Imatge de la sortida,. Jordi Gallego i Elena Guijo van ser els corredors més ràpids de la cursa de 13,4 km. Foto: Cedida
La cursa Trail de Roda de Berà, organitzada per FunSports amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roda, va tornar aquest cap de setmana a les muntanyes rodenques per novè any consecutiu amb gran èxit de participació, reunint 242 persones de totes les edats. La cursa curta, de 4,8 quilòmetres, va aplegar la participació de 33 persones; la llarga, de 13,4 quilòmetres, puntuable per a la Lliga Tarragona Trail, va reunir 169 persones, quaranta més que a la passada edició. Pel que fa als infants i joves, dels 3 als 15 anys, les tres curses Kids Run van comptar amb la participació d’una quarantena de persones.
El tret de sortida de la primera cursa, la curta, va ser a les nou del matí. Només 18 minuts i 47 segons més tard arribava el primer corredor, l’Iván González, de l’Atlètic Track Tarragona. La fèmina més ràpida va ser la Fina Casal, del BS Runners, amb un temps de 26’10’’. Germán Artigas i Yaiza Rentero van ser els corredors locals més ràpids.
Pel que fa a la llarga, Jordi Gallego, del club Ironwill Pro, va ser el més ràpid amb un temps de 57’23’’, a una mitjana de 4’17’’ el quilòmetre. Elena Guijo, del Club Esportiu Mountain Trail Vila-seca va ser la dona més ràpida amb un temps d’1h16’02’’. Els locals més ràpids van ser, un any més Marta García, i Daniel Oliva.
El club participant més nombrós va ser el tarragoní Denivell+ by Nectina Autoforum, molts dels membres del qual van pujar al pòdium en les diferents categories, entre ells el rodenc Aitor Casas.
Un dels podis de les Kids Run, amb els seus finalistes. Foto: Cedida
Les curses infantils, amb 40 participants de diferents edats, van tornar a esdevenir un èxit. Es van dividir en tres categories, la primera, no competitiva, per a infants de 3 a 6 anys; la segona, categoria infantil, de 6 a 9 anys; i la tercera, categoria júnior, dels 10 als 14 anys. Tots els participants van rebre una medalla, i d’aquestes dues darreres categories, els i les guanyadores van rebre també un trofeu als tres primers masculins i femenins.
Els trofeus van ser lliurats per Gerard Solé, regidor d’Esports; i per Rosana Dorantes, regidora de la Dona i Igualtat, qui també col·labora molt estretament amb FunSports com a voluntària.
Teresa Pallarès, en una imatge d’arxiu. Foto: Cedida
El ple del Senat ha aprovat aquest dimecres una moció de Junts per Catalunya que insta el Govern espanyol a complir el calendari d’execució de les obres del Corredor Mediterrani perquè estigui finalitzat l’any 2025. La iniciativa ha estat defensada per la senadora Teresa Pallarès, qui ha assegurat que s’està “perdent oportunitats i posant en risc el futur desenvolupament econòmic i social de Catalunya” mentre s’allarguen les obres d’aquesta infraestructura “tan necessària” amb “accions estètiques que no es tradueixen en inversions reals”.
La senadora ha subratllat la necessitat d’executar el projecte d’acord amb l’objectiu de les institucions de la Unió Europea de culminar una xarxa bàsica de transport l’any 2030. Per contra, Pallarès ha lamentat que “actualment només un 36% està en servei i per trams inconnexos, un 76% està en fase d’obres i un 15% encara són projectes que cal definir”.
En aquesta línia, Pallarès ha acusat el Govern espanyol d’apostar sempre per un “model radial” dins un “Estat centralista” i ha recordat la tasca dels eurodiputats de Junts en denunciar a la Comissió Europea la destinació de Fons Europeus per part del Govern espanyol a la xarxa ferroviària de Madrid sense prioritzar pròpiament el Corredor Mediterrani.
La senadora ha posat també de manifest que Junts demana una infraestructura que promou “la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic” atès que significarà una “reducció molt important de consum de combustible i d’emissions d’efecte hivernacle”, així com també contempla objectius socials, de salut pública, econòmics i de mobilitat.
Fi al transport de mercaderies per la costa
La moció de Junts també insta el Govern espanyol a trobar amb celeritat una solució definitiva perquè el transport ferroviari de mercaderies al Camp de Tarragona passi per l’interior. En aquest sentit, Pallarès ha posat de manifest la reivindicació de la plataforma ‘Mercaderies per l’Interior’, que compta amb el ple suport del territori, perquè es desplaci el trànsit de mercaderies per l’interior.
La senadora ha advertit del “col·lapse de la circulació ferroviària” si el Govern espanyol continua col·locant la línia del ‘tercer fil’ a la línia de la costa des del Vendrell, passant per Roda de Berà, Creixell, Torredembarra, Altafulla, Tarragona i Vila-seca. “Serà una mateixa via per a passatgers de Rodalies, de Mitja Distància i per a mercaderies”, ha denunciat.
Finalment, Pallarès ha lamentat que el Govern espanyol no “està arribant on hauria d’arribar si l’any 2030 s’ha d’assolir el 30% del trànsit ferroviari de mercaderies com marca la Unió Europea i, ara per ara, no arriba al 5% en el conjunt de l’Estat”.
L’Ajuntament de Cambrils ha donat a conèixer les modificacions que representen en l’ordenament urbanístic municipal la recent aprovació del Pla Director del Litoral per part de la Generalitat. L’arquitecta municipal, Elena Pijoan, el regidor Enric Daza i l’alcalde, Alfredo Clúa, han mostrat la seva satisfacció per haver aconseguit que es retiressin aspectes que consideraven negatius del projecte inicial.
El Govern de la Generalitat va engegar el Pla Director Urbanístic de sòls no sostenibles del litoral català amb l’objectiu de regular algunes de les planificacions previstes en els municipis que van des de Malgrat de Mar fins a Alcanar. I és que en determinats municipis el POUM preveia llicències que s’allunyaven de ser sostenibles, com la construcció d’habitatge d’ús turístic o les llicències per a cases unifamiliars. Ara, amb aquesta revisió, s’obliga les administracions locals a qualificar aquests terrrenys com a no urbanitzables o a modificar-ne l’ús si no són sostenibles.
A Cambrils, aquesta revisió suposava suspendre les llicències d’alguns treballs. En una primera aprovació, hi figuraven tres àmbits que podien ser suprimits i convertits en sòl no urbanitzable a la zona del Mas Mateu i El Mas d’en Buil, properes a l’A-7. Després de fer les al·legacions pertinents, en el pla definitiu es contempla que aquests àmbits puguin ser finalment urbanitzables, tal i com demanava el consistori cambrilenc.
Segons apunta l’alcalde de Cambrils, la resolució “ha permès salvar projectes estratègics per al municipi”. Un d’ells és el del futur baixador des de la carretera de Misericòrdia fins a la platja, una entrada molt útil per als habitants que viuen entre Vilafortuny i el nucli de la vila. Ara, el consistori només haurà de garantir la sostenibilitat d’aquest sector, equilibrant l’activitat econòmica amb l’habitatge.
A més, la revisió també comporta que es puguin desenvolupar nous sectors industrials a la zona de Vilafortuny i a la Llosa, entre la carretera N-340 i l’antic traçat ferroviari.
El ple de l’Ajuntament ha aprovat per unanimitat aquest divendres, 15 de desembre la “Declaració institucional sobre la necessitat d’un nou traçat del Corredor Mediterrani ferroviari per l’interior lluny de nuclis poblats i d’una alternativa provisional urgent de desviament del trànsit de mercaderies utilitzant la infraestructura ferroviària actual”, amb el redactat següent:
La infraestructura ferroviària resulta fonamental pel desenvolupament econòmic i social donant una solució viable, eficient, sostenible i segura pel transport de viatgers i mercaderies. El sector del transport ferroviari és estratègic per la inserció de la nostra economia a Europa augmentant la connexió entre persones i millorant la competitivitat del teixit industrial i econòmic.
Els reptes que planteja el segle XXI en termes de sostenibilitat i canvi climàtic fan necessari un canvi modal a favor del ferrocarril. Aquest canvi implica un augment de l’ús del ferrocarril, ja sigui pel transport de mercaderies o el desplaçament de viatgers. Així doncs, tal com apunten la totalitat dels estudis relatius a l’ús del ferrocarril, el volum de viatgers i mercaderies augmentarà els propers anys arreu d’Europa i, especialment a Espanya. Aquest augment del volum de viatgers i mercaderies amb ferrocarril ha d’anar necessàriament acompanyat de millores a les infraestructures existents que puguin suportar-ho.
