Així es va fer el mapping de Cap d’Any de Tarragona

🔊 Escoltar la notícia

Tot va començar tot just ara fa tres anys, quan un grup de 8 amics, tots membres de l’entitat “La Pipel”, vàrem decidir la “frikada” d’anar a Orlando. Tots rondem els 30 anys i sembla que no volem créixer.

Allí vam ser els espectadors d’un impressionant mapping sobre el castell de Walt Disney World. I coneixent al Jordi, sé que va passar nits i nits pensant en aquell espectacle i com poder-ho fer a Tarragona. I donava per segur que ho aconseguiria.

A Tarragona, on, a vegades, predomina malauradament el color gris. Un lloc on estem massa acostumats llençar-nos les pedres sobre els terrats d’uns i altres. En canvi el Jordi és tot el contrari, tot és color, positivisme, i amb una gran capacitat aglutinadora, va decidir posar-se al capdavant d’una nova entitat anomenada SPAM, formada per joves empresaris ben coneguts per tots nosaltres, tots ells capaços de mostrar la millor cara de la nostra ciutat i ensenyar-nos que amb esforç tot és possible.

Tots ells varen creure en el somni del Jordi; poder fer un mapping per Cap d’Any i que aquesta seria la millor carta de presentació d’aquesta nova entitat.

Temps després, una trista i avorrida tarda d’aquest novembre, vaig rebre una trucada d’en Jordi Vinyoles dient-me que anés al Moto Club,
que em volia presentar a una persona. Aquesta persona era l’Adrià Velardos, un jove creatiu de casa, que dominava l’art d’animar i amb el talent per a poder fer un mapping.

El Jordi em va prohibir aixecar-me de la cadira fins que no li donés tot l’argument del futur mapping, per tal que es pogués posar a treballar el dia següent, només teníem 40 dies per endavant.

Ja només ens calia una tercera peça, la persona encarregada de posar-hi música, i ràpidament vàrem pensar en en Jordi Gilabert. Aquest en qüestió de segons va dir que sí.

Vaig creure que el mapping havia de ser un homenatge a tots els tarragonins que junt amb les entitats fan bategar durant el transcurs de l’any Tarragona (Carnaval, Setmana Santa, Tarraco Viva, el Seguici Popular i les colles castelleres, entre d’altres). Per altra banda, junt amb l’Àdria se’ns va posar al cap que havíem de convertir la Catedral en un gran rellotge amb un cu-cut que sortís pel rossetó. I quin millor cu-cut que la nostra estimada Àliga per donar les campanades, una peça que representa la ciutat, per tant, a tots nosaltres. Tot aprofitant que aquest 2015 celebrarà el seu 30è aniversari, vam demanar la col·laboració del Ball de Diables, entitat que té la custòdia de la bèstia i també van acceptar sumar-s’hi ràpidament.

Perquè us feu a la idea de la feinada que li va suposar a l’Adrià fer el mapping, només una dada: cada fotograma, el PC triga 4 minuts en processsar-se, cada segon de mapping està format per 24 fotogrames i la duració total del mapping va ser de 15 minuts. Imagineu quantes nits sense dormir!

Estem molt contents de la resposta del públic, sobretot perquè era una proposta arriscada. A Tarragona mai s’havien celebrat les campanades de manera popular, amb un mapping, fugint dels clàssics recursos com són per exemple, els castells de focs.

Esperem tornar-ho ha fer i intentar millorar amb els anys.

Text: Joan Adserà Quesada   Fotos: Carles Giralt

VEURE MÀPING