.

Miguel, el tarragoní de 23 anys que s’ha enrolat en l’exèrcit ucraïnès

12/03/2022

El tarragoní Miguel, de 23 anys, que s’ha enrolat a les forces ucraïneses. Foto: EITB

El periodista de la televisió basca Mikel Ayestaran ha penjat al seu compte de Twittter una  breu entrevista amb Miguel, tarragoní de Segur de Calafell i de 23 anys enrolat en les files de l’exèrcit ucraïnès. Segons declara afirma “venir de molt lluny, sí, la veritat, però no sento por”. Ha estat adscrit al Regiment Azov, format per membres ultranacionalistes integrat a les forces de defensa i que opera al Donbàs. Conscient de la polèmica que arrossega aquesta unitat, diu que “no vull entrar en polèmiques. Són els primers que em van respondre”, explica. Tanmateix, a Calafell se’l recorda per un incident que va tenir a Budapest en el viatge de fi de curs en una sinagoga de la capital hongaresa que va requerir de la intervenció de la policia.

Miguel, que reconeix no tenir experiència militar prèvia, afirma que  “la meva motivació per venir aquí és aturar l’enemic a l’est, perquè si no ho impedim Rússia s’acabarà menjant més països”. De fet considera que “la resposta dels països europeus i dels Estats Units ha estat molt dèbil”.

Ell és un dels 20.000 estrangers de 52 països que, segons les autoritats de Kíiv, han respost a la seva crida de crear unitats similars a les Brigades Internacionals.

19:55 hores.- El ministre d’Afers Exteriors d’Ucraïna, Dmytro Kuleba, ha alertat aquesta tarda que els russos estan intentant organitzar un ‘referèndum’ separatista simulat a Kherson, imitant el que van fer a l’est d’Ucraïna i Crimea el 2014. Kherson està sota el control de les forces russes des del 5 de març.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, assenyala amb el dit durant una visita de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Foto: La Moncloa

15:31 hores. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s’ha compromès a activar “tots els mitjans de l’Estat” per evitar que els espanyols “es puguin convertir en hostatges del xantatge energètic de Putin”. Ho ha dit entrevistat per Radio Televisió Canària des de La Palma, on ha assistit a la conferència de presidents autonòmics d’aquest cap de setmana. Sánchez s’ha referit a l’escalada de preus de l’energia i l’ha vinculat a la dependència del gas de Rússia, per la qual cosa ha insistit que cal “reformar el mercat energètic” i “desvincular” el cost de l’electricitat del preu del gas. És la proposta que defensa davant de la Unió Europea i per a la qual ha demanat “unitat” a partits i institucions dins de l’Estat espanyol.

El cap de l’executiu espanyol també ha defensat l'”aposta decidida” del seu govern per la transició energètica i ha assegurat que “Espanya té una oportunitat per convertir-se en un pilar essencial de la Unió Europea” proveint-la d’energia. Per aconseguir-ho, però, ha demanat “resiliència” i “autonomia energètica” per no dependre de països que “posen en qüestió” la seguretat a Europa.

Sobre com reduir l’impacte del preu de l’energia a la factura del consumidor, Sánchez ha insistit que la resposta ha de ser “a escala europea” i passa per “tallar de soca-rel i de forma radical aquest contagi” entre el preu del gas i el de l’electricitat.


El periodista Simon Evans, responsable del mitjà digital ‘Carbon Brief’, ha destacat en una piulada a Twitter el comptador en temps real de les “ingents sumes de diners” gastades per la Unió Europea en la compra a Rússia de fuels d’origen fòssil des de l’inici de la invasió d’Ucraïna. La xifra mareja i del·lata certa hipocresia per part de les nacions occidentals, més de 9.000 milions d’euros (i creixent)

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, durant una trobada amb periodistes. Foto: Oficina del President d’Ucraïna

15:30 hores. El president d’Ucraïna, Volodomir Zelensky, ha fet referència avui per primer cop a les baixes militars patides pel seu exèrcit. Segons les seves estimacions, 1.300 soldats ucraïnesos han estat morts per les forces armades russes, que haurien patit per la seva banda 12.000 baixes (una dada feta pública pel ministeri de la guerra ucraïnès però no confirmada per cap altra font).

14:33 hores. El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha lloat aquest dissabte la resistència ucraïnesa davant de la invasió de Rússia i ha assegurat que “és el cop més gran a l’exèrcit rus en dècades”. Zelenski ha comparegut per pronunciar un discurs en què ha assegurat que “les pèrdues de les tropes russes són enormes” i que s’estan fent presoners soldats russos “no només sols, sinó en grups”. “Des del començament de la invasió, 31 grups batallons tàctics de l’enemic han perdut la seva capacitat de combat”, ha relatat, i ha xifrat en “gairebé 60 avions, més de 80 helicòpters, 360 carros de combat i 1.205 vehicles armats els recursos destruïts a l’exèrcit rus. 