Històricament, les infraestructures ferroviàries uneixen nuclis poblacionals que, en nombroses ocasions, s’han integrat dins la trama urbana de pobles i ciutats degut al seu creixement urbanístic. Així doncs, la infraestructura existent queda plenament incorporada als nuclis poblacionals circulant a poca distància d’habitatges i equipaments.
Aquesta proximitat de la trama urbana amb la infraestructura ferroviària per on hi poden circular mercaderies perilloses té, actualment (degut a les normatives de seguretat civil actuals), implicacions i fortes limitacions en el desenvolupament urbanístic dels sectors més propers a les vies. La limitació respon a la necessitat d’evitar que les persones puguin viure a prop d’un potencial perill. Aquesta lògica preventiva s’hauria d’aplicar també a la resta de la població que ja habita o utilitza habitatges i equipaments preexistents a la normativa actual de seguretat civil. Així doncs, resulta necessari evitar que les mercaderies perilloses circulin per l’interior de nuclis de població.
El Corredor Mediterrani (CM) canalitza el transport ferroviari de mercaderies per dues línies: la litoral Almeria-València-Sagunt i la central Algeciras-Madrid-Zaragoza, les quals conflueixen a Vila-seca continuant per Tarragona i la Costa Daurada nord. És una infraestructura necessària. Segons diferents previsions d’entitats (EU/estatals) i d’operadors logístics, el CM multiplicarà per 5 el trànsit de combois, els quals seran més llargs (750m) i pesants (90T per vagó).
La necessitat i importància econòmica i logística del CM és innegable, però l’actual planificació del traçat del CM per la costa mitjançant el tercer carril és una font de perills i greuges per la ciutadania, pels efectes indesitjables de salut, socials i econòmics que la fan insostenible i irresponsable. En concret, l’actual planificació del CM per la costa no garanteix suficientment la seguretat de la vida i la salut de les persones que suposa el tràfic de trens de mercaderies, bona part d’elles perilloses, (augment de sorolls i vibracions i de la probabilitat de fuites de matèries perilloses), pels nuclis urbans més poblats de la Costa Daurada nord: Reus, Vila-seca, Tarragona, Altafulla, Torredembarra, Creixell, Roda de Berà, Sant Vicens de Calders, El Vendrell, ni garanteix la protecci ó del patrimoni personal, comercial, d’equipaments, cultural i natural (platges, paisatge i zones naturals protegides). L’afectació a la salut de les persones per la contaminació acústica i vibracions dels combois, ha quedat contrastat pel recent estudi de la Universitat Rovira i Virgili. Per respecte a la integritat i la salut dels ciutadans, és imperatiu evitar aquesta situació que va en contra de l’article 8 del Conveni Europeu dels Drets Humans. A més, s’ha de tenir en compte els estudis (FERRMED) que alerten del seu col·lapse per saturació de vies, al confluir en la mateixa via l’increment de circulació previst, tant de trens de mercaderies d’ample ibèric i d’estàndard com els de rodalies i de mitja distància, augmentant, alhora, la probabilitat de risc d’accidents.
La circulació de mercaderies del CM per l’actual línia ferroviària de la costa amb la multiplicació del trànsit previst, també tindrà un efecte molt negatiu sobre la circulació de passatgers de rodalies i de mig i llarg recorregut, deteriorant la interconnexió eficient i sostenible dels nuclis urbans de la costa amb d’altres poblacions, impedint el creixement, desenvolupament, sostenibilitat, qualitat i rapidesa del trànsit de persones allà on es concentra la població.
Els Reglaments de la Unió Europea que donen naixement, prioritat i finançament als Corredors ferroviaris europeus de mercaderies de la xarxa bàsica TEN-T (que inclou el CM), exigeixen que, en la seva implementació, és obligat considerar tota la legislació sobre impactes mediambientals (persones, natura, patrimoni, bens econòmics) i impactes deguts al canvi climàtic. A l’actual tram del CM per la costa, no hi ha constància de cap estudi d’impacte ambiental.
A la vista de les alternatives del “Estudio de Viabilidad de la Remodelación de la Red Arterial Ferroviaria de Tarragona” del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana del 2022, on es proposa alliberar la ciutat de Tarragona de les mercaderies ferroviàries, però es fan passar per altres poblacions de l’àrea de Tarragona, la Plataforma “Mercaderies per l’Interior” ha realitzat reunions i trobades amb els Ajuntaments afectats, les Cambres de Comerç de Reus i Tarragona, el Port de Tarragona i l’AEQT, per tal de dissenyar un nou traçat del CM respectant les seves demandes i seguint corredors viaris i ferroviaris existents, que no afecti als nuclis de població de l’àrea de Tarragona i, alhora, faciliti el transport de les mercaderies del port i del nostre sector industrial.
No cal dir que la Plataforma defensa potenciar el transport de mercaderies per ferrocarril per la seva eficiència energètica, la millor sostenibilitat mediambiental, així com per la millora de la competitivitat de molts sectors econòmics. El CM és important pel desenvolupament de l’economia territorial, per a una integració de l’economia de l’Estat i un millor funcionament del mercat únic europeu. Però, considerem que l’actual traçat del CM per la costa (el “tercer carril”) és perillós per a les persones, per al patrimoni i per a l’entorn des del primer dia que es posi en marxa. Per tant, és imprescindible que, a més d’un traçat definitiu per l’interior i lluny de nuclis poblats, també es dissenyi un de provisional immediat. El tercer carril no pot ser operatiu ni un sol dia pels perills que comporta.
Considerant, per una banda, l’augment del transport ferroviari tant de mercaderies com de passatgers i, per l’altra, el perill al que la població que habita prop de la infraestructura ferroviària on hi circulen mercaderies perilloses, resulta imprescindible la creació d’una xarxa ferroviària que pugui separar viatgers de mercaderies. Aquesta separació de viatgers i mercaderies resulta extremadament beneficiosa per ambdós costats i respon a les directives que s’incorporen a diferents plans estratègics pel desenvolupament de les xarxes ferroviàries estatals i europees.
El Reial Decret 412/2001 incorpora la necessitat de circumval·lar les poblacions el cas de transportar mercaderies perilloses. Per tant, resulta imprescindible de dotar una doble xarxa ferroviària amb alternatives perquè les mercaderies no entrin als nuclis urbans.
En el cas concret del Camp de Tarragona ens trobem amb la confluència de diferents vies ferroviàries més antigues d’ample ibèric i de més recents amb ample internacional o adaptacions amb un tercer rail. La separació de xarxes per viatgers i mercaderies al Camp és del tot viable i necessària pel que es considera urgent treballar per fer-ho possible. Lamentablement, l’Estudi de Viabilitat de Remodelació de la Xarxa Arterial Ferroviària de Tarragona del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana de 2022 no incorpora cap solució que alliberi la ciutat de Reus del trànsit de mercaderies perilloses per l’interior del nucli urbà. Aquesta circumstància és del tot desafortunada tenint en compte l’augment del volum de mercaderies perilloses que els estudis que presenta el mateix Ministeri d e Transports, Mobilitat i Agenda Urbana augura de cara als propers anys ja que empitjora una situació que, a dia d’avui, ja és insostenible.
Així doncs, resulta fonamental establir un nou traçat definitiu per tal de garantir que el transport de mercaderies perilloses pugui circumval·lar les poblacions del Camp de Tarragona. En particular, dins del municipi de Reus, és imprescindible dotar d’alternatives de connexió entre les vies provinents de Saragossa-Casp (Meseta) amb les vies de Lleida-Montblanc pel nord de la ciutat i, per altra banda, la connexió de les mateixes amb el Corredor Mediterrani per l’est del municipi.
Donades les circumstàncies exposades i la necessitat de trobar solucions definitives als problemes actuals cal actuar de forma urgent dotant el Camp de Tarragona de les infraestructures necessàries per donar impuls a la seva indústria, millorar la connexió entre persones i garantir-ne la seguretat per tal de contribuir al progrés social i econòmic del territori.
L’Ajuntament de Reus, com a municipi afectat pel pas de mercaderies per l’interior del nucli urbà coincideix i dóna suport al Manifest sobre la necessitat d’un nou traçat del Corredor Mediterrani ferroviari per l’interior i lluny de nuclis poblats i d’una alternativa provisional urgent de desviament del trànsit de mercaderies utilitzant la infraestructura ferroviària actual presentat per la Plataforma Mercaderies per l’Interior.
Entre les mesures provisionals, és urgent introduir millores en la gestió de pas de les mercaderies, com pot ser la coordinació dels serveis de protecció civil municipal, de la Generalitat i de ADIF; que aquests serveis siguin informats prèviament del pas d’aquests trens; o que la circulació d’aquests trens sigui en horari de menor quantitat de persones al carrer, així com preveure i pressupostar mesures a implementar que redueixin el risc.
