Imatge de la futura estació de Salou-PortAventura. Foto: Cedida
L’alcalde de Salou, Pere Granados, s’ha mostrat satisfet per l’anunci recent del comissionat del Govern espanyol per al Corredor del Mediterrani, Josep Vicent Boira, manifestant que “suposa un gran pas endavant que el Govern espanyol compti amb fer realitat la construcció d’un tram de dos quilòmetres de via d’ample europeu i ibèric entre l’estació de Salou-PortAventura i el ramal que ve des de Tarragona, perquè ens permetrà connectar-nos, directament, amb l’eix principal del Corredor del Mediterrani, en direcció València i el sud, i direcció Barcelona i el nord; la qual cosa significa més i nous serveis ferroviaris per als residents i visitants, en totes les direccions, i s’incorpora l’alta velocitat”.
Segons l’alcalde, “sempre hem reivindicat que Salou i la Costa Daurada mereixen un transport ferroviari de primer nivell, per la qual cosa és imprescindible que la nova estació de tren de Salou, actualment, en construcció i amb previsió d’estar enllestida al 2024, estigui ben connectada al nou Corredor Mediterrani, mitjançant, també, l’ample europeu i l’alta velocitat, per a l’arribada de trens xàrter”.
En aquest sentit, “fa anys que demanem que el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana executi el salt del moltó per connectar-nos, amb el Corredor”, recorda Granados.
Així mateix, ha recordat que, en un futur, està projectat construir dues andanes més a la futura estació de Salou-PortAventura, amb vies d’ample europeu.
El comissionat del Govern español per al Corredor del Mediterrani, Josep Vicent Boira, a la Cambra de Tarragona. Foto: Cedida
El comissionat del govern espanyol per al corredor del Mediterrani, Josep Vicent Boira, ha reiterat aquest divendres que l’ample de via internacional connectarà Tarragona amb Europa abans del 2026. Confia que la xarxa ferroviària del Camp de Tarragona viurà “un gran canvi” en els pròxims tres anys, malgrat els continus entrebancs que han endarrerit el corredor. També ha subratllat l’impuls que ha agafat la futura infraestructura des del 2018, quan un 40% dels projectes no estaven planificats i molts estaven bloquejats. Assegura que la situació actual és diferent i que el corredor del Mediterrani està planificat al 100%.
Boira també ha repassat les sis actuacions que, actualment, es troben “en marxa” al territori com son l’estació intermodal, el pla d’alternatives a la circulació del trànsit del Camp de Tarragona, el salt de moltó del nus de Vila-seca, l’actuació al Túnel de Roda de Berà per a la via entre Castellbisbal i Vila-seca, els treballs d’implantació del tercer fil entre Martorell i Castellbisbal i la implantació de l’ample internacional entre Castelló i Tarragona.
Uns canvis ferroviaris que generaran “una finestra d’oportunitats” per oferir nous serveis a la població i a les empreses. Per fer-ho, Boira ha demanat una major “responsabilitat” a la Generalitat a l’hora d’ordenar el territori, així com als ajuntaments. “El que no pot ser és bloquejar algunes actuacions des de la visió local, perquè sinó tots aquests projectes no tindran cap sentit”, ha defensat Boira. Per aquest motiu, ha fet una crida a la generositat i a la visió global dels municipis al voltant del Corredor del Mediterrani.
En aquesta línia, l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, i el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona, Xavier Puig, li han retret que la “generositat també té un límit” i que els municipis afectats també tenen “dret a trobar solucions que els encaixin”. Per la seva banda, els representants de la Plataforma Mercaderies per l’Interior han traslladat la seva preocupació i el seu projecte al comissionat, qui no descarta “tenir-ho en compte, sempre que es mantingui una actitud generosa i oberta a les possibles solucions”.
Un dels presumptes membres del grup dedicat a robar cable d’alta tensió de la xarxa ferroviària del corredor mediterrani actuant en una de les instal·lacions. Foto: Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil ha detingut sis persones a Barcelona que, suposadament, formaven part d’un grup organitzat dedicat a robar cablejat d’alta tensió de les vies de ferrocarril, principalment, del corredor mediterrani de Catalunya i el País Valencoà així com en altres zones com Lleida. Segons l’institut armat els danys causats superen els 360.000 euros i han generat pèrdues per valor de més de 3 milions, derivats de les alteracions en el servei provocades i les afectacions sobre els usuaris amb desviaments de trens, retards i tancaments d’estacions. La investigació, que va començar al mes de gener, hauria permès resoldre fins una trentena de delictes. Quatre dels sis detinguts han ingressat ja a la presó per ordre judicial.
Segons la Guàrdia Civil, cadascun dels components del grup tenia un rol molt específic. Quatre es desplaçaven fins el lloc on anaven a robar, arribant a passar fins a tres dies a la zona abans d’executar els seus plans. Els altres dos mantenien contacte telefònic des de Barcelona en temps real mentre es produïen els fets.
Els quatre que participaven físicament en les sostraccions se separaven i col·locaven estratègicament, coordinant-se de forma directe amb els mòbils
Els quatre que participaven físicament en les sostraccions se separaven i col·locaven estratègicament, coordinant-se de forma directe amb els mòbils. Després de trencar la tanca perimetral, un d’ells entrava a les subestacions elèctriques i, mitjançant una operació molt específica i única en aquest grup, aconseguia deixar sense tensió un dels cables que aporten l’energia necessària per fer funcionar els trens -3.300 volts-. Una operació que executaven sense que el titular de la xarxa ferroviària, l’ens públic Adif, detectés la falta de tensió.
Un membre del grup s’elevava a uns tres metres d’altura i amb una eina fabricada específicament per a ells tallava el cable de 300 mil·límetres de secció, tirant-lo sobre la via
A partir d’aquesta acció, la resta de membres començava les seves tasques: un s’elevava a uns tres metres d’altura i amb una eina fabricada específicament per a ells tallava el cable de 300 mil·límetres de secció, tirant-lo sobre la via. Els altres dos l’enrotllaven i tallaven en trams de deu metros. Cada metre lineal pesa uns 2,8 quilos i arriben a sostreure en un mateix fet fins a 800 metros, acumulant 2.500 quilos de càrrega.
Un cop carregat els vehicles, i en contacte amb els membres situats a Barcelona, transportaven els cables robats amb vehicles de gran tonatge. En algunes ocasions, amagaven la càrrega en naus properes al lloc dels fets, efectuant el trasllat i venda final en dies posteriors. Des de la mateixa província de Barcelona, disposaven de diferents escalafons logístics per a la venda.
Els investigadors van poder desarticular el grup en el moment de conèixer el pròxim objectiu. Als sis detinguts se’ls atribueix presumptes pertinença a organització criminal així com 31 delictes de robatori amb força, robatori i ús de vehicles de motor, trencament de condemna i delictes continuats contra la seguretat vial. Els fets van tenir lloc a les províncies de Girona, Barcelona, Tarragona, Lleida, Castelló i València.
L’operatiu va permetre decomissar els mòbils del grup, eines específiques per cometre els robatoris i roba amb la qual fingien ser treballadors de diferents companyies autoritzades per fer treballs a les vies.
L’operació ha estat dirigida i coordinada pel jutjat d’instrucció número 4 de Sagunt (València) i executada per l’Equip de Patrimoni de la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Castelló.
Josep Vicent Boira, coordinador espanyol del Corredor Mediterrani, saludant al vicepresident del Govern, Jordi Puigneró abans de l’inici de la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani. Foto: Marta Vidal
El Govern insisteix a accelerar les obres del Corredor Mediterrani, i culpa a l’Estat dels retards en les obres. En la ‘Taula Estratègica del Corredor Mediterrani’, celebrada aquest dimecres al Recinte Modernista de Sant Pau, el vicepresident del Govern i conseller de Territori, Jordi Puigneró, ha exigit que “deixi de ser el corredor dels incompliments i sigui el de les oportunitats”. L’executiu ha denunciat que de la trentena d’actuacions previstes per estar executades el 2020 només n’hi ha dues en servei: el tram Vandellòs-Camp de Tarragona i la terminal del moll del Prat. Al seu torn, el coordinador espanyol del Corredor, Josep Vicent Boira, ha reivindicat la posada en servei de 230 km de via i les 240 licitacions fetes des del 2018.
De les trenta-tres actuacions previstes per estar executades el 2020, segons l’Agenda Catalana del Corredor Mediterrani impulsada el 2011, actualment es troben en servei el corredor Vandellòs-Camp de Tarragona i la terminal del moll del Prat. Pel que fa a la resta, l’anàlisi feta per l’executiu català assenyala que, d’aquestes, cinc estan “parcialment en servei”, sis es troben en fase d’obres, mentre que catorze en projecte o estudi, i les vuit restants no comptarien de cap tramitació.
