(Galeria de fotografies al final de la notícia)
Dia teclero per excel·lència amb permís de les gotes de pluja impertinents que al vespre han obligat a traslladar balls a l’Ajuntament, Dames i Vells han saltat del programa al carrer sense permís de l’autoritat ni falta que li fa a la plaça que porta el seu nom. Primera aparició pública prèvia al debut enguany del Seguici Popular de tota la vida, en la qual la sornegueria i el llenguatge barroer agafen estranyament forma de fina ironia apta per a tots els públics. El referèndum s’ha deixat veure sota l’atenta mirada del batlle, el cura i el guàrdia civil. “A veure què farà Rajoy quan ens plantem amb les urnes” afirmava un personatge ensenyant aquesta una d’aquestes armes de destrucció massiva, mentre l’agent de l’autoritat li responia: “Mantenga la calma y deje en el suelo el fusil”. Càntics d’on estan les paperetes i intervenció del senyor alcalde trencant l’urna amb un crit desfermat: “A Tarragona no es vota. Ho vaig prometre a Madrid per allò dels Jocs”. La resistència passiva per part del poble venia amb l’aplicació molt particular “de l’article 155: Us baixeu totes les calces que jo de seguida vinc”.
La desfilada del seguici, per la seva banda, ha agrupat nens i grans en una sensació col·lectiva d’estar vivint un moment únic a la vida… un any més. Amparitos, acompanyament musical, bestiari, diables i balls han desfermat la il·lusió d’un tarragonisme mediterrani, expansiu i acollidor amb els russos que embadalits segurament es preguntaven en el seu idioma perquè no haurien nascut aquí…
J.S.
Equip de redacció