El discurs de Zelenski arriba quan les forces russes s’abraonen sobre la capital d’Ucraïna i estiguin acumulant forces a menys de 25 quilòmetres del centre de Kíiv. Rússia ha aconseguit conquerir pràcticament tot el flanc fronterer entre ambdós països, amb l’excepció del nord de la província de Sumi i del nord de Donestk. Tampoc ha caigut la ciutat de Khàrkiv, la segona més poblada d’Ucraïna i que ha rebut forts atacs des del principi de la guerra. On sí han avançat els russos és al sud, des de la península de Crimea, i ja controlen bona part de la província de Kherson, amb la seva capital homònima, i només se’ls resisteix Mariúpol per unir aquestes conquestes al terreny que ja dominen al Donbass.

Un soldat ucraïnès rescatant un nadó de la zona de guerra.

Precisament,La ciutat afronta un setge des de fa dies que l’ha deixat sense energia ni aigua potable, segons denuncien les autoritats locals, i els alto el foc que s’havien acordat entre Ucraïna i Rússia no sempre s’han respectat i han generat acusacions creuades d’incompliment. El president ucraïnès s’ha compromès a respectar-lo a “tota la ruta” i ha demanat als russos que facin el mateix a les corredors de Makariv, Borodianka, Trostianets, Sumi, Poltava, Konotop, Lebedín, Velika Pissarivka, Krasnopíl·lia, Pologui, Tokmak, Gostomel, Kozaròvitx, Mikulitxi i Andriyivka.

14:33 hores. La Fiscalia General de Menors ha xifrat en 79 els infants morts durant els primers 16 dies de la guerra. Segons un comunicat d’aquest dissabte, els menors ferits superen el centenar però podrien ser més ja que no poden inspeccionar els indrets atacats. Les localitats més afectades són Kíiv, Khàrkiv, Donetsk, Sumi, Kherson i Jitòmir i es calcula que s’han destruït més de 280 institucions educatives al país des de l’inici de l’atac rus, 110 de les quals a la regió de Donetsk.

Fotomuntatge del ministeri de guerra ucranès comparant Gernika amb la situació que està vivint la ciutat encerclada de Mariúpol.

13:09 hores. La dramàtica situació que està vivint la localitat de Mariúpol, assetjada per l’exèrcit rus a la costa del Mar d’Azov, sense subministrament d’aigua ni de combustible i que ha vist fracassar tots els intents per obrir un corridor humanitari, ha fet comparar-la amb la Gernika bombardejada per la Legió Còndor. Una piulada del ministeri de defensa ucraïnès vincula el destí de totes dues poblacions: “De Gernika a Mariúpol… Els feixistes russos estan destruint brutalment i criminalment la ciutat ucraïnesa de Mariúpol. Artilleria pesant, avions, atacs amb míssils. Els barris residencials i la infraestructura civil estan sent bombardejats. Rússia esborra a Mariupol de la faç de la terra”,es pot llegir al text acompanyat el fotomuntatge superior.

El president del país, Volodomir Zelenski, ha exigit l’alliberament de l’alcalde de Melitópol, Ivan Fedrorov, detingut per les forces russes en capturar la ciutat i ha reclamat a líders internacionals com el president de França, Emmanuel Macron; el canceller d’Alemanya, Olaf Scholz, i el primer ministre d’Israel, Naftali Bennett, que intercedeixin perquè quedi en llibertat. “La demanda és senzilla: alliberar-lo immediatament”, ha resumit.  Zelenski també ha garantit “silenci absolut” de les tropes ucraïneses per garantir que Mariúpol rebi aigua, menjar i subministraments sanitaris, així com que els ciutadans de la ciutat puguin fugir-ne.

De la situació a Mariúpol se n’ha fet ressò també Metges Sense Fronteres, que ha explicat que “no hi ha aigua potable ni cap medicament des de fa més d’una setmana” i que no troben on aconseguir menjar ni aigua no potable per a la neteja. Segons un treballador de l’organització, els residents que queden a la ciutat busquen fonts d’aigua al terra i la bullen abans de beure’n. També ha denunciat la situació de “buit informatiu” que fa que els ciutadans de la ciutat no sàpiguen què passa a la resta del país i que hi ha cadàvers escampats per terra que intenten enterrar en forats.

El Ministeri d’Afers Exteriors d’Ucraïna, per la seva banda, ha informat del bombardeig per part de les tropes russes a una mesquita de Mariúpol on hi havia “més de 80 adults i nens” refugiats. Es tracta de la Mesquita de Solimà el Magnífic, que segons el govern ucraïnès albergava també ciutadans turcs. El primer ministre grec, Kiriakos Mitsotakis, ja va denunciar la mort de “deu civils innocents d’origen grec” a Mariúpol fa quinze dies per l’atac rus.