El Govern ha apuntat que en les principals necessitats no cobertes hi ha el retard en el desplegament de l’ample estàndard europeu en les vies del corredor Castelló-Tarragona-Barcelona, i les obres pendents en els nous accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona.
L’executiu també ha posat en el punt de mira la manca d’estacions intermodals que connectin els aeroports amb l’alta velocitat o la línia ferroviària entre Barcelona i València (350 km), que triga dues hores i trenta minuts, el mateix que l’alta velocitat entre Barcelona i Madrid (620 km).
Davant d’això, el vicepresident Puigneró ha assegurat que “si no es prioritza ni s’accelera el Corredor, si es fa una marginació conscient del corredor, això només pot obeir a criteris polítics”. Encara més, el titular de Territori ha amenaçat amb “anar als tribunals europeus” si no s’acaben les obres el 2030, tal com marca el reglament europeu.
Tanmateix, Boira ha insistit que, des del 2018, “s’han fet realitat” algunes de les actuacions. Segons ha assenyalat, quan va arribar al càrrec “hi havia més d’un problema greu al tram de Catalunya”. Tanmateix, ha afirmat que la seva etapa al capdavant de l’oficina del Corredor Mediterrani “ha estat positiva”. “Si fem la vista enrere, podem dir que a Catalunya s’ha invertit una part substancial dels diners i ara cal continuar i estendre’l cap al Sud”, ha expressat.
A la cua de la Unió Europea
El Govern ha recordat que per assolir la reducció d’emissió dels gasos d’efecte hivernacle en almenys un 55% fins al 2030 en comparació al 1990, el ferrocarril és “fonamental” i que els retards en el desplegament del corredor mediterrani fa que Catalunya i l’Estat estiguin “molt lluny d’aquests objectius”.
Actualment, la quota modal del ferrocarril a l’Estat és del 5% en els últims deu anys, dels més baixos d’Europa, on segons l’Eurostat, se situa 17,7%, segons l’Eurostat, i lluny del 30% fixat com a meta per al 2030. De fet, Espanya només està per davant de Grècia (2,5%) i Irlanda (0,6%). En canvi, lideren la llista Letònia, amb una quota del 73,6% i Lituània (67,4%) seguit a molta distància per sobre els objectius europeus per Estònia (42%), Eslovènia (35,5%) i Suïssa (34,3%).
Precisament, la taula d’aquest dimecres ha comptat amb la presència de la coordinadora del Corredor Mediterrani de la Comissió Europea, Iveta Radicová, qui s’ha mostrat sorpresa davant el retard en les actuacions. “Per què encara hi ha forats? Per què els ports encara no estan connectats si hi ha els diners de la part europea?”, s’ha preguntat.
Radicová ha instat els executius català i espanyol a “concretar” els obstacles de fons, i s’ha mostrat disposada a “solucionar-los”. Segons ha apuntat, el principal problema passa per establir la mateixa prioritat a escala regional i nacional, i a modificar els llargs terminis en el procés previ a l’execució de les obres, els quals ha qualificat de “massa llargs”.
Amb tot, el president de Ferrmed, Joan Amorós, que també ha intervingut en l’acte, ha assegurat que Espanya “no arribarà al 30%” que fixa la Unió Europea, i ha assenyalat com a culpable “la manca d’estudis i de planificació clara”. Segons Amorós, la solució passa per “invertir on es concentra el tràfic”.
Proposta del Govern: actuacions “estratègiques” i augment de la quota de ferrocarril
Davant l’estat actual de desenvolupament del corredor a Catalunya, l’executiu català demana prioritzar l’increment de la quota de ferrocarril, amb el propòsit de descarbonitzar la mobilitat i millorar la competitivitat de les empreses, i proposa una trentena d’actuacions “estratègiques” fins al 2030, que emetrien la reducció de més de 600.000 tones d’emissions de CO₂ anuals.
Les actuacions prioritàries per a l’executiu català se centren en quatre eixos: la millora de la capacitat del corredor, la millora de les prestacions, el reforç de la resiliència del sistema i la millora de la intermodalitat en el trànsit de passatgers i també de mercaderies.
Concretament, per a la xarxa ferroviària proposa, entre d’altres, una major capacitat del nus de Vila-seca, un nou corredor de mercaderies al Camp de Tarragona, la triplicació de la via entre Martorell i Castellbisbal i la gestió de les terminals ferroviàries del nus logístic de Barcelona.
Pel que fa a la millora de prestacions cita una nova línia d’alta velocitat entre Castelló i Tarragona, dotar de vies d’apartat de 750 metres i adaptar el gàlib de mercaderies, la implantació de l’ample estàndard entre Castelló i el Nus de Vila-seca i la implantació del tercer fil en els trams Vila-seca-Reus-Polígon Nord; entre el Nus del Vila-seca i el Nus de Castellbisbal i al corredor Saragossa/Lleida-Reus/Sant Vicenç de Calders.
Per defensar la resiliència del sistema, proposa protegir la infraestructura davant els riscos meteorològics i també suggereix millorar la intermodalitat, amb accions com l’ampliació de l’estació de Sants, l’entrada en funcionament de la Sagrera i de les estacions del Baix Llobregat, a l’Aeroport de Girona i al Camp de Tarragona.
Aquest passat 6 de maig, finalment, es va poder realitzar el XXXIII edició del Cros Pare Manyanet de la nostra ciutat. Una edició aplaçada a causa de la pandemia. L’esdeveniment va comptar amb més de 1.000 corredors, els quals van completar totes les curses programades de la jornada, amb participants de totes les categories: des dels més petits, amb tres anys, fins als més grans, els de 4t d’ESO.
Un matí amb una gran participació per part dels corredors, familiars i assistents que, ha fet possible, de nou, aquest esdeveniment esportiu i educatiu que des del Col·legi Pare Manyanet es treballa any rere any amb especial il·lusió, dedicació i compromís en vers, principalment, els més joves.
Des de les 8 del matí, col·laboradors i membres de la organització del certamen, han treballat per tal que tot estigués a punt a les 9 i donar el tret de sortida a la primera de les curses.
Al llarg del matí els nombrosos atletes, alumnes del col·legi, pares i mares i, també, autoritats s’han fet presents i han omplert l’escola de colors i entusiasme. El circuit, modificat a causa de la pandèmia, s’ha realitzat per l’interior de les instal·lacions del centre del col·legi Pare Manyanet de Reus.
Durant la jornada s’han anat fent les entregues de premis per a totes les categories, tant femenines com masculines. També s’han realitzat diferents sortejos i regals entre els assistents, amb la participació de les principals autoritats de la ciutat.
Finalitzada la jornada, l’organització espera i prepara una millor nova edició per l’any vinent.
Imatge d’arxiu del ramal d’enllaç entre el corredor mediterrani i l’estació del Camp de Tarragona, poc abans d’arribar a l’intercanviador de la Boella. Foto: ACN
Adif Alta Velocitat ha donat un nou impuls per a la implantació de l’ample estàndard en el Corredor Mediterrani canviant l’ample de via en el tram Vandellòs-canviador de la Boella, en la variant Vandellòs-Camp de Tarragona.
Així, ha licitat el contracte per a executar els treballs necessaris de via i catenària per a canviar l’ample en la via existent d’ibèric (1.668 mm) a estàndard (1.435 mm). Aquesta actuació compta amb un pressupost de 8.132.618,76 euros i un termini d’execució estimat de 6 mesos.
D’aquesta manera, “i d’acord amb els compromisos del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), es continuen impulsant el conjunt d’actuacions per a l’adaptació a l’ample estàndard del Corredor Mediterrani”, segons s’afirma en una nota de premsa feta pública avui per Adif. “Un eix estratègic -afegeix- per al foment del transport ferroviari, especialment de mercaderies, contribuint al desenvolupament socioeconòmic d’un àmbit de tant potencial com és l’arc mediterrani i la seva àrea d’influència, amb els beneficis socials, econòmics i mediambientals que es deriven, a més d’avançar en la connexió amb nodes logístics i portuaris”.
Descripció dels treballs
Les principals operacions consistiran en el canvi d’ample de l’actual ample ibèric (1.668 mm) a l’ample estàndard (1.435 mm) en una longitud aproximada de 35,5 km.
Aquesta longitud s’estén en les actuals dues vies generals des de l’inici de la variant, a Vandellòs, fins al canviador de la Boella, punt en el qual els serveis ja s’incorporen a la Línia d’Alta Velocitat Madrid-Barcelona-França. També s’inclou l’adaptació al nou ample en les vies d’apartat i en les connexions amb les bifurcacions de Vila-seca i Bellissens.
Per a la implantació de l’ample estàndard, s’aprofitaran les travesses polivalents ja implantades en el traçat. S’adaptaran els desviaments existents i s’ajustarà la catenària a la nova configuració. També es duran a terme totes les operacions i adaptacions geomètriques, adequant-se a les especificacions tècniques d’interoperabilitat per al nou ample.
