.

Esther Cruz, voluntària de Tarragona 2018, a la seu dels XVIII Jocs Mediterranis ubicada al Port Esportiu. Foto: David Aymerich.

“Com a voluntària penso que l’experiència és única”, opina sense dubtar Esther Cruz, jubilada i antiga treballadora de l’empresa Dow Chemical a Tarragona. Tarragonina compromesa amb la seva ciutat, Cruz és voluntària des de l’any 2014 als XVIII Jocs Mediterranis que acollirà la ciutat del 22 de juny a l’1 de juliol aquest 2018, el compte enrere s’accelera.

“He sigut voluntària anteriorment, però amb persones discapacitades. El que aprendré aquí, estant amb persones molt diverses, joves, jubilats, em seguirà aportant molt per créixer”, raona Cruz amb entusiasme, una voluntària de Tarragona 2018 que ha apostat decididament pels Jocs des del principi i que confia molt en les seves possibilitats i aptituds per afrontar i ajudar a l’organització d’aquesta “oportunitat única”. “L’any 2014 vaig veure l’esdeveniment anunciat i, com que ja tenia en previsió la jubilació, vaig pensar que trencar el tracte que tenia dia rere dia amb les persones seria molt dur per a mi”, justifica Cruz, que va treballar més de 40 anys al departament de recursos humans de l’empresa química destacada.

Grup de voluntàris de Tarragona 2018; d’esquerra a dreta Esther Cruz, Jordi Parisi, Xavier Borrell, Anna Magadan i Josep Mª Martorell. Foto: David Aymerich.

Dit i fet. Gràcies als Jocs Mediterranis, Esther Cruz va veure l’oportunitat de seguir treballant directament amb persones, ajudant a la societat, l’entorn i així poder oferir la seva experiència, facultats i possibilitats a l’hora de contribuir a la realització d’aquesta cita olímpica. “He fet la formació i, de moment, estic a l’espera de veure on m’adjudiquen”, explica en parlar del seu rol i el seu inici com a voluntària. “Treballar en contacte amb persones és un tret positiu per poder encaixar en algun grup”, procedeix Cruz per destacar que “he estat en actes de protocol amb la vicepresidenta del Govern, el ministre Méndez de Vigo, activitats com la cursa organitzada per Rac1 o els Campionats Mundials de Vela a Salou”.

Esther Cruz és una persona molt dinàmica i plena de vitalitat que, tal i com explica, ha estat present en diverses activitats segons les qualitats que ella creu que pot aportar. Un verb que, segons Cruz, fa justícia al significat dels Jocs Mediterranis per a Tarragona. “És una finestra oberta al món, no dic només pels països mediterranis, sinó a tot el món. Jo crec que hi haurà milions de persones que ens veuran arreu i això pot atraure i aportar molta gent que pugui conèixer Tarragona”, afirma Cruz a la vegada que reclama més atenció per l’antiga capital provincial de l’Imperi Romà en contraposició a l’absolut protagonisme de Barcelona a nivell mundial. “És una oportunitat única”.

Cruz, voluntària des de fa més de tres anys, voldria ajudar en protocol o departaments que tinguin contacte directe amb les persones. Foto: David Aymerich.

A pocs mesos dels Jocs, Esther Cruz també té molt clar el rol que li agradaria adquirir durant els dies que ocuparà l’esdeveniment. “Jo prefereixo estar directament amb persones a protocol, ja que parlo anglès i puc aportar aquesta tasca”, explica. En tot cas, podria “quedar-se amb les modalitats de tennis i natació”. “S’està fent un gran esforç, ja que alguns mitjans i gent de Tarragona no és molt proactiva al respecte; així que agraeixo l’oportunitat de poder participar”, continua Cruz a la vegada que expressa un desig per Tarragona 2018: “M’agradaria que tot sortís perfecte, que tothom estigués molt content i vegi l’oportunitat de la que hem gaudit tots plegats”, augura Cruz per afegir que li agradaria “que les instal·lacions i els voluntaris tinguessin una continuïtat” més enllà dels Jocs. “He visitat l’Anella Olímpica, em va semblar preciosa i si es pogués aprofitar seria fantàstic”, de la mateixa manera que, segons Cruz, poder encaixar l’equip i borsa de voluntaris en altres àmbits, un cop finalitzi Tarragona 2018, serà una oportunitat més per a tots. “Podem aportar molt als nous voluntaris amb la nostra experiència”, conclou

David Aymerich