Amb això, posem de manifest la necessitat que s’executin les propostes plantejades amb caràcter definitiu així com les exposades amb caràcter més urgent i provisional a fi de posar rumb i traçar les solucions que el nostre municipi i el conjunt del Camp de Tarragona mereix.
Per tot l’exposat, l’Ajuntament de Reus adopta els següents acords:
PRIMER: Atès que el document “ Estudio de viabilidad de la remodelación de la Red Arterial Ferroviaria de Tarragona”, presentat pel Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana (MITMA), presenta tres possibles alternatives de traçat ferroviari, les quals afecten a altres poblacions (Reus, el Morell, La Pobla de Mafumet, Valls, Creixell, Roda de Berà, El Vendrell, …), demanem al Ministerio de Trasnportes y Movilidad SOSTENIBLE i a la Generalitat de Catalunya, un N OU TRAÇAT DEFINITIU del Corredor Mediterrani per l’interior de l’àrea de Tarragona, que sigui e ficient i mediambientalment segur i QUE NO AFECTI A CAP NUCLI DE POBLACIÓ, circumval·lant les zones urbanes i el complex petroquímic nord i circuli en paral·lel als corredors viaris o ferroviaris existents. Aquest nou traçat ha de &nb sp;tenir la prioritat, la validesa normativa i el consens dels A juntaments i organismes afectats, així com el sentit d’urgència, per tal de dissenyar i executar-ho a mb la màxima celeritat:
SEGON: Atès que aquest traçat definitiu per l’interior encara s’ha de projectar i executar: Finalització de l’estudi de viabilitat, estudi informatiu i d’impacte ambiental, projecte constructiu i execució d’obra, la qual cosa implica entre 15 i 20 anys, i, vista la unanimitat expressada per organismes, entitats i associacions veïnals de l’àrea de Tarragona per disposar amb la màxima urgència el Corredor Mediterrani per l’interior, derivada del perill inherent per a les persones, el patrimoni i l’entorn, demanem que es porti a terme una A LTERNATIVA PROVISIONAL URGENT per l’interior, utilitzant la i nfraestructura ferroviària existent, que eviti el pas per les poblacions de les mercaderies, amb les inversions i intervencions de curt termini que pug uin permetre que les mercaderies es canalitzin per la nova variant Vila-seca/Camp de Tarragona i pel tram de la Línia d’Alta Velocitat des de Camp de Tarragona fins l’Arboç (aproximadament 30 km). La utilització mixta de la LAV per a mercaderies i passatgers, és una solució que ja es fa servir com a permanent, des de Barcelona/Girona/Frontera. A questa alternativa provisional és inexcusablement urgent i necessària i dona compliment al RD 412/2001.
TERCER: Que l’actual línia ferroviària de la costa, que comunica nuclis poblats, s igui exclusiva per a t rens de passatgers de rodalies, mitja i llarga distància, desenvolupant les inversions necessàries per millorar la rapidesa, seguretat, qualitat, velocitat, respecte mediambiental i varietat de les interconnexions amb d’altres destinacions pels ciutadans.
QUART: Manifestar el suport de l’Ajuntament de Reus al manifest elaborat per la Plataforma ciutadana “Mercaderies per l’interior” sobre la necessitat d’un nou traçat del Corredor Mediterrani ferroviari per l’interior lluny de nuclis poblats i d’una alternativa provisional urgent de desviament del trànsit de mercaderies utilitzant la infraestructura ferroviària actual que s’adjunta a aquesta declaració institucional.
CINQUÈ: Comunicar aquests acords al Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible així com al govern de la Generalitat de Catalunya, a la Diputació de Tarragona i a la Plataforma “Mercaderies per l’interior”.
El president del Port de Tarragona, Saül Garreta, ha participat avui divendres 17 de novembre a les jornades sobre el Corredor del Mediterrani organitzades pel diari econòmic Expansión. Durant la taula rodona sobre la gestió de la infraestructura, projectes i serveis, impacte econòmic i vertebració territorial, Garreta ha destacat la inversió que s’està duent a terme per part del Port de Tarragona en projectes relacionats amb el ferrocarril, un transport clau per descarbonitzar la cadena logística, i per al futur del transport de mercaderies.
Un port preparat, un port connectat
El president de Port Tarragona, Saül Garreta, ha explicat que “el Port de Tarragona està preparat per a l’arribada del corredor del Mediterrani des del 2015”. Des de llavors, l’aposta per la intermodalitat del Port de Tarragona ha anat en augment. Els últims grans projectes així ho demostren amb la imminent signatura de la concessió de la Terminal Intermodal de La Boella que preveuen inversions de 30 milions d’euros (privats) i 22 milions (públics) per ampliar-la i modernitzar-la; i l’inici de les obres de la Terminal Intermodal Guadalajara – Marchamalo aquest mateix mes.
El futur del Port de Tarragona i de totes les activitats que en depenen passa sens dubte per la connexió amb el Corredor Mediterrani. A més, el port de Tarragona, ha afegit el president de l’APT, “en el seu rol de colideratge de l’àrea metropolitana de Tarragona, estem impulsant estudis de traçats al territori que assegurin per una banda l’eficiència del transport de mercaderies per ferrocarril, i per l’altra, la convivència amb la ciutadania i el territori”.
Garreta també ha explicat que “”estem treballant per la intermodalitat del port i per oferir als nostres clients les millors opcions logístiques”. I ha afirmat que des del Port de Tarragona, “estem convençuts que els carregadors optaran pel transport per ferrocarril si el Corredor ofereix avantatges en termes de rapidesa i cost, però també hem de ser capaços d’oferir l’eficiència necessària i que la infraestructura estigui disponible en definitiva”.
Un altre moment de la jornada. Foto: Port Tarragona
Integració ferro portuària
El Port de Tarragona valora molt positivament l’anunci que ha fet ADIF aquesta setmana que afavorirà la cooperació públic-privada per accelerar les autopistes ferroviàries fent així més atractiu el ferrocarril. “Agraïm el treball conjunt tant amb el Port de Barcelona, com amb ADIF i el Ministeri, com també amb la conselleria de Territori per remar sempre en la mateixa direcció i aconseguir que el corredor del Mediterrani sigui una realitat que beneficiï a tots els ciutadans i empreses del país”, ha afegit el president del Port de Tarragona.
El Corredor del Mediterrani pot ser impulsor de la integració portuària, entesa com el paper dels ports en la integració dels serveis de la cadena logística. El Port de Tarragona està compromès amb la descarbonització del transport del país i està treballant per oferir solucions logístiques sostenibles i eficients.
Tarragona és un port de referència en el Mediterrani i està situat en una posició estratègica per a la connexió amb Europa i el nord d’Àfrica. Amb una àmplia oferta de serveis i infraestructures, el Port de Tarragona és una gran opció per als carregadors que busquen solucions logístiques eficients i sostenibles.
Una aposta pel ferrocarril
El Port de Tarragona treballa des de fa temps per descarbonitzar la cadena logística, apostant pel tràfic de mercaderies per ferrocarrils. L’11% de les mercaderies que entren i surten del Port de Tarragona es mouen per ferrocarril. Durant el mes d’octubre es van registrar un total de 185 moviments de trens amb mercaderia, el nombre més elevat des de 2018. L’acumulat de l’any 2023 s’enfila fins als 1.664 combois. Entre les mercaderies que més es mouen en ferrocarril els cereals continuen sent els líders amb 64 moviments al mes, en segon lloc són els siderúrgics amb 45 trens i en tercer lloc els automòbils amb 44.
L’aposta pel ferrocarril és materialitza en l’ampliació i modernització a la Terminal Intermodal de la Boella. Aquesta infraestructura permetrà acollir 16 trens diaris (8 d’entrada i 8 de sortida) i aspira a rebre fons europeus CEF (Mecanisme Connectar Europa, CEF en les seves sigles en anglès).
Germana d’aquesta, s’està construint la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo és un punt estratègic clau per captar nous tràfics del centre de la península i que consolidarà al Port de Tarragona com a porta natural d’entrada i sortida del Mediterrani d’aquest territori situat a l’altiplà castellà. La terminal, de 150.000 m2, podria estar operativa l’any 2024 i, és una clara aposta del Port Tarragona pel transport per ferrocarril, un objectiu en consonància amb les polítiques que es promouen des de la Unió Europea que afavoreixen un transport sostenible, competitiu i d’impuls al creixement econòmic.
Es repartiran 28.000 euros en premis. Foto: Toni Grases
No falta res perquè la Prades Epic Trail Costa Daurada doni, aquest proper cap de setmana, el primer tret de sortida de la seva història. Des de fa mesos, organització i participants esperen aquest moment amb il·lusió i respecte. Els primers, pel desafiament que suposa crear un esdeveniment de trail running amb més de 450 participants a la seva estrena. Els segons, ja que s’enfrontaran a algun dels tres recorreguts proposats, de 100, 50 i 25 km, per aquest majestuós enclavament de la Costa Daurada. La cursa tindrà la Plaça Major de Prades com a punt d’inici i final de les curses.