D’aquesta manera, es donarà continuïtat en ample estàndard des del canviador de la Boella fins a l’enllaç de l’actual variant amb el tram Vandellòs-Castelló, en el qual també es canviarà l’ample de via.
Aquest contracte contribueix a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), com és el número 9, que té entre les seves metes el desenvolupament d’infraestructures fiables, sostenibles i de qualitat.
Fons europeus
Aquesta actuació serà finançada per la Unió Europea – Next Generation EU.
Imatge de l’acte celebrat a Saragossa. Foto: GenCat
La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha participat aquest matí a la presentació i llançament del Corredor de l’Hidrogen de l’Ebre, un acte que s’ha celebrat a Saragossa i en què també han assistit el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent; el vicepresident i conseller d’Indústria i Competitivitat i Desenvolupament Empresarial del govern d’Aragó, Arturo Aliaga, i altres representants de Catalunya d’Aragó, d’Euskadi i de Navarra.
Llauradó ha destacat la importància d’aquesta aliança entre territoris en un moment en què la sobirania energètica és més necessària que mai, tal com ho demostren les conseqüències de la guerra a Ucraïna. En aquest sentit, ha indicat que “l’aposta per l’hidrogen ens posiciona estratègicament, impulsa la competitivitat de la nostra universitat i de les nostres empreses, afavoreix la descarbonització i esdevé un projecte de futur”.
Segons ha afegit, “conscients dels múltiples avantatges associats a l’hidrogen verd, les administracions públiques hi donem suport generant aliances com aquesta; la Diputació no hi podia faltar, atès el seu caire de motor de la demarcació de Tarragona i d’impulsora d’iniciatives encaminades a generar noves oportunitats i fer del nostre territori un lloc millor on viure”.
Imtge d’una màquina que treballa en les obres d’adaptació del corredor mediterrani a la zona del Camp de Tarragona. Foto: ACN
El Consell d’Administració d’Adif Alta Velocitat (Adif AV) ha aprovat en la seva última reunió l’adjudicació de les obres per a la implantació de l’ample estàndard en el tram Castelló-Vandellòs del Corredor Mediterrani per un import global de 66.613.662,99 euros (IVA inclòs).
Les obres de via i electrificació d’aquest projecte es divideixen en dos contractes, un per al tram Castelló-Vinaròs i l’altre per al tram Vinaròs-Vandellòs.
El contracte corresponent al tram Castelló-Vinaròs s’ha adjudicat a la unió temporal d’empreses (UTE) formada per Azvi i Contractes i Vendes per un import de 39.247.623,48 euros (IVA inclòs) i un termini d’execució de 18 mesos.
Del seu costat, el contracte d’obres del tram Vinaròs-Vandellòs s’ha adjudicat a la UTE integrada per Rover Rail i Cobra Instal·lacions i Serveis per un import de 27.366,039,51 euros (IVA inclòs) i un termini d’execució també de 18 mesos.
D’acord amb el compromís del Govern, es tracta d’una de les actuacions de major rellevància per al desenvolupament del Corredor Mediterrani com a eix estratègic per al foment del transport per ferrocarril i el desenvolupament socioeconòmic de l’arc mediterrani i la seva àrea d’influència.
Els projectes tenen per objectiu implantar l’ample estàndard mitjançant el canvi d’ample de via en aquest tram d’al voltant de 150 km de longitud, passant de l’actual de 1.668 mm a 1.435 mm. Les obres comprenen les operacions necessàries en plataforma, superestructura i electrificació. Es pretén així garantir en tot moment l’adequada prestació, capacitat, estabilitat i fiabilitat dels trànsits de viatgers i mercaderies.
Tram Castelló-Vinaròs
La implantació de via doble en ample estàndard en aquest tram es realitzarà tant en les vies generals com en vies d’apartat, adaptant les instal·lacions per a la correcta explotació de la longitud de tren estàndard interoperable (750 m). Per a això, s’instal·laran vies amb una longitud útil de 750 m en les estacions dels Palmes, Torreblanca, Santa Magdalena de Polpís, i Benicarló-Peníscola i Vinaròs.
En la fase 1, corresponent amb els treballs previs, es realitzaran actuacions en via, mitjançant l’ampliació de la plataforma per a l’execució de les vies d’apartat de 750 m, la reposició de serveis afectats i l’ampliació del drenatge, l’execució de la nova superestructura amb materials polivalents i altres treballs d’obra civil, com l’adaptació de la bàscula dinàmica dels Palmes a l’ample estàndard.
També es duran a terme actuacions en estructures, entre les quals figuren la protecció de les piles d’un pas superior, la reposició de les pantalles acústiques en l’estació de Benicàssim, l’ampliació d’un pas inferior de carretera i per a vianants en l’estació de Torreblanca, mentre que a Vinaròs s’executarà una nova andana i un pas inferior entre andanes.
A més, es construiran noves rampes a final d’andana en les estacions dels Palmes, Benicàssim, Orpesa, Torreblanca, Alcalà de Xivert, Santa Magdalena de Polpís, Benicarló-Peníscola i Vinaròs, la prolongació de l’andana a Orpesa amb nova senyalització de borda andana (franja groga de seguretat i paviment de botons).
D’altra banda, a l’estació de Vinaròs es demolirà el moll existent en la via 3, es construirà una nova andana entre les vies 3 i 5 de 210 m de longitud, així com un nou pas inferior de prolongació de l’existent de l’andana 1 a l’andana 3, amb una nova embocadura i dotat d’ascensors.
Respecte a l’electrificació, s’adaptaran les instal·lacions per a ser compatibles a una futura alimentació de 25 kV i es realitzaran noves fonamentacions, l’hissat de nous pals i pòrtics, la col·locació de nou fil de contacte, així com la renovació i muntatge d’altres elements del sistema, mantenint-se la tensió actual en catenària a 3KV CC.
Una vegada finalitzada la primera fase, la plataforma ferroviària tindrà la configuració funcional final i es donarà pas a la fase 2, consistent en el canvi d’ample de via en les vies generals i d’apartat i canvi d’ample d’aparells, substitució de creuaments fixos per creuaments mòbils en via general.
A més, s’ampliarà l’ample d’andana en les estacions dels Palmes, Benicàssim, Orpesa, Torreblanca, Alcalà de Xivert, Santa Magdalena de Polpís, Benicarló-Peníscola i Vinaròs. Excepte en Els Palmes, en la resta d’aquestes estacions, s’executarà una nova peça de vora d’andana.
Tram Vinaròs-Vandellós
En aquesta actuació, a més del canvi d’ample en les vies generals i d’apartat, també es realitzarà una actuació similar en el ramal de Tortosa.
Durant la primera fase es realitzaran actuacions en via, mitjançant l’ampliació, la reposició i ampliació del drenatge, l’execució de la nova superestructura amb materials polivalents, i altres treballs en estructures entre les quals figuren la protecció de les piles d’un pas superior.
En estacions s’executaran noves rampes a final d’andana en les estacions d’Ulldecona, L’Aldea-Amposta i L’Ametlla de Mar, i vies d’apartat de 750 metres a Ulldecona i L’Ametlla de Mar. Respecte al sistema d’electrificació, alimentada igualment a 3kV en CC, es faran treballs similars als del tram anterior.
A més, s’ampliarà l’ample d’andana en les tres estacions anteriorment esmentades, amb l’execució de noves peces de vora d’andana en una longitud de 200 m. A més, es col·locaran andanes provisionals annexos als existents en les estacions L’Aldea-Amposta i L’Ametlla de Mar. En l’estació de Tortosa, en ser terminal, aquestes operacions es duran a terme en tota la longitud existent de l’andana.
De manera anàloga, una vegada finalitzada la primera fase, la plataforma ferroviària tindrà la configuració funcional final i es procedirà a la fase 2 mitjançant el canvi d’ample de via en les vies generals i d’apartat i l’adequació dels aparells de via.
Totes aquestes actuacions contribueixen a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), com és el número 9, que té entre les seves metes la construcció d’infraestructures fiables, sostenibles i de qualitat per a donar suport al desenvolupament econòmic i el benestar humà.
Cruset ha assegurat durant la seva intervenció que “el Port de Tarragona té el deures fets i ja podria operar amb el Corredor del Mediterrani”. Foto: Port
El president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset, ha participat avui en la VIII Trobada del Corredor Ferroviari del Mediterrani, organitzada pel diari econòmic Expansión, en el qual s’han tractat tres grans temes relacionats amb el desenvolupament d’aquesta infraestructura estratègica: el Corredor com a mitjà de creixement per a les CCAAA, desenvolupament d’infraestructures, transport multimodal, transport de mercaderies i ampliació de l’àrea d’influència, claus per augmentar la competitivitat empresarial, i la necessitat real del Corredor Ferroviari del Mediterrani.
