.

Agustí Mallol i Lluís Chivite guarden amb orgull i un gran record les torxes amb la que van transportar la flama olímpica de Barcelona 1992. Foto: David Aymerich.

Els XVIII Jocs Mediterranis arribaran a la ciutat de Tarragona i les seves comarques el proper mes de juny (del 22 de juny a l’1 de juliol) d’aquest 2018. Una cita olímpica internacional que poc a poc va desvetllant totes les seves característiques, novetats i sorpreses al voltant de la seva organització i realització. Així doncs, en menys de 100 dies arribaran a les nostres terres atletes de prestigi internacional, reconeguts i guardonats a nivell mundial, tant d’altres països com des del Camp de Tarragona, Catalunya i Espanya.

Protagonistes destacats de Tarragona 2018 juntament amb l’organització, les institucions públiques, els voluntaris, els mitjans de comunicació i esportistes tarragonins històrics que poden fer memòria i recordar memorables moments olímpics que han marcat el camí fins el pròxim dia 22 de juny de 2018 (dia de la inauguració dels XVIII Jocs Mediterranis). Agustí Mallol i Lluís Chivite van ser dos dels múltiples atletes de la casa que van tenir l’honor i el privilegi de dur i transportar la flama olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 en el seu pas per Tarragona i recta final a la ciutat comtal.

“Corres a través de milers de persones i, quan arribes al teu destí, veus tot allò al voltant de l’Ajuntament”, recorda Mallol amb solemnitat, doncs seu va ser el tram final del trajecte tarragoní de la flama olímpica. “Va ser molt important per a mi el fet de dur la torxa olímpica des del carrer del Cos del Bou fins a les portes de l’Ajuntament”, segueix explicant aquest conegut tarragoní, que recorda que tot va ser possible gràcies a una proposta de Pere Valls, antic regidor de l’Ajuntament de Tarragona i president de la secció d’atletisme del Club Gimnàstic de Tarragona.

Agustí Mallol, portador de la torxa i flama olímpica de Barcelona 1992 en el seu pas per la ciutat de Tarragona, posa a l’Estadi Olímpic de Tarragona 2018. Foto: David Aymerich.

Per l’altre costat, Lluís Chivite va ser qui precedia Agustí Mallol en el tram final d’un llarg viatge amb la flama olímpica. “El meu record va ser tant emocionant, va ser tant bonic, vaig sentir tant d’agraïment per la persona que em va oferir la responsabilitat”, comenta amb energia Chivite. “Em vaig sentir tant estimat que va ser molt bonic”, detalla emocionat mentre recorda el tram que se li va encomanar. “Vaig fer des de la Rambla Vella (davant del pub Highland) fins passat el portal de Sant Antoni”, moment en el qual va pujar a una furgoneta que seguia el recorregut amb la resta d’atletes fins arribar a la Plaça de la Font.

Dos bons records, Mallol i Chivite, que no dubten de la importància i repercussió d’aquesta principal i tant important cita olímpica que acollirà la ciutat de Tarragona de forma imminent. “Les olimpíades les vivim com a persones olímpiques”, comenta Mallol en la seva condició d’antic atleta i persona consagrada a l’esport per, tot seguit, llançar una petita reflexió: “Veure gent de diferents països que es donen la mà, gent de tot tipus d’ideologia política, social… A mi m’agradaria que tots els polítics pensin que aquests XVIII Jocs Mediterranis no són de cap partit polític, són de Tarragona”.

Unes declaracions que complementa Chivite en destacar l’origen de l’esperit olímpic tarragoní. “Obrir aquestes instal·lacions als anys 80 per part de l’alcalde Josep Maria Recasens era un fet que ningú s’esperava i va significar el principi de tot”, exposa de manera contundent l’excampió català de 400 metres en referir-se a la inauguració del complex olímpic de Campclar i la seva pertinent pista d’atletisme, on també destaca Pere Valls. És innegable que “sense l’existència del Club Gimnàstic de Tarragona, res d’això existiria”.

Lluís Chivite, antic atleta del Club Gimnàstic de Tarragona, va dur la flama olímpica de Barcelona 1992 des de la Rambla Vella fins el Portal de Sant Antoni a Tarragona. Foto: David Aymerich.

No hi ha cap dubte de que “a nivell de Tarragona això serà un èxit”, conclou Mallol en consens amb Chivite i Valls. “Em preocupa i treballarem al màxim perquè surti el millor possible”, segueix Mallol per acabar amb una metàfora casolana: “Tarragona ens diu, mentres m’estimis i m’ajudis, no m’importa d’on siguis. Deixem la política a un costat i tota la ciutat de Tarragona fem una pinya al voltant dels Jocs Mediterranis perquè això ens obrirà de portes enfora i de cara al futur del snostres fills”.

Lluís Chivite es descriu com un atleta del Gimnàstic de Tarragona, campió de Catalunya de 400 metres i relleus 4×4, així com rècordman d’Espanya de l’època. Com a júnior fou 3r d’Espanya i com a milita, també 3r d’Espanya. Jutge d’atletisme i president de la Secció d’Atletisme del Gimnàstic de Tarragona, va ser un dels encarregats d’inaugurar la pista d’atletisme del poliesportiu de Campclar al costat de l’alcalde de Tarragona Josep Maria Recasens.

Agustí Mallol recorda que als 7 anys ja era timoner del Club Nàutic de Tarragona esdevenint, per dues ocasions, campió de Catalunya i subcampió d’Espanya en les seves modalitats. A l’edat de 22 anys, Pere Valls el va fitxar pel Club Gimnàstic de Tarragona, on va destacar en la categoria de segona divisió nacional en la modalitat de curses de relleus i de perxa.

David Aymerich

/* JS para menú plegable móvil Divi */