Muntanyes de Prades Epic Trail Costa Daurada neix apuntant alt, amb l’objectiu d’esdevenir una de les principals curses de final de temporada. I és que l’aposta del Club Trail.cat combina tres factors clau: uns recorreguts bells, salvatges i variats, que mostren tot l’atractiu d’aquesta bella serra banyada per la Costa Daurada, un equip experimentat amb més de 120 voluntaris, i uns premis dignes de les millors curses del món, acumulant més de 28.000€.
Tot això ha fet que ningú es vulgui perdre la cita, inclòs un gran nombre d’atletes d’elit espanyols i internacionals (27 nacionalitats presents) que, de ben segur, ho donaran tot per intentar aconseguir els importants trofeus.
A més, els informes meteorològics preveuen una jornada amb un temps espectacular, sense precipitacions i amb temperatures perfectes per a la pràctica esportiva.
MDP 100K
Els 100 km i 5.254 m positius de Muntanyes de Prades (MDP) és la primera a obrir foc el dissabte 11 de novembre a les 6.00 hores. Amb els frontals il·luminant els primers trams, els corredors sortiran en direcció al Tossal de la Baltasana, coneixent els senders i desnivells que els acompanyaran al llarg de tota la jornada.
Després d’arribar a Montblanc (km 30), el traçat girarà cap a Rojals i Farena, per trobar a Capafonts (km 57) la primera base de vida. Amb l’equador de la prova superat, serà el moment d’immiscuir-se fins a El Bosquet i els Motllats, abans d’arribar a La Febrò (km 77), abans de la meta.
Més de 450 persones participaran en la primera edició de la cursa. Foto: Toni Grases
La secció final discorre per una de les joies més conegudes pels esports de muntanya. Siurana és un dels temples mundials de l’escalada, a més d’una joia per a qualsevol amant de la natura, un gran motivant per encarar els darrers quilòmetres del desafiament. La meta a Prades estarà oberta fins a les 4.00 hores de diumenge.
Amb 13.000 € en premis, a més d’obsequis i punts ITRA i UTMB per a tots els finishers, la nòmina de candidats a la victòria està encapçalada per la càntabra Azara García de los Salmones i pel portuguès Miguel Arsenio. Tots dos vénen de realitzar grans temporades, amb triomfs en algunes de les ultres amb més nivell del món.
Però no estaran sols, ni de bon tros. Entre les noies, estrelles com la manxega Gemma Arenas, la basca Jone Urkizu, l’equatoriana Mercedes Pila, la boliviana Elisabeth Ríos o la britànica Emily Dixon també tenen molt a dir. Entre els homes, un altre portuguès, Hugo Gonçalves, intentarà disputar la victòria amb Agustín Luján i Rodrigo Monasor, entre d’altres.
PDG50K
Puig de Gallicant és la muntanya que donarà nom a la prova de 59,8 km i 2.680 m positius i que sortirà també des de Prades el dissabte a les 09:00 hores.
En aquest cas, després de coronar el Tossal de la Baltasana, giraran cap a Capafonts (km 14), on trobaran el segon avituallament, a més de base de vida. A partir d´aquí, seguiran l’estela de la MDP 100K fins a la línia d’arribada. Els participants hauran de travessar l’arc de meta abans de la mitjanit.
El planter de ‘pros’ serà a la PDG encara més impressionant, amb la presència dels combatius José Ángel Fernández Canals, Zaid Ait Malek, Julen Calvo, Raül Butaci o Ivan Moreno, en categoria masculina.
A la femenina, el llistat també és esplèndid, amb la llegendària Oihana Kortazar, a qui intentaran batre altres figures com Marta Molist, Itziar Oteiza, Roser Espanyol, Mònica Vives, Montse Martínez o Aina Cusí. El top5 masculí i femení es repartirà 9.000€ en premis.
EDA 25K
Ja el diumenge 12 de novembre, a les 10.30 hores, tindrà lloc L’Ermita de l’Abellera, la germana petita de les proves de Muntanyes de Prades Epic Trail Costa Daurada. Tot i això, els seus 25 km i 1.250 m de desnivell positiu no són gens menyspreables i també comptaran amb l’ascens al sostre de l’esdeveniment, el Tossal de la Baltassana. Amb un perfil més ràpid, els noms dels candidats asseguren un ritme d’infart sobre aquest traçat que repartirà un botí de 6.000€.
Entre les noies hi haurà l’amfitriona Núria Gil, però també Sara Alonso, Inés Astráin, Natàlia González, la italiana Martina Cumerlato o la portuguesa Beatriz Alves, recent campiona de Portugal de Trail Sprint. Entre els nois, destaquen els noms de Miquel Corbera, Genís Porqueras, Roger Comellas, els portuguesos Bruno Silva i Paolo Mesquida, de l’argentí Matías Andrada o de l’equatorià Joaquín López.
A més, durant el matí de diumenge se celebraran també altres distàncies menors per a les categories sub16 i sub12, així com una prova especial anomenada Genuine per a persones amb discapacitat intel·lectual.
El corredor ferroviari mediterrani ha recuperat parcialment el servei aquest dilluns després de veure’s afectat aquest diumenge pel temporal de pluja i vent al sud de Catalunya i al País Valencià. La circulació es va suspendre entre l’Aldea-Amposta i Ulldecona.
Així, s’ha restablert el trànsit ferroviari per una de les dues vies, i això fa que els trens circulin amb retard, segons ha informat Adif.
El corredor mediterrani es troba sense servei aquest diumenge entre Catalunya i el País Valencià pels aiguats al Montsià, segons ha informat Renfe. L’avaria s’ha produït de bon matí i la via ferroviària es troba interrompuda entre l’Aldea i Ulldecona per l’acumulació d’aigua i els despreniments de roques i pedres a la zona. Hi ha fins a tres combois afectats: un Intercity 697 aturat a l’Aldea-Amposta, que retrocedeix fins a Barcelona; un Euromed 1092 parat a Benicarló i un REX (14020) aturat a Ulldecona. Renfe assegura que treballa per cercar autobusos que facin rutes alternatives i, de moment, opta per desviar els trens del corredor mediterranivia Madrid perquè completin el seu recorregut fins a Catalunya.
Una furgoneta atrapada per l’aiguat al Montsià. Foto: Bombers
Davant la situació de temporal i les alertes d’Aemet, Renfe ha anunciat que els viatgers poden anul·lar o canviar els seus bitllets per aquest diumenge sense despeses afegides.
Dos cotxes atrapats pels aiguats del Montsià. Foto: Bombers
La C-12, única via tallada per inundacions
En paral·lel, la situació a les carreteres del Montsià ha anat millorant progressivament i a les 14.00 hores només queda tallada per inundacions la C-12 en un tram de cinc quilòmetres entre Tortosa i Amposta. Els Bombers de la Generalitat han rebut uns 150 avisos procedents de les Terres de l’Ebre per les pluges torrencials, la immensa majoria per inundacions a Alcanar, Santa Bàrbara i Amposta. Més d’una vuitantena d’efectius dels Bombers segueixen treballant a la zona. El telèfon d’emergències 112 ha atès fins a les 13.00 hores un total de 330 trucades vinculades a la tromba d’aigua i les ventades (221, el 68%, procedents del Montsià).
Josep Cruset i Miriam Nogueras durant la roda de premsa a Tarragona. Foto: Cedida
El cap de llista de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats per al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, Josep Maria Cruset, ha denunciat que les obres del Corredor del Meditarrani porten 26 anys de retard. “És una infraestructura ferroviària declarada prioritària per la UE el 2013 i és vital per al futur de Catalunya i de les nostres comarques, però l’Estat espanyol va tard i malament, sigui amb els governs del PSOE o del PP”, ha assenyalat durant una roda de premsa a Tarragona, acompanyada de la cap de llista per Barcelona, Miriam Nogueras, del candidat al Senat, Eugeni Sedano, i el número 4 de la llista, Jaume Casañas.
En sintonia, Nogueras ha lamentat que “el Govern espanyol incompleix amb Catalunya i compleix amb Madrid”. “Sis governs després i vuit ministres després del PSOE i del PP, continuem sense Corredor del Mediterrani”, ha afirmat. Segons la candidata, “ens impedeixen que ens podem desplegar i ser més competitius”.