El president del Port, Josep Maria Cruset, ha participat en la 3a taula rodona ‘Necessitat real del Corredor Ferroviari del Mediterrani’, acompanyat de Jordi Ferrando, director de la Zona Est de FCC; de Marta Subirà, presidenta de Ferrocarrils de la Generalitat i de Damià Calvet, president del Port de Barcelona.
Cruset ha explicat que “estem desplegant el port del futur per ser competitius en un entorn molt canviant que ja no és un món líquid, sinó gasós, a la velocitat en que es produeixen els canvis”. Segons el responsable del Port de Tarragona “per part del Port de Tarragona tenim el deures fets ja que tota la feina interna de condicionament de les instal·lacions portuàries per operar amb el tercer fil estan finalitzades des de fa anys”.
El Corredor, una peça cabdal de l’horitzó 2023
El Port aposta per la connexió amb la península ibèrica a través de carretera i del ferrocarril i amb l’obertura del corredor del Mediterrani, amb el nord d’Europa. Cruset ha explicat que l’entrada en funcionament del Corredor del Mediterrani “és una oportunitat per fer créixer l’hinterland del Port de Tarragona”. El president del Port considera que la connexió ferroviària “servirà per donar servei a la indústria química europea amb connexions amb Itàlia, Alemanya i Països Baixos”.
El Port Tarragona obre una finestra d’oportunitat per al territori, on la clau estarà en la millora de l’eficiència de la logística i el transport. En aquesta línia, el Port centra el seu creixement en l’assoliment d’objectius propis i d’altres administracions dins de l’estratègia ‘Horitzó 2023’.
Cruset creu que l’any 2023 serà un any d’inflexió per a les instal·lacions portuàries tarragonines, ja que hi conflueixen l’acabament de projectes propis molt importants per al creixement del Port: desenvolupament de la ZAL, ampliació de la Boella, contradic dels Prats i la Port Tarragona Terminal Guadalajara – Marchamalo, que coincideixen amb l’assoliment de dues connexions vitals per a Tarragona: el corredor ferroviari del Mediterrani i el túnel de Lilla de l’A-27”.
Amb l’entrada en funcionament del Corredor del Mediterrani convertirà el Port de Tarragona en el port més al sud de la península connectat amb ample europeu. Aquest fet potenciarà totes les altres infraestructures en desenvolupament per part de l’Autoritat Portuària de Tarragona.
El president Cruset també ha destacat les inversions relacionades amb el Corredor que realitzarà el Port de Tarragona en la terminal de la Boella: “Una inversió de 24 milions, 20 privats i 4 de l’APT, per ampliar i modernitzar la terminal amb grues pòrtic, nous edificis, etc. per estar operant a finals de 2023”. Una infraestructura que quan estigui a ple rendiment podrà operar 8 trens d’entrada i 8 de sortida cada dia, amb destinació al centre de la península i a cap al nord d’Europa.
El tercer fil, una solució provisional
El Port de Tarragona, com infraestructura logística clau per al territori, aposta per desviar els trens de mercaderies del centre de la ciutat cap a una variant interior, posant en relleu que el tercer fil de la via de la costa sigui provisional.
El tercer fil es va plantejar com una solució tècnica provisional per la urgència de connectar amb França amb l’ample de via europeu. Es tracta de la col·locació d’un tercer rail per l’interior de les vies convencionals d’ample ibèric perquè hi puguin circular combois d’ambdós sistemes. Cruset ha volgut fer una reflexió final sobre “el fet que el tercer fil és una solució provisional que dona resposta a una necessitat urgent” i, al mateix temps, ha demanat que “que el projecte de transport ferroviari de mercaderies per l’interior no caigui de l’agenda d’acció dels responsables de desenvolupar-lo”, perquè ha conclòs “hi hagi una solució definitiva que atengui les reivindicacions del territori i al mateix temps les necessitats d’ampliació de la capacitat del corredor per fer front a l’augment del volum de mercaderies que es transportaran per ferrocarril en els propers anys”.
Pla general d’una màquina que treballa en les obres d’adaptació del corredor mediterrani a la zona del Camp de Tarragona. Foto: Adif
Adif ha restablert aquest dilluns el trànsit ferroviari en tota la línia Tarragona-Reus després de finalitzar les actuacions iniciades el passat mes de juliol per adaptar el corredor mediterrani. L’ens va tallar les vies entre Reus i Torredembarra aquest cap de setmana per possibilitar el canvi dels enclavaments de les estacions de Tarragona i Tarragona Classificació. Fins aquest moment, Adif ha instal·lat i posat en servei 40 aparells de via d’ample mixt i dos canviadors de fil en aquestes dues estacions així com la de Tres Camins. Per continuar els treballs, la línia de Port Aventura-Tarragona Mercaderies-Tarragona Viatgers seguirà tallada dues setmanes més per substituir els desviaments convencionals per aparells d’ample mixt.
Aquestes tasques pendents suposaran la instal·lació de cinc aparells de via d’ample mixt i dos canviadors de fil. Durant aquest període, els trens dièsel de mercaderies podran accedir en mode de maniobres.
Després d’instal·lar setze aparells de via d’ample mixt en caps de setmana a les estacions de Tarragona i Tarragona Classificació, el 17 de juliol es van iniciar els talls en aquesta última estació per substituir els desviaments convencionals coincidents amb els nous. En dos mesos s’han acabat reemplaçant 24 aparells de via dos canviadors de fil a les tres estacions esmentades, s’ha continuat la instal·lació del tercer fil, s’ha ajustat la catenària per fer-la compatible amb l’ample convencional i internacional i s’han substituït les travesseres a l’estació de Tarragona Viatgers.
Segons Adif, l’obra ha estat una de les més complexes a l’estat espanyol dels últims anys per l’elevat nombre de desviaments i el seu tipus, així com per l’afecció i modificació dels enclavaments dels enclavaments per accionar els aparells instal·lats en un període de temps reduït.
Imatge de l’estació de tren de Tarragona. Foto: ACN
Renfe modificarà la programació prevista per a aquest cap de setmana a l’àmbit de Tarragona a causa de la nova planificació dels treballs que Adif està executant per a la implantació del tercer carril al corredor mediterrani. Així, les les actuacions que afectaven el servei aquest cap de setmana s’han desplaçat al vinent. Entre Torredembarra, Tarragona, Reus, PortAventura i Cambrils la circulació estarà interrompuda des de les onze de la nit del dia 17 fins les sis del matí de dilluns. Actualment també està tallat el trànsit ferroviari entre Tarragona i PortAventura, que no es reprendrà fins el 8 d’octubre. En tots els casos hi ha serveis alternatius per carretera.
La cursa de festa major va comptar amb la participació de 134 corredors i corredores. Foto: Ajuntament
El passat dissabte, a partir de dos quarts de nou del matí, Roda de Berà va donar el tret de sortida als actes previs a la Festa Major de Sant Bartomeu, i ho va fer amb la cinquena edició de la cursa de la Festa Major, organitzada per Fun Sports i l’Ajuntament de Roda de Berà.
L’esdeveniment va comptar amb la participació de 134 corredors i corredores. El recorregut inicial es va haver de modificar en ser Roda de Berà un dels 279 municipis que fins ahir diumenge va tenir el nivell 3 del Pla Alfa activat per alt risc d’incendi. Va continuar sent un recorregut mixt però molt més ràpid, i es va notar. El primer corredor en arribar a meta, Arnau Monzonís, del club Gasxsatanàs, ho va fer en tan sols 25 minuts i 19 segons, a un ritme de 3’25’’ el quilòmetre. Joan Mengual el va seguir de molt a prop, i va creuar la meta amb només 8 segons de diferència. Manuel Torres, va ser el tercer classificat de la categoria masculina (25’33’’); Jorge de Andrés, el quart (25’45’’), i Enric Roig (25’50’’), el cinquè.
Pel que fa a la categoria femenina, Marina Travé va ser la més ràpida, amb un temps de 27’43’’, seguida per Laia Gil (29’50’’). Mercè Puigdueta va ser la tercera classificada (31’02’’); Carolina Menéndez, la quarta (31’59’’); i Irene Rubió, la cinquena (32’13’’).
Quant als premis locals, Marta García va ser la rodenca més ràpida, amb un temps de 40’32’’, i Jose Luis Dorantes, el més veloç dels locals masculins, creuant la meta en 30 minuts i 6 segons.
Un cop més el rodenc Ángel Ceada va ser el corredor més veterà en finalitzar la cursa, amb 82 anys. I Runners el Vendrell va aconseguir el trofeu a l’equip més nombrós.
Els premis van ser lliurats per l’alcalde Pere Virgili; per Teresa Ferré, regidora de Cultura i Festes; i per Gerard Solé, regidor d’Esports.