12:18 hores. El Ministeri de Defensa rus ha proporcionat aquest dissabte imatges de l’operació duta a terme per conquerir, durant les primeres hores de la invasió d’Ucraïna i per mitjà d’una operació aerotransportada, l’aeroport d’Hostomel, situat a només 16 quilòmetres de la capital, Kíiv:

12:06 hors. El diputat rus Sergey Ryabkov ha advertit que Moscou ha informat als Estats Units que els combois d’armes estrangeres serien “objectius legítims per a les Forces Armades russes”, segons ha citat el mitjà rus RIA Novosti. El cap de l’OTAN, Jens Stoltenberg, havia dit anteriorment que un atac rus a les línies de subministrament de les nacions aliades que donen suport a Ucraïna seria “una escalada perillosa de la guerra”. Els Estats Units estan treballant amb els aliats europeus per accelerar sistemes de defensa aèria “més sofisticats” i altres armes, tal com informa el Washington Post.

11:29 hores. Totes les guerres han tingut les seves imatges icòniques, mostra del patiment, valentia o cobardia dels bàndols enfrentats, tant al front com a la reraguarda. La història que desvetlla la següent piulada és, però, de les que donen vergonya aliena i reflecteixen la frivolitat absoluta quan milers d’homes i dones estan caient per culpa de la invasió. Una blogger russa està plorant desconsolada no pas pels efectes dels combats sinó perquè, arran de les sancions, no pot accedir al seu compte d’Instagram remunerat.

10:32 hores. L’exèrcit ucraïnès ha fet públic aquest dissabte el seu balanç de pèrdues infringides a l’nvasor. Mentre que els russos només han admès 500 baixes entre les seves tropes, des de Kíiev s’augmenten a aproximadament 12.000. Destaquen els 58 avions i 83 elicòpters que reivindiquen els ucraïnesos, així com els 362 tancs i més de 1.200 vehicles blindats de transport. En la línia de les dificultats logístiques que han estat patint els russos abans de la seva pausa operacional per a reorganitzar-se, tenen especial rellevància els 60 vehicles de subministrament de gasolina destruïts, bona part d’ells en accions de partisans darrera de les línies.

Alhora, fonts ucraïneses confirmen que l’aeroport militar de Vasylkiv, a prop de la capital, ha estat atacat i destruït per l’impacte de vuit míssils russos. El dipòsit local de benzina també ha estat arrasat, mentre que un altre de munició està incendiat.

 

Els equips d’emergències d’Ucraïna treballen en un edifici bombardejat a la regió de Khàrkiv. Foto: Serveis Emergència Ucraïna

9:29 hores. Les tropes russes estan acumulant efectius per mirar d’encerclar Kíiv i es troben a menys de 25 quilòmetres del centre de la capital d’Ucraïna, segons l’última actualització del ministeri de Defensa britànic. Més enllà de Kíiv, les ciutats de Khàrkiv, Txerníhiv, Sumi i Mariúpol continuen encerclades per les forces de Putin i patint forts bombardejos. Ucraïna té previst obrir aquest dissabte nous corredors humanitaris a Mariúpol, Sumi i Kíiv. “Espero que tots els corredors previstos s’obrin i que Rússia respecti l’obligació de garantir l’alto el foc”, ha apuntat la viceprimera ministra Iryna Vereshchuk. En paral·lel, el president dels EUA, Joe Biden, ha alertat que si Rússia ataca territori de l’OTAN hi hauria “una tercera guerra mundial”.

L’aviació russa va atacar divendres tres ciutats que fins ara no havien estat bombardejades a l’oest i l’est d’Ucraïna, en un enduriment de l’ofensiva. Els míssils han afectat Lutsk i Ivano-Frankivsk, ambdues a l’oest, a prop de Bielorússia, d’una banda, i de Polònia, de l’altra, i Dnipró, a l’est.  Ahir també els EUA van prohibir la importació de marisc, vodka i diamants russos i l’exportació de béns de luxe a Rússia.

En el marc de l’escalada de les hostilitats, el Ministeri de l’Interior ucraïnès ha acusat avui les forces russes de segrestar l’alcalde de Melitópol, Ivan Fedorov, sota l’acusació de terrorisme, que Uctraïna desmenteix categòricament. El govern de Kíiv qualifica el fet de “crim de guerra” segons la Convenció de Ginebra, que prohibeix la presa d’ostatges civils.

A banda, també s’han denunciat atacs al port de Mikolaiv, al sud del país, mentre creix la preocupació i les acusacions d’un i altre bàndol per la possibilitat de poder utilitzar armes químiques o biològiques al conflicte o per atacs a Bielorússia per intentar arrossegar al conflicte l’aliat de Vladímir Putin.

ACN / Redacció

 

Cap notícia relacionada.

/* JS para menú plegable móvil Divi */