Cruset ha subratllat que aquesta actitud dels governs espanyols es produeix per incompetència i per incompareixença. “La seva incompetència es demostra amb la constatació que el tercer fil ferroviari que construeix obliga els trens de mercaderies a compartir les mateixes vies amb trens de Rodalies, i, per tant, serà només una solució temporal que es pot col·lapsar al cap de poc temps d’entrar en funcionament”, ha remarcat.
En paral·lel, el cap de llista de Junts ha destacat que “la incompareixença del Govern espanyol s’evidencia amb el seu silenci sobre la necessitat de treure trànsits de mercaderies pesants i perillosos de la costa, que travessa nuclis urbans, i fer-lo anar per l’interior, evidentment, sense que representi el pas per zones poblades”.
En aquest sentit, Cruset ha assegurat que, “com més força tingui Junts el 23 de juliol, més força tindrem per fer possible perquè les obres del Corredor Mediterrani no avancin al ritme d’un tren de Rodalies”.
Per això, Cruset ha ressaltat que Junts exigirà al Govern espanyol que elabori una programació real i definitiva dels treballs en curs, i que s’haurà de compartir en el marc de la Mesa Catalana del Corredor Mediterrani, per tal que no es produeixin més demores en la seva execució i estigui acabat abans del 2030, data límit fixada per la Unió Europea. Així mateix, reclamarà que acceleri les obres per a fer arribar el Corredor Mediterrani i l’ample europeu a les grans empreses catalanes perquè puguin millorar la seva competitivitat i internacionalització, reduint els costos de transport.
Ara bé, el candidat ha volgut deixar clar que “el Corredor Mediterrani és només la punta de l’iceberg de l’enorme dèficit d’infraestructures a les nostres comarques, com Rodalies, on el Govern espanyol només ha executat el 12% de la inversió prevista a la nostra demarcació, com els 20 anys que ha trigat a construir el túnel del Coll de Lilla a l’A-27, o el rebuig a tirar endavant el tercer carril de l’AP-7 o desdoblar la N-420”.
Imatge de la futura estació de Salou-PortAventura. Foto: Cedida
L’alcalde de Salou, Pere Granados, s’ha mostrat satisfet per l’anunci recent del comissionat del Govern espanyol per al Corredor del Mediterrani, Josep Vicent Boira, manifestant que “suposa un gran pas endavant que el Govern espanyol compti amb fer realitat la construcció d’un tram de dos quilòmetres de via d’ample europeu i ibèric entre l’estació de Salou-PortAventura i el ramal que ve des de Tarragona, perquè ens permetrà connectar-nos, directament, amb l’eix principal del Corredor del Mediterrani, en direcció València i el sud, i direcció Barcelona i el nord; la qual cosa significa més i nous serveis ferroviaris per als residents i visitants, en totes les direccions, i s’incorpora l’alta velocitat”.
Segons l’alcalde, “sempre hem reivindicat que Salou i la Costa Daurada mereixen un transport ferroviari de primer nivell, per la qual cosa és imprescindible que la nova estació de tren de Salou, actualment, en construcció i amb previsió d’estar enllestida al 2024, estigui ben connectada al nou Corredor Mediterrani, mitjançant, també, l’ample europeu i l’alta velocitat, per a l’arribada de trens xàrter”.
En aquest sentit, “fa anys que demanem que el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana executi el salt del moltó per connectar-nos, amb el Corredor”, recorda Granados.
Així mateix, ha recordat que, en un futur, està projectat construir dues andanes més a la futura estació de Salou-PortAventura, amb vies d’ample europeu.
El comissionat del Govern español per al Corredor del Mediterrani, Josep Vicent Boira, a la Cambra de Tarragona. Foto: Cedida
El comissionat del govern espanyol per al corredor del Mediterrani, Josep Vicent Boira, ha reiterat aquest divendres que l’ample de via internacional connectarà Tarragona amb Europa abans del 2026. Confia que la xarxa ferroviària del Camp de Tarragona viurà “un gran canvi” en els pròxims tres anys, malgrat els continus entrebancs que han endarrerit el corredor. També ha subratllat l’impuls que ha agafat la futura infraestructura des del 2018, quan un 40% dels projectes no estaven planificats i molts estaven bloquejats. Assegura que la situació actual és diferent i que el corredor del Mediterrani està planificat al 100%.
Boira també ha repassat les sis actuacions que, actualment, es troben “en marxa” al territori com son l’estació intermodal, el pla d’alternatives a la circulació del trànsit del Camp de Tarragona, el salt de moltó del nus de Vila-seca, l’actuació al Túnel de Roda de Berà per a la via entre Castellbisbal i Vila-seca, els treballs d’implantació del tercer fil entre Martorell i Castellbisbal i la implantació de l’ample internacional entre Castelló i Tarragona.
Uns canvis ferroviaris que generaran “una finestra d’oportunitats” per oferir nous serveis a la població i a les empreses. Per fer-ho, Boira ha demanat una major “responsabilitat” a la Generalitat a l’hora d’ordenar el territori, així com als ajuntaments. “El que no pot ser és bloquejar algunes actuacions des de la visió local, perquè sinó tots aquests projectes no tindran cap sentit”, ha defensat Boira. Per aquest motiu, ha fet una crida a la generositat i a la visió global dels municipis al voltant del Corredor del Mediterrani.
En aquesta línia, l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, i el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona, Xavier Puig, li han retret que la “generositat també té un límit” i que els municipis afectats també tenen “dret a trobar solucions que els encaixin”. Per la seva banda, els representants de la Plataforma Mercaderies per l’Interior han traslladat la seva preocupació i el seu projecte al comissionat, qui no descarta “tenir-ho en compte, sempre que es mantingui una actitud generosa i oberta a les possibles solucions”.
Un dels presumptes membres del grup dedicat a robar cable d’alta tensió de la xarxa ferroviària del corredor mediterrani actuant en una de les instal·lacions. Foto: Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil ha detingut sis persones a Barcelona que, suposadament, formaven part d’un grup organitzat dedicat a robar cablejat d’alta tensió de les vies de ferrocarril, principalment, del corredor mediterrani de Catalunya i el País Valencoà així com en altres zones com Lleida. Segons l’institut armat els danys causats superen els 360.000 euros i han generat pèrdues per valor de més de 3 milions, derivats de les alteracions en el servei provocades i les afectacions sobre els usuaris amb desviaments de trens, retards i tancaments d’estacions. La investigació, que va començar al mes de gener, hauria permès resoldre fins una trentena de delictes. Quatre dels sis detinguts han ingressat ja a la presó per ordre judicial.
Segons la Guàrdia Civil, cadascun dels components del grup tenia un rol molt específic. Quatre es desplaçaven fins el lloc on anaven a robar, arribant a passar fins a tres dies a la zona abans d’executar els seus plans. Els altres dos mantenien contacte telefònic des de Barcelona en temps real mentre es produïen els fets.
Els quatre que participaven físicament en les sostraccions se separaven i col·locaven estratègicament, coordinant-se de forma directe amb els mòbils
Els quatre que participaven físicament en les sostraccions se separaven i col·locaven estratègicament, coordinant-se de forma directe amb els mòbils. Després de trencar la tanca perimetral, un d’ells entrava a les subestacions elèctriques i, mitjançant una operació molt específica i única en aquest grup, aconseguia deixar sense tensió un dels cables que aporten l’energia necessària per fer funcionar els trens -3.300 volts-. Una operació que executaven sense que el titular de la xarxa ferroviària, l’ens públic Adif, detectés la falta de tensió.
Un membre del grup s’elevava a uns tres metres d’altura i amb una eina fabricada específicament per a ells tallava el cable de 300 mil·límetres de secció, tirant-lo sobre la via
A partir d’aquesta acció, la resta de membres començava les seves tasques: un s’elevava a uns tres metres d’altura i amb una eina fabricada específicament per a ells tallava el cable de 300 mil·límetres de secció, tirant-lo sobre la via. Els altres dos l’enrotllaven i tallaven en trams de deu metros. Cada metre lineal pesa uns 2,8 quilos i arriben a sostreure en un mateix fet fins a 800 metros, acumulant 2.500 quilos de càrrega.
Un cop carregat els vehicles, i en contacte amb els membres situats a Barcelona, transportaven els cables robats amb vehicles de gran tonatge. En algunes ocasions, amagaven la càrrega en naus properes al lloc dels fets, efectuant el trasllat i venda final en dies posteriors. Des de la mateixa província de Barcelona, disposaven de diferents escalafons logístics per a la venda.
Els investigadors van poder desarticular el grup en el moment de conèixer el pròxim objectiu. Als sis detinguts se’ls atribueix presumptes pertinença a organització criminal així com 31 delictes de robatori amb força, robatori i ús de vehicles de motor, trencament de condemna i delictes continuats contra la seguretat vial. Els fets van tenir lloc a les províncies de Girona, Barcelona, Tarragona, Lleida, Castelló i València.