La Festa continua
Imatges dels concerts del passat cap de setmana. Fotos: Ajuntament
Els actes de la prèvia a la Festa Major de Sant Bartomeu van continuar dissabte a la nit a la pedrera de l’Elies, amb un concert de ‘Marala’, trio format per la catalana Selma Bruna, la mallorquina Clara Fiol i la valenciana Sandra Monfort. Acompanyades en aquesta ocasió per la banda al complet, van presentar el seu primer treball discogràfic, ‘A trenc d’alba’, un aplec de composicions pròpies que giren la ullada cap als cants de la terra. Un cop més l’Estiu a la Pedrera va penjar el cartell d’aforament complet, garantint totes les mesures de seguretat i d’higiene per fer front a la Covid-19.
Ahir diumenge, a partir de les deu de la nit, la plaça de l’Església es va omplir per gaudir del concert de ‘The Kojaks Trio’. El grup, que ja havia actuat amb èxit durant la diada de Sant Jordi a la plaça dels Pins, va tornar a sorprendre amb el seu repertori variat que va incloure des de bandes sonores de pel·lícules fins a cançons dels anys 20 del segle passat.
Ja dins del programa oficial de la Festa Major de Sant Bartomeu, els actes continuaran a partir del proper divendres 20.
Les obres s’iniciaran amb la modificació de la capçalera de la banda de Barcelona de la terminal de Tarragona Classificació,. Foto: Port de Tarragona
Adif inicia aquest divendres noves actuacions per completar la connexió amb tercer fil del port de Tarragona i el corredor mediterrani que garanteixin el transport de mercaderies amb ample europeu. Entre aquest 16 de juliol i el pròxim 26 d’octubre està previst substituir els desviaments de l’estació Tarragona Classificació, la via de Salou i els accessos al port de Tarragona per aparells de tres fils que permetin continuar la instal·lació del tercer carril al corredor mediterrani. Les obres entre aquestes dates obligaran a tallar la circulació de trens entre Tarragona i Reus de divendres a les onze de la nit a dissabte a les nou del matí. Adif ha anunciat un pla de transport alternatiu de viatgers per carretera.
Les obres s’iniciaran amb la modificació de la capçalera de la banda de Barcelona de la terminal de Tarragona Classificació, on s’instal·laran sis desviaments per connectar aquesta terminal amb les vies principals de la línia Reus-Tarragona. A continuació, es faran els treballs a la capçalera del costat Reus de la mateixa estació, on es col·locaran deu desviaments i un canviador de fil.
Posteriorment, la companyia substituirà aparells a la via de Salou, que afecta l’accés de contenidors del Port de Tarragona i a la indústria de Tres Camins. Tots els treballs s’executaran principalment en cap de setmana, amb afecció a les circulacions a partir de les onze de la nit de divendres i les nou del matí de dissabte i, de forma anàloga, per la nit de dissabte a diumenge.
Un cop concloses aquestes operacions, s’efectuarà el canvi de software en els sistemes de gestió de trànsit per permetre l’entrada en servei de tots els aparells instal·lats fins aquell moment. Aquestes operacions estan previstes per l’11 i el 12 de setembre, dies en els quals serà necessari interrompre de forma completa i permanent la circulació entre Tarragona i Reus, a més de la via de Salou, per permetre la seva execució.
Després del canvi de software, es remodelarà la via única del Francolí, fet que també obligarà a tallar durant 15 dies l’accés 1 del Port de Tarragona. Això permetrà la remodelació del tram metàl·lic del riu Francolí i la col·locació de sis desviaments i un canviador de fil. A partir d’aquell moment, tots els nous desviaments instal·lats es posaran en servei per fases i es podran aixecar els antics desviaments d’ample convencional, a més d’instal·lar els darrers dos canviadors de fil pendents a les vies generals. Al marge del canvi de software, també es faran ajustos de catenària en la zona dels desviaments, es muntaran 29 aparells i col·locaran sis canviadors de fil per a tres amples.
Talls de la circulació fins a finals d’octubre
La complexitat dels treballs, segons Adif, suposarà afectacions als serveis de viatgers i mercaderies. Per aquest motiu s’ha dissenyat un pla amb vuit fases. Pel que fa al transport de viatgers de les línies R4, R5 i R16 de Rodalies, Renfe ha reprogramat el servei per facilitar la mobilitat dels clients mitjançant el següent pla alternatiu. Així del 16 de juliol fins al 15 d’agost, entre les onze de la nit dels divendres i les nou del matí dels dissabtes, s’interromprà la circulació entre Tarragona i Reus.
S’habilitarà un servei alternatiu per carretera entre Reus-Cambrils-Sant Vicenç de Calders i entre Tarragona-La Plana de Picamoixons. També es reajustaran els horaris i es modificaran els recorreguts en alguns serveis per minimitzar l’afectació i evitar el transbordament per carretera. Aquestes modificacions, segons Adif, també es produiran els matins dels diumenges, atès que se circularà per via única en alguns trams afectats per les obres.
Connexió d’ample europeu per al Port
Els treballs han de permetre avançar en el projecte d’instal·lació del tercer fil entre Castellbisbal i Vila-seca. Amb aquesta obra, l’àrea industrial i el port de Tarragona tindran connexió directa en ample internacional amb Europa. Segons l’organisme estatal, això permetrà reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i els costos de transport, potenciant la competitivitat d’aquest àmbit.
Els treballs es concentren en el tram Sant Vicenç de Calders-Nus de Vila-seca, on ja s’han muntat quinze aparells de via a les estacions de Tarragona, Tarragona Classificació i Tres Camins, s’ha iniciat la instal·lació del tercer fil i s’ha renovat la catenària, així com les travesses a Tarragona Classificació i trajectes. També s’han adaptat les vies i les andanes de l’estació de de Vila-Seca, segons la nova configuració amb la instal·lació de quatre aparells de via mixtos, a més d’altres operacions a la capa de balast en determinats punts del tram.
D’altra banda, a l’estació d’Altafulla s’ha executat l’ampliació de la plataforma de la via 4 i les instal·lacions per l’ampliació del pas inferior. Mentrestant, a Torredembarra, s’ha realitzat el premuntatge dels aparells de via mixtes per la nova configuració de vies així com l’ampliació de plataforma de la via 4.
La senadora per Tarragona de Junts per Catalunya, Assumpció Castellví, ha defensat aquest dimarts una moció per reclamar al Govern espanyol “un impuls” en les obres del Corredor Mediterrani”. La moció s’ha transaccionat i s’ha aprovat per amplia majoria. Castellví ha destacat que aquesta infraestructura és “un element estratègic fonamental pel desenvolupament econòmic i empresarial de tota la costa Mediterrània”, a més a més de ser “un promotor de la sostenibilitat i de lluita contra el canvi climàtic”. “Des de Junts demanem al ministre que premi l’accelerador per tal que el Corredor Mediterrani estigui a punt el 2025”, ha afegit.
La senadora ha subratllat la necessitat d’un corredor de mercaderies d’ample europeu per l’interior del Camp de Tarragona perquè “cada any passen 14.460 combois de mercaderies per les poblacions de la costa tarragonina, un 13% d’aquests són perilloses, amb càrregues tòxiques i inflamables”. Ha mencionat els alcaldes de Tarragona, Altafulla, Torredembarra, Creixell, Roda de Berà, El Vendrell, Reus, Cambrils, Salou i Vila-seca, que reclamen que es desplaci el tràfic de mercaderies per l’interior del territori. “La solució és clara: cal alliberar la línia de la costa per a ús exclusiu de passatgers i reduir al màxim la provisionalitat del tercer fil ferroviari”.
També ha defensat la necessitat d’executar les obres de l’Estació Central/Intermodal de Reus i la seva connexió amb l’aeroport de Barcelona. També ha posat l’accent en el canvi d’amplada entre Tarragona i Vandellòs, el tercer carril entre Castellbisbal i Vilaseca, i la segona via amb tercer carril de València a Castelló.
Finalment, s’ha posat de manifest la necessitat de fer efectiu un Corredor Mediterrani que inclogui els accessos ferroviaris al port de Barcelona i al port de Tarragona, el tercer fil entre el límit administratiu amb el País Valencia i Castellbisbal, entre Tarragona i Reus i entre Figueres i Portbou, les terminals ferroviàries de la llera del riu del port de Barcelona i de la zona d’activitats logístiques del port de Tarragona, la connexió de la terminal de Vilamalla amb l’ample internacional, i, finalment, les estacions dels aeroports de Girona i Reus i la seva connexió amb l’aeroport de Barcelona.
