectats per aquesta tragèdia”, segons assegura la companyia en un comunicat. “Defensem el cessament immediat del conflicte armat i donem suport plenament a la seva resolució mitjançant el procés de negociació i per mitjans diplomàtics”, afegeix la seva nota.

Un estatunidenc reclamant el boicot a Lukoil, que molta gent desconeix que és de capital rus. Foto: TheVillageGreen

16:09 hores. Poc a poc són més les multinacionals que opten per suspendre la seva activitat a Rússia per la invasió d’Ucraïna. Dues de les darreres grans marques són Ikea i Volkswagen, que ho han fet públic a través de dos comunicats. La multinacional sueca del moble ho justifica mostrant la seva “profunda empatia” amb la població afectada, qualificant la guerra a Ucraïna com una “tragèdia humana”. Volkswagen assegura estar “en xoc” i decideix aturar la producció de vehicles a Rússia i suspendre l’exportació al país de manera immediata, esperant “que s’aturin les hostilitats i es retorni a la diplomàcia”. Cadenes com H&M, que atura les vendes al país, posant-se “al costat dels que estan patint”, mentre que Adidas deixa de vestir la selecció de futbol.

Una altra cadena que s’ha desmarcat de Rússia és Mango, que assegura haver protegit l’operativa al país “fins l’últim moment” per respecte als seus 800 companys que treballen al país, així com els franquiciats i companys. “Finalment hem pres la decisió d’aturar temporalment les operacions, tancant les botigues pròpies i la plataforma en línia, i aturant l’enviament de nova mercaderia al país”, afegeix la firma en un comunicat.

16:20 hores. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat que el Govern coordinarà “una intensa recollida de material humanitari” per a enviar a Ucraïna. En una compareixença després de reunir-se amb el cònsol ucraïnès a Barcelona, Artem Vorobyov, i diversos cònsols de països de la UE, Aragonès ha remarcat que volen poder fer arriar l’ajuda “amb la màxima celeritat possible” i ha explicat que col·laboraran amb ONGs i el consolat ucraïnès. Segons la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, s’instal·larà punts de recollida de material al Port de Barcelona i a la Fira de Barcelona, així com a altres indrets de Catalunya.

Pancarta en suport a Ucraïna

Aquest dijous el Govern ha desplegat una pancarta en suport a Ucraïna a la façana del Palau de la Generalitat. Amb el missatge ‘Catalunya amb Ucraïna. Per la pau, la llibertat i els drets humans’ escrit sobre els colors blau i groc de la bandera del país el Govern pretén mostrar la seva solidaritat cap al poble ucraïnès.

Aragonès s’ha reunit amb una dotzena de cònsols de països de la UE per tal de mostrar “el ple suport” del Govern a Ucraïna. El president ha insistit en la voluntat de seguir treballant “en la defensa de la democràcia, la pau i la independència d’Ucraïna”. Foto: Mariona Puig

14:40. Les tropes de la Federació Russa han continuat aquest dijous el bombardeig sobre la ciutat portuària de Mariúpol, al sud d’Ucraïna. La ciutat era un dels principals objectius de Moscú des de l’inici de la invasió, per la seva localització estratègica. L’alcalde de la ciutat, Vadym Boichenko, ha assegurat en un comunicat que Mariúpol fa set dies que està sent bombardejada per les tropes russes. “Estem sent exterminats com a nació. Aquest és un genocidi de la nació ucraïnesa”, ha expressat Boichenko. El governador de la ciutat ucraïnesa també ha afirmat que no tenen accés al subministrament elèctric, ni a l’aigua i calefacció, i ha denunciat que l’exèrcit de Putin no està permetent evacuar als ferits, les dones i els nens.

L’alcalde Boichenko ha anunciat que estan treballant amb les institucions internacionals per poder crear un “corredor humanitari” i per intentar reparar el subministrament tan aviat com es pugui. Tot i això, ha advertit que els militars russos estan creant un “bloqueig total” a la ciutat, i ha confirmat la destrucció de ponts i vies ferroviàries.

Imatges del bombardeig al qual està sent sotmès Mariúpol. Foto: Ajuntament de Mariúpol

13:13 hores. El Govern oferirà suport gratuït a les empreses catalanes que exporten, importen o tenen filials a Ucraïna i Rússia amb l’objectiu de diversificar mercats. Així ho ha anunciat aquest dijous el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, que ha xifrat al voltant d’un miler les companyies afectades pel conflicte. En aquesta línia, el Departament també ha posat en marxa un grup de treball per fer un seguiment “periòdic” en temps real de la situació. El paquet de mesures també inclou atenció en menys de 48 hores a les consultes d’empreses catalanes que hagin de fer front a incidències. Torrent ha explicat que la majoria estan tenint problemes relacionats amb el transport i les transaccions.

11:37 hores. El ministre d’Afers Exteriors de Rússia, Sergei Lavrov, ha comparat els Estats Units amb Napoleó i Hitler per, ha dit, la seva voluntat de “subjugar” Europa. “Napoleó i Hitler tenien l’objectiu de subjugar Europea. Ara els americans també el tenen”, ha dit el titular d’Exteriors rus en una roda de premsa aquest dijous. Lavrov ha assegurat que la població “no ha de mirar només la pel·lícula de Hollywood”, en referència a la informació dels mitjans occidentals sobre la guerra d’Ucraïna. A més, ha insistit que una tercera guerra mundial serà “nuclear” i ha acusat Occident de no estar fent res per evitar-la.