L’operatiu va permetre decomissar els mòbils del grup, eines específiques per cometre els robatoris i roba amb la qual fingien ser treballadors de diferents companyies autoritzades per fer treballs a les vies.
L’operació ha estat dirigida i coordinada pel jutjat d’instrucció número 4 de Sagunt (València) i executada per l’Equip de Patrimoni de la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Castelló.
Josep Vicent Boira, coordinador espanyol del Corredor Mediterrani, saludant al vicepresident del Govern, Jordi Puigneró abans de l’inici de la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani. Foto: Marta Vidal
El Govern insisteix a accelerar les obres del Corredor Mediterrani, i culpa a l’Estat dels retards en les obres. En la ‘Taula Estratègica del Corredor Mediterrani’, celebrada aquest dimecres al Recinte Modernista de Sant Pau, el vicepresident del Govern i conseller de Territori, Jordi Puigneró, ha exigit que “deixi de ser el corredor dels incompliments i sigui el de les oportunitats”. L’executiu ha denunciat que de la trentena d’actuacions previstes per estar executades el 2020 només n’hi ha dues en servei: el tram Vandellòs-Camp de Tarragona i la terminal del moll del Prat. Al seu torn, el coordinador espanyol del Corredor, Josep Vicent Boira, ha reivindicat la posada en servei de 230 km de via i les 240 licitacions fetes des del 2018.
De les trenta-tres actuacions previstes per estar executades el 2020, segons l’Agenda Catalana del Corredor Mediterrani impulsada el 2011, actualment es troben en servei el corredor Vandellòs-Camp de Tarragona i la terminal del moll del Prat. Pel que fa a la resta, l’anàlisi feta per l’executiu català assenyala que, d’aquestes, cinc estan “parcialment en servei”, sis es troben en fase d’obres, mentre que catorze en projecte o estudi, i les vuit restants no comptarien de cap tramitació.
El Govern ha apuntat que en les principals necessitats no cobertes hi ha el retard en el desplegament de l’ample estàndard europeu en les vies del corredor Castelló-Tarragona-Barcelona, i les obres pendents en els nous accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona.
L’executiu també ha posat en el punt de mira la manca d’estacions intermodals que connectin els aeroports amb l’alta velocitat o la línia ferroviària entre Barcelona i València (350 km), que triga dues hores i trenta minuts, el mateix que l’alta velocitat entre Barcelona i Madrid (620 km).
Davant d’això, el vicepresident Puigneró ha assegurat que “si no es prioritza ni s’accelera el Corredor, si es fa una marginació conscient del corredor, això només pot obeir a criteris polítics”. Encara més, el titular de Territori ha amenaçat amb “anar als tribunals europeus” si no s’acaben les obres el 2030, tal com marca el reglament europeu.
Tanmateix, Boira ha insistit que, des del 2018, “s’han fet realitat” algunes de les actuacions. Segons ha assenyalat, quan va arribar al càrrec “hi havia més d’un problema greu al tram de Catalunya”. Tanmateix, ha afirmat que la seva etapa al capdavant de l’oficina del Corredor Mediterrani “ha estat positiva”. “Si fem la vista enrere, podem dir que a Catalunya s’ha invertit una part substancial dels diners i ara cal continuar i estendre’l cap al Sud”, ha expressat.
A la cua de la Unió Europea
El Govern ha recordat que per assolir la reducció d’emissió dels gasos d’efecte hivernacle en almenys un 55% fins al 2030 en comparació al 1990, el ferrocarril és “fonamental” i que els retards en el desplegament del corredor mediterrani fa que Catalunya i l’Estat estiguin “molt lluny d’aquests objectius”.
Actualment, la quota modal del ferrocarril a l’Estat és del 5% en els últims deu anys, dels més baixos d’Europa, on segons l’Eurostat, se situa 17,7%, segons l’Eurostat, i lluny del 30% fixat com a meta per al 2030. De fet, Espanya només està per davant de Grècia (2,5%) i Irlanda (0,6%). En canvi, lideren la llista Letònia, amb una quota del 73,6% i Lituània (67,4%) seguit a molta distància per sobre els objectius europeus per Estònia (42%), Eslovènia (35,5%) i Suïssa (34,3%).
Precisament, la taula d’aquest dimecres ha comptat amb la presència de la coordinadora del Corredor Mediterrani de la Comissió Europea, Iveta Radicová, qui s’ha mostrat sorpresa davant el retard en les actuacions. “Per què encara hi ha forats? Per què els ports encara no estan connectats si hi ha els diners de la part europea?”, s’ha preguntat.
Radicová ha instat els executius català i espanyol a “concretar” els obstacles de fons, i s’ha mostrat disposada a “solucionar-los”. Segons ha apuntat, el principal problema passa per establir la mateixa prioritat a escala regional i nacional, i a modificar els llargs terminis en el procés previ a l’execució de les obres, els quals ha qualificat de “massa llargs”.
Amb tot, el president de Ferrmed, Joan Amorós, que també ha intervingut en l’acte, ha assegurat que Espanya “no arribarà al 30%” que fixa la Unió Europea, i ha assenyalat com a culpable “la manca d’estudis i de planificació clara”. Segons Amorós, la solució passa per “invertir on es concentra el tràfic”.
Proposta del Govern: actuacions “estratègiques” i augment de la quota de ferrocarril
Davant l’estat actual de desenvolupament del corredor a Catalunya, l’executiu català demana prioritzar l’increment de la quota de ferrocarril, amb el propòsit de descarbonitzar la mobilitat i millorar la competitivitat de les empreses, i proposa una trentena d’actuacions “estratègiques” fins al 2030, que emetrien la reducció de més de 600.000 tones d’emissions de CO₂ anuals.
Les actuacions prioritàries per a l’executiu català se centren en quatre eixos: la millora de la capacitat del corredor, la millora de les prestacions, el reforç de la resiliència del sistema i la millora de la intermodalitat en el trànsit de passatgers i també de mercaderies.
Concretament, per a la xarxa ferroviària proposa, entre d’altres, una major capacitat del nus de Vila-seca, un nou corredor de mercaderies al Camp de Tarragona, la triplicació de la via entre Martorell i Castellbisbal i la gestió de les terminals ferroviàries del nus logístic de Barcelona.
Pel que fa a la millora de prestacions cita una nova línia d’alta velocitat entre Castelló i Tarragona, dotar de vies d’apartat de 750 metres i adaptar el gàlib de mercaderies, la implantació de l’ample estàndard entre Castelló i el Nus de Vila-seca i la implantació del tercer fil en els trams Vila-seca-Reus-Polígon Nord; entre el Nus del Vila-seca i el Nus de Castellbisbal i al corredor Saragossa/Lleida-Reus/Sant Vicenç de Calders.
Per defensar la resiliència del sistema, proposa protegir la infraestructura davant els riscos meteorològics i també suggereix millorar la intermodalitat, amb accions com l’ampliació de l’estació de Sants, l’entrada en funcionament de la Sagrera i de les estacions del Baix Llobregat, a l’Aeroport de Girona i al Camp de Tarragona.
Aquest passat 6 de maig, finalment, es va poder realitzar el XXXIII edició del Cros Pare Manyanet de la nostra ciutat. Una edició aplaçada a causa de la pandemia. L’esdeveniment va comptar amb més de 1.000 corredors, els quals van completar totes les curses programades de la jornada, amb participants de totes les categories: des dels més petits, amb tres anys, fins als més grans, els de 4t d’ESO.
Un matí amb una gran participació per part dels corredors, familiars i assistents que, ha fet possible, de nou, aquest esdeveniment esportiu i educatiu que des del Col·legi Pare Manyanet es treballa any rere any amb especial il·lusió, dedicació i compromís en vers, principalment, els més joves.
Des de les 8 del matí, col·laboradors i membres de la organització del certamen, han treballat per tal que tot estigués a punt a les 9 i donar el tret de sortida a la primera de les curses.
Al llarg del matí els nombrosos atletes, alumnes del col·legi, pares i mares i, també, autoritats s’han fet presents i han omplert l’escola de colors i entusiasme. El circuit, modificat a causa de la pandèmia, s’ha realitzat per l’interior de les instal·lacions del centre del col·legi Pare Manyanet de Reus.
Durant la jornada s’han anat fent les entregues de premis per a totes les categories, tant femenines com masculines. També s’han realitzat diferents sortejos i regals entre els assistents, amb la participació de les principals autoritats de la ciutat.
Finalitzada la jornada, l’organització espera i prepara una millor nova edició per l’any vinent.