Imatge de la roda de premsa d’aquest matí. Foto: Diputació
La Diputació va lliurar divendres passat al departament de Territori de la Generalitat el seu posicionament sobre el traçat del futur Tren-Tramvia. Així ho ha anunciat aquest matí la presidenta de l’ens supracomarcal, Noemí Llauradó, com a derivada de la roda de premsa destinada a presentar la nova linia d’ajuts als als municipis per valor de 9,6 MEUR. “El projecte suposa una inversió de 150M€ de la Generalitat al Camp de Tarragona que no podem deixar escapar. Des de la Diputació de Tarragona celebrem, com ja hem expressat en diverses ocasions, que es facin passos endavant en relació amb el tren-tramvia del Camp de Tarragona, que ha de contribuir a articular la segona àrea metropolitana del país”, ha afirmat la presidenta. En aquest sentit, l’informe ha volgut ser constructiu i propositiu, així com en diàleg constant amb els ajuntaments dels municipis més afectats i amb el Departament. “Col·laborar a fer possible objectius compartits dels municipis és, en bona part, la principal raó de ser del govern de la Diputació”.
En concret les principals aportacions que s’inclouen a l’informe presentat són, segons Llauradó:
– Que els vehicles que passin pels trams urbans siguin de tipus tramvia, sense catenàries i compatibles amb l’energia verda (hidrogen verd), per tal que puguin integrar-se de forma sostenible amb l’activitat urbana.
– Que l’espai destinat al Tren-tram no es limiti a aquest tipus de circulació, sinó que esdevingui un eix de mobilitat sostenible on hi convisquin altres vehicles com bicicletes o vianants.
– Que el projecte es concebi com a una forma d’integració a la trama urbana i que permeti ordenar la urbanització de l’espai.
– Posem en relleu la importància de la connexió de Cambrils amb l’estació del Corredor del Medirterrani perquè aquesta és clau per contribuir a l’èxit de passatgers de la primera fase, i per això creiem que és necessari implementar-la amb la màxima celeritat.
– I que, en les següents fases, es compti amb la participació dels ens locals des d’un bon principi, ja en la fase de redacció.
El Consell de Ministres, en la seva reunió d’avui, ha autoritzat el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) a licitar, a través d’Adif Alta Velocitat (Adif AV), les obres per a la implantació de l’ample estàndard en el tram Castelló-Vandellòs del Corredor Mediterrani amb una inversió superior als 121 milions d’euros.
Les obres de via i electrificació es divideixen en dos contractes, un per al tram Castelló-Vinaròs, amb un valor estimat de 76.771.606,54 euros, i l’altre per al tram Vinaròs-Vandellòs, amb un valor estimat de 45.013.407,07 euros, tots dos imports sense IVA. En els dos contractes, el termini d’execució estimat és de 18 mesos.
D’acord amb el compromís del Govern, es tracta d’una de les actuacions de major rellevància per al desenvolupament del Corredor Mediterrani com a eix estratègic per al foment del transport per ferrocarril i el desenvolupament socioeconòmic de l’arc mediterrani i la seva àrea d’influència.
Els projectes tenen per objectiu implantar l’ample estàndard mitjançant el canvi d’ample de via en aquest tram d’al voltant de 150 km de longitud, passant de l’actual de 1.668 mm a 1.435 mm. Les obres comprenen les operacions necessàries en plataforma, superestructura i electrificació. Es pretén així garantir en tot moment l’adequada prestació, capacitat, estabilitat i fiabilitat dels trànsits de viatgers i mercaderies.
Tram Castelló-Vinaròs
La implantació de via doble en ample estàndard en aquest tram es realitzarà tant en les vies generals com en vies d’apartat, adaptant les instal·lacions per a la correcta explotació de la longitud de tren estàndard interoperable (750 m). Per a això, s’instal·laran vies amb una longitud útil de 750 m en les estacions dels Palmes, Torreblanca, Santa Magdalena de Polpís, i Benicarló-Peníscola i Vinaròs.
En la fase 1, corresponent amb els treballs previs, es realitzaran actuacions en via, mitjançant l’ampliació de la plataforma per a l’execució de les vies d’apartat de 750 m, la reposició de serveis afectats i l’ampliació del drenatge, l’execució de la nova superestructura amb materials polivalents i altres treballs d’obra civil, com l’adaptació de la bàscula dinàmica dels Palmes a l’ample estàndard.
També es duran a terme actuacions en estructures, entre les quals figuren la protecció de les piles d’un pas superior, la reposició de les pantalles acústiques en l’estació de Benicàssim, l’ampliació d’un pas inferior de carretera i per a vianants en l’estació de Torreblanca, mentre que a Vinaròs s’executarà una nova andana i un pas inferior entre andanes.
A més, es construiran noves rampes a final d’andana en les estacions dels Palmes, Benicàssim, Orpesa, Torreblanca, Alcalà de Xivert, Santa Magdalena de Polpís, Benicarló-Peníscola i Vinaròs, la prolongació de l’andana a Orpesa amb nova senyalització de borda andana (franja groga de seguretat i paviment de botons).
Per part seva, en l’estació de Vinaròs es demolirà el moll existent en la via 3, es construirà una nova andana entre les vies 3 i 5 de 210 m de longitud, així com un nou pas inferior de prolongació de l’existent de l’andana 1 a l’andana 3, amb una nova embocadura i dotat d’ascensors.
Respecte a l’electrificació, s’adaptaran les instal·lacions per a ser compatibles a una futura alimentació de 25 kV i es realitzaran noves fonamentacions, l’hissat de nous pals i pòrtics, la col·locació de nou fil de contacte, així com la renovació i muntatge d’altres elements del sistema, mantenint-se la tensió actual en catenària a 3KV CC.
Una vegada finalitzada la primera fase, la plataforma ferroviària tindrà la configuració funcional final i es donarà pas a la fase 2, consistent en el canvi d’ample de via en les vies generals i d’apartat i canvi d’ample d’aparells, substitució de creuaments fixos per creuaments mòbils en via general.
A més, s’ampliarà l’ample d’andana en les estacions dels Palmes, Benicàssim, Orpesa, Torreblanca, Alcalà de Xivert, Santa Magdalena de Polpís, Benicarló-Peníscola i Vinaròs. Excepte en Els Palmes, en la resta d’aquestes estacions, s’executarà una nova peça de vora d’andana.
Tram Vinaròs-Vandellós
En aquesta actuació, a més del canvi d’ample en les vies generals i d’apartat, també es realitzarà una actuació similar en el ramal de Tortosa.
Igual que en el tram anterior, en la primera fase es realitzaran actuacions en via, mitjançant l’ampliació, la reposició i ampliació del drenatge, l’execució de la nova superestructura amb materials polivalents, i altres treballs en estructures entre les quals figuren la protecció de les piles d’un pas superior.
S’executaran noves rampes a final d’andana en les estacions d’Ulldecona, L’Aldea-Amposta i L’Ametlla de Mar, i vies d’apartat de 750 metres a Ulldecona i L’Ametlla de Mar. Respecte al sistema d’electrificació, alimentada igualment a 3kV en CC, es faran treballs similars als del tram anterior.
A més, s’ampliarà l’ample d’andana en les tres estacions anteriorment esmentades, amb l’execució de noves peces de vora d’andana en una longitud de 200 m. A més, es col·locaran andanes provisionals annexos als existents en les estacions L’Aldea-Amposta i L’Ametlla de Mar. En l’estació de Tortosa, en ser terminal, aquestes operacions es duran a terme en tota la longitud existent de l’andana.
De manera anàloga, una vegada finalitzada la primera fase, la plataforma ferroviària tindrà la configuració funcional final i es procedirà a la fase 2 mitjançant el canvi d’ample de via en les vies generals i d’apartat i l’adequació dels aparells de via.
Totes aquestes actuacions contribueixen a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), com és el número 9, que té entre les seves metes la construcció d’infraestructures fiables, sostenibles i de qualitat per a donar suport al desenvolupament econòmic i el benestar humà.
Fons europeus
Aquesta actuació podrà ser cofinançada pel Mecanisme “Connectar Europa” de la Unió Europea (CEF).
El director general de Turisme, Octavi Bono. Foto: Cedida
El cap de llista de Junts per Catalunya a la demarcació de Tarragona, Albert Batet, s’ha reunit telemàticament amb els professionals del sector del turisme per escoltar les seves inquietuds i necessitats per sortir de la greu situació en la que es troben com a conseqüència de la crisi sanitària de la covid-19.
Acompanyat del candidat de Junts, Benet Presas, i del director general de Turisme, Octavi Bono, Batet ha explicat les propostes de la formació per reactivar aquest sector “tan essencial pel seu important impacte econòmic i laboral”, i que representa el 20% del PIB.
Seguint en aquesta línia, Albert Batet ha anunciat que Junts per Catalunya crearà una taula d’obertura segura, on s’establiran mesures detallades des del punt de vista territorial i sectorial. “Som conscients de la importància de l’impacte del turisme en la demarcació de Tarragona. Per això, volem establir complicitats amb el sector per garantir una gestió de solvència i rigorositat”.