Pel ministre rus, Occident vol “reforçar” la seguretat a l’est d’Europa en detriment de la de Rússia i ha dit que el país no ho pot acceptar. A més, ha acusat el govern ucraïnès d’estar utilitzant “civils com a escuts humans”.

Pel que fa a la Unió Europea, Lavrov l’ha acusat d’estar actuant sota les ordres de Washington. Pel ministre rus, les accions del bloc “estan mostrant quin és el seu lloc” en l’esfera internacional.

I en referència a l’advertència de guerra nuclear, Lavrov ha dit que aquests plans estan “només al cap dels polítics occidentals” i no al de “la gent de Rússia”. Segons el ministre rus, Occident està “planejant” una “guerra real” contra Rússia.

L’Alt Representant de la UE, Josep Borrell, en una roda de premsa conjunta amb el ministre d’exteriors rus, Sergei Lavrov, a Moscou el 5 de febrer del 2021.Foto: Comissió Europea

11:32 hores. El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, considera que l’atac per part de Rússia a les ciutats i nuclis habitats del país demostra el fracàs de l’estratègia de Vladimir Putin. En un missatge televisat, el líder ucraïnès ha assenyalat que les forces russes s’han vist obligades a canviar les seves tàctiques: “Els atacs amb míssils i bombes de Rússia a les ciutats ucraïneses són una confessió que no han aconseguit res de significatiu en la nostra terra”, ha assegurat. Zelenski apunta que les línies de defensa s’han mantingut fermes davant l’embat de les tropes de Moscou, que afirma que estan “deprimides” davant de la invasió al país veí. En el missatge, Zelenski ha afegit que no tenen res més a perdre que la llibertat i també ha assegurat que Rússia haurà de compensar totes les destrosses que ha provocat en el seu territori: “Repararem cada casa, carrer i ciutat”, ha afegit en el seu discurs Zelenski.

Des de mitjanit les sirenes han sonat de manera intermitent arreu del país, davant l’atac intens que les forces russes han fet en diferents espais de l’entorn de les grans ciutats. Prop de Kíev, segons el ministeri de Defensa d’Ucraïna, s’han tornat a viure episodis d’enfrontaments, en què la defensa antiàeria hauria abatut un avió rus a pocs quilòmetres de la capital, segons han detallat a través dels mitjans oficials.

Aquesta és una mostra més de la resistència que Zelenski assegura que el país està fent per contenir l’atac rus. Mentrestant, i segons ha compartit a les xarxes el ministre d’Afers Eteriors ucraïnès, Dmytro Kuleba, diversos grups de civils s’han organitzat per frenar les tropes russes en el seu intent d’arribar a ciutats com Energodar.

“Aquesta és una autèntica guerra del poble per a Ucraïna, Putin no té cap opció de guanyar-la”, assenyala en un missatge a Twitter, acompanyat d’una foto on s’aprecien centenars de persones bloquejant una carretera en direcció a Energodar. “Necessitem l’ajuda de socis perquè Ucraïna es defensi per si mateixa, especialment per aire: tanquin l’espai aeri!”, exclama.

Centenars de persones van bloquejar l’accés a la ciutat ucraïnesa d’Energodar per evitar l’entrada de les tropes russes. Foto: Ministeri Afers Exteriors Ucraïna

10:23 hores. Tots els grups del Congrés menys el mixt (pel rebuig de la CUP) han presentat una proposició no de llei que condemna la invasió russa d’Ucraïna. El text repudia “amb la màxima fermesa” les accions militars de Rússia i urgeix a la retirada de tropes russes d’Ucraïna. La PNL està subscrita per PSOE, PP, Vox, Unides Podem, ERC, Cs, PNB, EH Bildu i JxCat (Grup Plural). Els anticapitalistes s’han desmarcat del text per la manca de referència al rol de l’OTAN i els EUA en l’escalada de tensions. La PNL es debatrà en la comissió d’afers exteriors.

La diputada de la CUP al Congrés Mireia Vehí durant la intervenció a la cambra baixa espanyola. Foto: Congrés

10:10 hores: 140 ucraïnesos s’allotgen actualment en equipaments de la Xarxa de d’Albergs de Catalunya, segons ha informat el Departament de Drets Socials. Són 33 més que dimecres, quan el Govern va xifrar en 107 els refugiats acollits. 95 persones es troben a l’alberg de Coma-Ruga, 27 al de Vic i 18 al de Barcelona. El Consulat ha manifestat, però, que hi ha fins a 220persones que podrien acollir-se a aquest servei, 52 més de les que hi han accedit.

Nens ucraïnesos amb les seves famílies en un centre comercial abandonat reconvertit en alberg de refugiats a Polònia. Foto: ACN

8:57 hores. L’Agència de l’ONU pels Refugiats, l’ACNUR, xifra en un milió les persones que han fugit d’Ucraïna des de l’inici de la invasió russa, fa una setmana. En un comunicat, l’Alt Comissionat pels Refugiats, Filippo Grandi, admet que gairebé mai havia vist “un èxode tan ràpid com aquest”. L’ACNUR avisa que si no hi ha un final immediat del conflicte, milions més de persones sortiran d’Ucraïna en els propers dies. A més, hi ha milers de desplaçats interns. Segons l’agència de l’ONU, la resposta dels governs i comunitats locals en la rebuda dels refugiats està sent “remarcable”. L’ACNUR ja s’està desplegant en algunes zones per ampliar els programes de protecció i assistència dels refugiats, en suport amb les administracions locals.

ACN / Redacció