Imatge d’arxiu del ramal d’enllaç entre el corredor mediterrani i l’estació del Camp de Tarragona, poc abans d’arribar a l’intercanviador de la Boella. Foto: ACN
Adif Alta Velocitat ha donat un nou impuls per a la implantació de l’ample estàndard en el Corredor Mediterrani canviant l’ample de via en el tram Vandellòs-canviador de la Boella, en la variant Vandellòs-Camp de Tarragona.
Així, ha licitat el contracte per a executar els treballs necessaris de via i catenària per a canviar l’ample en la via existent d’ibèric (1.668 mm) a estàndard (1.435 mm). Aquesta actuació compta amb un pressupost de 8.132.618,76 euros i un termini d’execució estimat de 6 mesos.
D’aquesta manera, “i d’acord amb els compromisos del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), es continuen impulsant el conjunt d’actuacions per a l’adaptació a l’ample estàndard del Corredor Mediterrani”, segons s’afirma en una nota de premsa feta pública avui per Adif. “Un eix estratègic -afegeix- per al foment del transport ferroviari, especialment de mercaderies, contribuint al desenvolupament socioeconòmic d’un àmbit de tant potencial com és l’arc mediterrani i la seva àrea d’influència, amb els beneficis socials, econòmics i mediambientals que es deriven, a més d’avançar en la connexió amb nodes logístics i portuaris”.
Descripció dels treballs
Les principals operacions consistiran en el canvi d’ample de l’actual ample ibèric (1.668 mm) a l’ample estàndard (1.435 mm) en una longitud aproximada de 35,5 km.
Aquesta longitud s’estén en les actuals dues vies generals des de l’inici de la variant, a Vandellòs, fins al canviador de la Boella, punt en el qual els serveis ja s’incorporen a la Línia d’Alta Velocitat Madrid-Barcelona-França. També s’inclou l’adaptació al nou ample en les vies d’apartat i en les connexions amb les bifurcacions de Vila-seca i Bellissens.
Per a la implantació de l’ample estàndard, s’aprofitaran les travesses polivalents ja implantades en el traçat. S’adaptaran els desviaments existents i s’ajustarà la catenària a la nova configuració. També es duran a terme totes les operacions i adaptacions geomètriques, adequant-se a les especificacions tècniques d’interoperabilitat per al nou ample.
D’aquesta manera, es donarà continuïtat en ample estàndard des del canviador de la Boella fins a l’enllaç de l’actual variant amb el tram Vandellòs-Castelló, en el qual també es canviarà l’ample de via.
Aquest contracte contribueix a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), com és el número 9, que té entre les seves metes el desenvolupament d’infraestructures fiables, sostenibles i de qualitat.
Fons europeus
Aquesta actuació serà finançada per la Unió Europea – Next Generation EU.
Imatge de l’acte celebrat a Saragossa. Foto: GenCat
La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha participat aquest matí a la presentació i llançament del Corredor de l’Hidrogen de l’Ebre, un acte que s’ha celebrat a Saragossa i en què també han assistit el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent; el vicepresident i conseller d’Indústria i Competitivitat i Desenvolupament Empresarial del govern d’Aragó, Arturo Aliaga, i altres representants de Catalunya d’Aragó, d’Euskadi i de Navarra.
Llauradó ha destacat la importància d’aquesta aliança entre territoris en un moment en què la sobirania energètica és més necessària que mai, tal com ho demostren les conseqüències de la guerra a Ucraïna. En aquest sentit, ha indicat que “l’aposta per l’hidrogen ens posiciona estratègicament, impulsa la competitivitat de la nostra universitat i de les nostres empreses, afavoreix la descarbonització i esdevé un projecte de futur”.
Segons ha afegit, “conscients dels múltiples avantatges associats a l’hidrogen verd, les administracions públiques hi donem suport generant aliances com aquesta; la Diputació no hi podia faltar, atès el seu caire de motor de la demarcació de Tarragona i d’impulsora d’iniciatives encaminades a generar noves oportunitats i fer del nostre territori un lloc millor on viure”.
Imtge d’una màquina que treballa en les obres d’adaptació del corredor mediterrani a la zona del Camp de Tarragona. Foto: ACN
El Consell d’Administració d’Adif Alta Velocitat (Adif AV) ha aprovat en la seva última reunió l’adjudicació de les obres per a la implantació de l’ample estàndard en el tram Castelló-Vandellòs del Corredor Mediterrani per un import global de 66.613.662,99 euros (IVA inclòs).
Les obres de via i electrificació d’aquest projecte es divideixen en dos contractes, un per al tram Castelló-Vinaròs i l’altre per al tram Vinaròs-Vandellòs.
El contracte corresponent al tram Castelló-Vinaròs s’ha adjudicat a la unió temporal d’empreses (UTE) formada per Azvi i Contractes i Vendes per un import de 39.247.623,48 euros (IVA inclòs) i un termini d’execució de 18 mesos.
Del seu costat, el contracte d’obres del tram Vinaròs-Vandellòs s’ha adjudicat a la UTE integrada per Rover Rail i Cobra Instal·lacions i Serveis per un import de 27.366,039,51 euros (IVA inclòs) i un termini d’execució també de 18 mesos.
D’acord amb el compromís del Govern, es tracta d’una de les actuacions de major rellevància per al desenvolupament del Corredor Mediterrani com a eix estratègic per al foment del transport per ferrocarril i el desenvolupament socioeconòmic de l’arc mediterrani i la seva àrea d’influència.
Els projectes tenen per objectiu implantar l’ample estàndard mitjançant el canvi d’ample de via en aquest tram d’al voltant de 150 km de longitud, passant de l’actual de 1.668 mm a 1.435 mm. Les obres comprenen les operacions necessàries en plataforma, superestructura i electrificació. Es pretén així garantir en tot moment l’adequada prestació, capacitat, estabilitat i fiabilitat dels trànsits de viatgers i mercaderies.
Tram Castelló-Vinaròs
La implantació de via doble en ample estàndard en aquest tram es realitzarà tant en les vies generals com en vies d’apartat, adaptant les instal·lacions per a la correcta explotació de la longitud de tren estàndard interoperable (750 m). Per a això, s’instal·laran vies amb una longitud útil de 750 m en les estacions dels Palmes, Torreblanca, Santa Magdalena de Polpís, i Benicarló-Peníscola i Vinaròs.
En la fase 1, corresponent amb els treballs previs, es realitzaran actuacions en via, mitjançant l’ampliació de la plataforma per a l’execució de les vies d’apartat de 750 m, la reposició de serveis afectats i l’ampliació del drenatge, l’execució de la nova superestructura amb materials polivalents i altres treballs d’obra civil, com l’adaptació de la bàscula dinàmica dels Palmes a l’ample estàndard.
També es duran a terme actuacions en estructures, entre les quals figuren la protecció de les piles d’un pas superior, la reposició de les pantalles acústiques en l’estació de Benicàssim, l’ampliació d’un pas inferior de carretera i per a vianants en l’estació de Torreblanca, mentre que a Vinaròs s’executarà una nova andana i un pas inferior entre andanes.
A més, es construiran noves rampes a final d’andana en les estacions dels Palmes, Benicàssim, Orpesa, Torreblanca, Alcalà de Xivert, Santa Magdalena de Polpís, Benicarló-Peníscola i Vinaròs, la prolongació de l’andana a Orpesa amb nova senyalització de borda andana (franja groga de seguretat i paviment de botons).
D’altra banda, a l’estació de Vinaròs es demolirà el moll existent en la via 3, es construirà una nova andana entre les vies 3 i 5 de 210 m de longitud, així com un nou pas inferior de prolongació de l’existent de l’andana 1 a l’andana 3, amb una nova embocadura i dotat d’ascensors.
Respecte a l’electrificació, s’adaptaran les instal·lacions per a ser compatibles a una futura alimentació de 25 kV i es realitzaran noves fonamentacions, l’hissat de nous pals i pòrtics, la col·locació de nou fil de contacte, així com la renovació i muntatge d’altres elements del sistema, mantenint-se la tensió actual en catenària a 3KV CC.
Una vegada finalitzada la primera fase, la plataforma ferroviària tindrà la configuració funcional final i es donarà pas a la fase 2, consistent en el canvi d’ample de via en les vies generals i d’apartat i canvi d’ample d’aparells, substitució de creuaments fixos per creuaments mòbils en via general.
A més, s’ampliarà l’ample d’andana en les estacions dels Palmes, Benicàssim, Orpesa, Torreblanca, Alcalà de Xivert, Santa Magdalena de Polpís, Benicarló-Peníscola i Vinaròs. Excepte en Els Palmes, en la resta d’aquestes estacions, s’executarà una nova peça de vora d’andana.
Tram Vinaròs-Vandellós
En aquesta actuació, a més del canvi d’ample en les vies generals i d’apartat, també es realitzarà una actuació similar en el ramal de Tortosa.