Una segona proposta de Junts per Catalunya per reactivar el turisme és potenciar l’aeroport de Reus, “creant un corredor segur per l’arribada del turisme estranger” i “coordinada amb els complexos turístics” per garantir la seguretat de tothom i continua essent “una destinació de qualitat i d’excel·lència”.
Compromís ferm en defensa del sector
Des de Junts per Catalunya, i el Departament d’Empresa i Coneixement, s’ha acompanyat el sector durant aquest any, molt contrari a l’actitud del Govern espanyol que “els ha oblidat i no ha fet arribar cap ajut directe”, ha assegurat Octavi Bono.
Per això, “nosaltres hem de treballar per consolidar-nos com una de les tres primeres destinacions de la Mediterrània. I el Camp de Tarragona, la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre hi han de continuar jugant un rol determinant”.
A la trobada han participat telemàticament una cinquantena de professionals del sector turístic de la demarcació de Tarragona.
Pla general d’un Talgo entrant a la nova estació de Cambrils del corredor mediterrani. Foto: Roger Segura
El corredor mediterrani culmina aquest cap de setmana un pas important amb el final de les obres al túnel de Martorell per adequar el gàlib als estàndards europeus. Els treballs han causat talls parcials de més de quatre mesos a l’R4, que a partir d’aquest diumenge recuperarà el servei habitual. El comissionat del govern espanyol per al corredor, Josep Vicent Boira, recorda a l’ACN la importància de la denominada ‘Porta d’Europa’, que permetrà l’arribada de l’ample internacional fins al nus de Vila-seca el 2023. Però Boira descarta que el govern espanyol pugui complir amb l’objectiu expressat fa un any: “Per molt que ens hi esforcem, el 2025 el corredor no estarà”, adverteix.
El novembre de l’any passat, el secretari de Foment, Pedro Saura, va dir en un acte de la plataforma ‘Quiero Corredor’ a Elx que l’executiu faria “tot el possible” perquè el corredor mediterrani estigués enllestit el 2025. Fa unes setmanes, en un acte organitzat també per la plataforma, a València, el ministre de Transports, José Luis Ábalos, va comentar, no gaire convençut, que esperava mantenir la data. I en declaracions a l’ACN, el comissionat del govern espanyol ho descarta directament. “La data del 2025 no sé d’on ha sortit, no existeix un termini obligatori que digui que ha d’estar el 2025 i no el 24 o el 26”, assenyala Boira, que recorda que el límit que marca la Unió Europa és el 2030.
“Per molt que ens hi esforcem, el 2025 no estarà perquè és una obra de gran magnitud. Hi haurà trams que estaran molt abans i n’hi haurà d’altres que estaran després”, afegeix. Per Boira, el 2025 el corredor mediterrani segurament ja estigui funcionant a gran part de Catalunya, però no al País Valencià, on la seva capital ha d’abordar la construcció del túnel passant subterrani per sota la ciutat. De fet, la implantació de l’ample internacional en el tram del nus de Vila-seca cap al sud és un dels que més preocupa al comissionat. Per altres grups de pressió pel corredor, com FERRMED, part del problema és la manca d’un pressupost més ambiciós i el fet que, en el seu parer, la Comissió Europea posa “uns objectius que ningú compleix i es queda tan ample”.
L’estat de les obres
Els treballs al túnel de Martorell arriben aquest cap de setmana a la seva fi aproximadament un mes més tard del previst per motius que Adif argumenta que són aliens a la seva feina, com una vaga de personal de circulació de l’empresa a Barcelona. La finalització de les actuacions, segons Boira, és una “passa fonamental” per a la circulació cap al sud, tot i que més enllà de Tarragona els treballs per disposar de l’ample europeu estan en una fase molt mes endarrerida d’execució.
Des del 25 de juliol, s’ha adaptat el túnel, de 1.065 metres, als estàndards europeus i queda pendent continuar amb els treballs a l’antic túnel de Costablanca de Castellbisbal i adaptar-lo.
Del tram de Martorell fins al nus de Vila-seca, encara s’està treballant en la instal·lació del tercer fil i en l’adaptació dels terraplens per enllaçar la via amb les fàbriques de la zona, entre d’elles la de Seat, amb un cost total de més de 64 milions d’euros.
Amb tot, el comissionat espera que el 2023 el tram de Tarragona cap a la frontera estigui plenament operatiu. A més, les empreses al voltant de Castellbisbal, Martorell i el Port de Tarragona ja podran fer ús de l’ample internacional. Segons Boira, el tram de Vila-seca està concebut en tres parts i és important que “totes vagin alhora per aconseguir la funcionalitat que el corredor mediterrani té”.
El comissionat considera que Catalunya té un “paper essencial” en aquesta infraestructura per la seva proximitat amb Europa i per situar-se més al nord que per exemple el País Valencià, Múrcia o Andalusia, que també esperen amb delit aquesta infraestructura però tenen trams molt més endarrerits.
I és que de Barcelona cap al nord les actuacions ja estan pràcticament enllestides. Cap a Girona i la frontera, ja fa uns anys que disposa d’ample internacional i només caldria que s’adaptés l’ample ibèric de la línia convencional fins a Portbou als estàndards europeus. Malgrat que aquesta és una actuació per la qual aposta per exemple el lobby de FERRMED, no està ni prevista, tal com també recorda l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) a través del lobby #Quierocorredor en el seu darrer informe sobre l’estat de les obres.
Preocupació pels terminis del tram entre Vila-seca i Castelló
En declaracions a l’ACN, Boira admet que està preocupat pels terminis d’execució entre Vila-seca i Castelló. Cal recordar que la nova variant de Vandellòs inaugurada al gener ha permès acabar amb l’únic tram de via única que encara hi havia en aquest corredor però no disposa d’ample internacional. Les dues vies es van estrenar amb ample ibèric, tot i que ja es van situar sobre travesses polivalents per poder desplaçar els rails a l’ample estàndard europeu quan el conjunt del projecte estigués gairebé enllestit.
Boira recorda que actualment hi ha un estudi informatiu aprovat sobre la taula que inclou un canvi sencer de l’ampli ibèric per l’internacional i que el comissionat defineix com a “valent”, “important” i “estratègic”. Ara, s’està a l’espera de la licitació i després de l’adjudicació de les obres, que tindran un període d’execució de 24 mesos. Però per a això, insisteix Boira, l’obra ha d’estar “coordinada” amb els treballs que ara s’estan fent entre Castellbisbal i Martorell pel nord i entre Castelló i València pel sud.
Entre aquestes dues ciutats, els treballs avancen en la implantació del tercer fil com a primera mesura en una de les vies, mentre que ja funciona en l’altre. Durant aquests mesos de pandèmia, s’ha aprofitat per treballar en l’adaptació de les estacions i s’està pendent de l’estudi informatiu per a la doble plataforma, que podria estar a punt al llarg del 2021. “Això és fonamental perquè el tràfic que hi ha avui entre València, Sagunt i Castelló és molt elevat”, explica Boira.
1.982 MEUR als PGE per al corredor
Pel que fa els 1.982 MEUR inclosos en els Pressupostos Generals de l’Estat per a aquesta obra, el comissionat celebra que és una quantitat “important i respectable” per poder avançar amb els treballs. No és de la mateixa opinió, però, el lobby FERRMED, que considera que serveixen només “per a projectes de mínims” com les obres del tercer fil, el canvi d’ample de via entre Tarragona i Castelló o doblar la línia entre València i Castelló. “Per això són suficients, però no per arribar a Cartagena, aquesta és la realitat”, conclou el seu president, Joan Amorós, en declaracions a l’ACN.
Amorós es mostra molt crític tant amb l’executiu espanyol, de qui diu que en totes les seves etapes ha prioritzat que l’alta velocitat sempre hagués de passar per Madrid, i amb la CE, de qui diu que “posa uns objectius que ningú compleix i es queda tan ample”.
Amorós reconeix que els treballs avancen més ràpid ara que fa tres anys però lamenta que no siguin suficients. “El més greu és que ningú ho denuncia”, es queixa el president de FERRMED, que també s’exclama pel fet que hi hagi trams en què els trens de mercaderies i Rodalies comparteixin via. “No té ni cap ni peus”, assegura.
Molt difícil arribar a la quota modal ferroviària de mercaderies del 30%
Tant el comissionat del govern espanyol per al corredor mediterrani com el president de FERRMED admeten que és difícil que l’Estat arribi a disposar d’una quota modal del 30% el 2030 en el transport de mercaderies quan actualment no assoleix ni el 4% i a Europa se situa al voltant del 18%. Amorós recorda que quan va néixer l’associació, a principis de segle, la quota modal no arribava a aquest percentatge al continent i que el 2019 estava “exactament igual o inclús una mica menys”.
“Em poden explicar els senyors de la Comissió com s’ho faran per què amb deu anys passin del 18% al 30% si en 16 anys no ho han aconseguit?”, es qüestiona el president de FERRMED, que recorda que els incompliments no només són del govern espanyol sinó també del francès, amb la manca d’adequació del tram Montpeller-Perpinyà. A més, avisa que si s’aconsegueix augmentar aquesta presència del ferrocarril, la infraestructura pot quedar col·lapsada en alguns trams si es volen fer passar trens de mercaderies i passatgers per la mateixa via.
Josep Vicent Boira, per la seva banda, també opina que la quota modal és actualment “insignificant” i tan sols per davant de Grècia o Irlanda, tot i no poder “comparar-se” amb desenvolupament ferroviari una activitat industrial i portuària a l’Estat. El comissionat comenta que no s’explica el motiu d’aquests percentatges tan baixos i considera que “insistir” en l’actual model de negoci “és un suïcidi perquè no es traurà del 4%”.
Per això, aposta per les autopistes ferroviàries i aprofitar al màxim les connexions amb els ports, ja que tenen un “paper extraordinari” i suposaria deixar la “illa ferroviària” que encara avui és Espanya. “Les autopistes ferroviàries ens permeten una connexió directa, ràpida i eficaç entre determinants punts del corredor mediterrani i qualsevol punt de la resta de la UE i evidentment passa per l’ample internacional i obrir-se a la resta de l’espai ferroviari europeu”, afegeix Boira.
Amb tot, el comissionat, tot i admetre que és molt complicat assolir el 30% de quota sí que celebra una tendència europea cap al ferrocarril. “El 2021 serà l’any europeu del ferrocarril. Això vol dir que Europa té els ulls posats en el ferrocarril”, conclou Boira, que creu que és una oportunitat perquè totes les administracions apostin per aquest mode de transports “fonamental per al futur”.
“La feina feta ja està donant bons resultats amb un increment de tràfics ferroviaris”, ha afirmat Cruset. Foto: Port
El president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset, ha participat avui en la VII Trobada del Corredor Ferroviari del Mediterrani, organitzada pel diari econòmic EXPANSIÓN, en el qual s’han tractat tres grans temes relacionats amb el desenvolupament d’aquesta infraestructura estratègica: la compleció del corredor, la col·laboració Govern Central-CCAA i l’impuls del transport intermodal i la millora de les connexions ferroportuàries. La trobada ha reunit representants del Govern central i dels governs de Catalunya, País Valencià i Múrcia, els presidents dels ports de Tarragona i Barcelona, i representants de les entitats empresarials més importants de Catalunya, València i Múrcia.
El president del Port, Josep Maria Cruset, ha participat en la 3a taula rodona “Pròxims reptes: impulsar el transport multimodal i millorar les connexions ferroportuàries com a clau per millorar la competitivitat i enfortir la internacionalització dels emprenedors”, acompanyat de Ricard Font i Hereu, president de FGC; de Mercè Conesa, presidenta el Port de Barcelona; de Diego Lorente, Secretari i Director General de l’Asociación Valenciana De Empresarios; de José María Albarracín, president de la Confederación Regional De Organizaciones Empresariales De Murcia; i de Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball.
Cruset ha destacat que el Port de Tarragona “ha situat el transport de mercaderies per ferrocarril, i la corresponent intermodalitat, en la part central de la seva estratègia”. I ha afegit que això s’ha vist reflectit en “un creixement del 150 % en trens d’agroalimentaris que operen en el port tarragoní”.
Segons el responsable del Port de Tarragona, aquesta aposta estratègica s’ha traduït a curt termini en “inversions dels terminalistes per facilitar la càrrega en trens en molls que fa uns mesos no era possible, en l’actualització de la xarxa ferroviària a l’interior del port -arribant als 47 km de vies i amb presència en tots els molls- desdoblant vies per fer més àgils les operatives de càrrega; en l’impuls comercial del tràfic de mercaderies per ferrocarril en front del tràfic per carretera, com per exemple amb l’organització de la jornada de debat ferroviari Rail Day”.
Inversions estratègiques per a la intermodalitat
Cruset també ha explicat les inversions que el Port de Tarragona ha posat en marxa per a l’impuls del transport intermodal que en els pròxims 2-3 anys que superarà els 40 milions d’euros. En primer lloc, la construcció de la terminal intermodal de Guadalajara, a les portes de Madrid, en el cor del Corredor de Henares, que -com ell mateix indica- “es el de major tràfic de mercaderies de la perifèria al centre de la península”. En segon lloc, el Port està desenvolupant “una nova Zona d’Activitats Logístiques amb més d’1 milió de metres quadrats i amb espai per naus de fins a 170.000 m2 cadascuna” que serà “un espai logístic que comptarà amb presència del tren de forma vertebral fins a l’interior, a peu de les mateixes naus o fins i tot podent entrar al seu interior”.
I en tercer lloc, el president del port ha explicat que està treballant en l’ampliació de la terminal intermodal de La Boella, situada a l’interior del port que “actualment compta amb 8 vies operatives de 750m, 5 de les actuals amb ample mixt, i a les que ara s’hi sumaran 2 més”.
Per concloure, Cruset ha afirmat que “la feina feta ja està donant bons resultats que es pot comprovar en un increment de tràfics ferroviaris del 150 % en productes agroalimentaris”. Aquesta és una tendència que junt amb els projectes i les importantíssimes inversions, que s’estan desenvolupant i implantaran a curt termini, sumada a la coordinació ferroportuària que estem treballant, “obre una finestra d’oportunitats enormes pel Port de Tarragona, per al territori i per al país per d’impulsar el transport multimodal i liderar la recuperació econòmica del Sud de Catalunya”.
Més inversions en el Corredor Mediterrani
La Ponència inaugural ha anat a càrrec de Pedro Saura, secretari d’Estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que entre d’altres temes, ha anunciat el compromís del Govern de l’Estat en triplicar la inversió pública en el Corredor Mediterrani. Segons Saura, “’invertir en el Corredor del Mediterrani és igual a fer una inversió pública contra-cíclica que ens ajudarà a passar aquesta crisi econòmica”. El Secretari d’Estat, també ha estimat que aquesta inversió en els propers 3 anys (2021-2023) “significarà un augment 7.000 milions d’euros, l’equivalent a 0,6 punts del PIB, més la creació de llocs de feina que porta aparellat”. Per a Saura, aquest esforç inversor serà possible a través dels fons europeus i servirà per convertir el Corredor del Mediterrani com a “alçaprem per rellançar el comerç intern europeu i per reindustralitzar el país”.
La segona taula rodona ha versat sobre “Col·laboració entre el Govern central i les comunitats autònomes per avançar en la consecució del projecte” i hi han participat Josep Vicent Boira, comissari del Corredor Ferroviari Mediterrani del Ministeri de Foment; Isidre Gavín i Valls, secretari d’Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya; Arcadi España, conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat de la Generalitat Valenciana; i José Ramón Díez de Revenga Albacete, conseller de Desenvolupament i Infraestructures del Govern de Múrcia.
L’esdeveniment, organitzat pel diari econòmic EXPANSIÓN, ha estat possible gràcies a la col·laboració del Port de Tarragona, del Port de Barcelona i de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha demanat aquest dilluns a la Generalitat i al govern espanyol que treballin per establir un corredor segur entre el Regne Unit i l’aeroport de Reus que garanteixi l’arribada de turistes britànics a la zona. Granados ho justifica pel fet que el municipi, la resta de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre s’estan veient “molt poc afectats” per la covid-19. Segons l’alcalde, és “injust” que es posi tothom “dins el mateix sac” de la quarantena de 14 dies imposada pel Regne Unit a les persones que provenen de l’estat espanyol. Per aquest motiu, ha exigit que es consideri Salou com una destinació segura, en la línia del que es planteja per a les Balears i les Canàries.
Granados ha advertit que només amb el turisme de proximitat “no n’hi ha prou” per mantenir l’activitat turística en tot el litoral de l’estat espanyol. “Per mantenir una infraestructura hotelera tan potent com la de Salou cal que vingui gent de fora”, ha insistit el batlle.
L’alcalde ha defensat que “des del primer moment de la pandèmia hem estat un municipi molt responsable, net i segur de covid-19” i ha reclamat als governs que ho tinguin en compte. Segons Granados, cal que defensin el territori i permetin la seva reactivació econòmica.
Els turistes del Regne Unit són el tercer client a la demarcació de Tarragona, amb 2.219.000 pernoctacions l’any 2019, segons l’Observatori del Departament d’Innovació Turística d’Eurecat. A les platges de la Costa Daurada se situen com a segon client i només a Salou -on és el principal mercat estranger- van fer 1,4 milions de pernoctacions l’any passat.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