Durant la primera fase es realitzaran actuacions en via, mitjançant l’ampliació, la reposició i ampliació del drenatge, l’execució de la nova superestructura amb materials polivalents, i altres treballs en estructures entre les quals figuren la protecció de les piles d’un pas superior.
En estacions s’executaran noves rampes a final d’andana en les estacions d’Ulldecona, L’Aldea-Amposta i L’Ametlla de Mar, i vies d’apartat de 750 metres a Ulldecona i L’Ametlla de Mar. Respecte al sistema d’electrificació, alimentada igualment a 3kV en CC, es faran treballs similars als del tram anterior.
A més, s’ampliarà l’ample d’andana en les tres estacions anteriorment esmentades, amb l’execució de noves peces de vora d’andana en una longitud de 200 m. A més, es col·locaran andanes provisionals annexos als existents en les estacions L’Aldea-Amposta i L’Ametlla de Mar. En l’estació de Tortosa, en ser terminal, aquestes operacions es duran a terme en tota la longitud existent de l’andana.
De manera anàloga, una vegada finalitzada la primera fase, la plataforma ferroviària tindrà la configuració funcional final i es procedirà a la fase 2 mitjançant el canvi d’ample de via en les vies generals i d’apartat i l’adequació dels aparells de via.
Totes aquestes actuacions contribueixen a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), com és el número 9, que té entre les seves metes la construcció d’infraestructures fiables, sostenibles i de qualitat per a donar suport al desenvolupament econòmic i el benestar humà.
Cruset ha assegurat durant la seva intervenció que “el Port de Tarragona té el deures fets i ja podria operar amb el Corredor del Mediterrani”. Foto: Port
El president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset, ha participat avui en la VIII Trobada del Corredor Ferroviari del Mediterrani, organitzada pel diari econòmic Expansión, en el qual s’han tractat tres grans temes relacionats amb el desenvolupament d’aquesta infraestructura estratègica: el Corredor com a mitjà de creixement per a les CCAAA, desenvolupament d’infraestructures, transport multimodal, transport de mercaderies i ampliació de l’àrea d’influència, claus per augmentar la competitivitat empresarial, i la necessitat real del Corredor Ferroviari del Mediterrani.
El president del Port, Josep Maria Cruset, ha participat en la 3a taula rodona ‘Necessitat real del Corredor Ferroviari del Mediterrani’, acompanyat de Jordi Ferrando, director de la Zona Est de FCC; de Marta Subirà, presidenta de Ferrocarrils de la Generalitat i de Damià Calvet, president del Port de Barcelona.
Cruset ha explicat que “estem desplegant el port del futur per ser competitius en un entorn molt canviant que ja no és un món líquid, sinó gasós, a la velocitat en que es produeixen els canvis”. Segons el responsable del Port de Tarragona “per part del Port de Tarragona tenim el deures fets ja que tota la feina interna de condicionament de les instal·lacions portuàries per operar amb el tercer fil estan finalitzades des de fa anys”.
El Corredor, una peça cabdal de l’horitzó 2023
El Port aposta per la connexió amb la península ibèrica a través de carretera i del ferrocarril i amb l’obertura del corredor del Mediterrani, amb el nord d’Europa. Cruset ha explicat que l’entrada en funcionament del Corredor del Mediterrani “és una oportunitat per fer créixer l’hinterland del Port de Tarragona”. El president del Port considera que la connexió ferroviària “servirà per donar servei a la indústria química europea amb connexions amb Itàlia, Alemanya i Països Baixos”.
El Port Tarragona obre una finestra d’oportunitat per al territori, on la clau estarà en la millora de l’eficiència de la logística i el transport. En aquesta línia, el Port centra el seu creixement en l’assoliment d’objectius propis i d’altres administracions dins de l’estratègia ‘Horitzó 2023’.
Cruset creu que l’any 2023 serà un any d’inflexió per a les instal·lacions portuàries tarragonines, ja que hi conflueixen l’acabament de projectes propis molt importants per al creixement del Port: desenvolupament de la ZAL, ampliació de la Boella, contradic dels Prats i la Port Tarragona Terminal Guadalajara – Marchamalo, que coincideixen amb l’assoliment de dues connexions vitals per a Tarragona: el corredor ferroviari del Mediterrani i el túnel de Lilla de l’A-27”.
Amb l’entrada en funcionament del Corredor del Mediterrani convertirà el Port de Tarragona en el port més al sud de la península connectat amb ample europeu. Aquest fet potenciarà totes les altres infraestructures en desenvolupament per part de l’Autoritat Portuària de Tarragona.
El president Cruset també ha destacat les inversions relacionades amb el Corredor que realitzarà el Port de Tarragona en la terminal de la Boella: “Una inversió de 24 milions, 20 privats i 4 de l’APT, per ampliar i modernitzar la terminal amb grues pòrtic, nous edificis, etc. per estar operant a finals de 2023”. Una infraestructura que quan estigui a ple rendiment podrà operar 8 trens d’entrada i 8 de sortida cada dia, amb destinació al centre de la península i a cap al nord d’Europa.
El tercer fil, una solució provisional
El Port de Tarragona, com infraestructura logística clau per al territori, aposta per desviar els trens de mercaderies del centre de la ciutat cap a una variant interior, posant en relleu que el tercer fil de la via de la costa sigui provisional.
El tercer fil es va plantejar com una solució tècnica provisional per la urgència de connectar amb França amb l’ample de via europeu. Es tracta de la col·locació d’un tercer rail per l’interior de les vies convencionals d’ample ibèric perquè hi puguin circular combois d’ambdós sistemes. Cruset ha volgut fer una reflexió final sobre “el fet que el tercer fil és una solució provisional que dona resposta a una necessitat urgent” i, al mateix temps, ha demanat que “que el projecte de transport ferroviari de mercaderies per l’interior no caigui de l’agenda d’acció dels responsables de desenvolupar-lo”, perquè ha conclòs “hi hagi una solució definitiva que atengui les reivindicacions del territori i al mateix temps les necessitats d’ampliació de la capacitat del corredor per fer front a l’augment del volum de mercaderies que es transportaran per ferrocarril en els propers anys”.
Pla general d’una màquina que treballa en les obres d’adaptació del corredor mediterrani a la zona del Camp de Tarragona. Foto: Adif
Adif ha restablert aquest dilluns el trànsit ferroviari en tota la línia Tarragona-Reus després de finalitzar les actuacions iniciades el passat mes de juliol per adaptar el corredor mediterrani. L’ens va tallar les vies entre Reus i Torredembarra aquest cap de setmana per possibilitar el canvi dels enclavaments de les estacions de Tarragona i Tarragona Classificació. Fins aquest moment, Adif ha instal·lat i posat en servei 40 aparells de via d’ample mixt i dos canviadors de fil en aquestes dues estacions així com la de Tres Camins. Per continuar els treballs, la línia de Port Aventura-Tarragona Mercaderies-Tarragona Viatgers seguirà tallada dues setmanes més per substituir els desviaments convencionals per aparells d’ample mixt.
Aquestes tasques pendents suposaran la instal·lació de cinc aparells de via d’ample mixt i dos canviadors de fil. Durant aquest període, els trens dièsel de mercaderies podran accedir en mode de maniobres.
Després d’instal·lar setze aparells de via d’ample mixt en caps de setmana a les estacions de Tarragona i Tarragona Classificació, el 17 de juliol es van iniciar els talls en aquesta última estació per substituir els desviaments convencionals coincidents amb els nous. En dos mesos s’han acabat reemplaçant 24 aparells de via dos canviadors de fil a les tres estacions esmentades, s’ha continuat la instal·lació del tercer fil, s’ha ajustat la catenària per fer-la compatible amb l’ample convencional i internacional i s’han substituït les travesseres a l’estació de Tarragona Viatgers.
Segons Adif, l’obra ha estat una de les més complexes a l’estat espanyol dels últims anys per l’elevat nombre de desviaments i el seu tipus, així com per l’afecció i modificació dels enclavaments dels enclavaments per accionar els aparells instal·lats en un període de temps reduït.
Imatge de l’estació de tren de Tarragona. Foto: ACN
Renfe modificarà la programació prevista per a aquest cap de setmana a l’àmbit de Tarragona a causa de la nova planificació dels treballs que Adif està executant per a la implantació del tercer carril al corredor mediterrani. Així, les les actuacions que afectaven el servei aquest cap de setmana s’han desplaçat al vinent. Entre Torredembarra, Tarragona, Reus, PortAventura i Cambrils la circulació estarà interrompuda des de les onze de la nit del dia 17 fins les sis del matí de dilluns. Actualment també està tallat el trànsit ferroviari entre Tarragona i PortAventura, que no es reprendrà fins el 8 d’octubre. En tots els casos hi ha serveis alternatius per carretera.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
