TARRAGONA 21

Estrena a la URV del documental sobre els refugiats ‘El Periple. La vella llum d’Europa’

Cartell anunciant la jornada

Demà dimecres, 20 de juny, amb motiu del Dia Mundial de les persones refugiades, la Universitat Rovira i Virgili, des del Centre de Cooperació al Desenvolupament “URV Solidària”, ha organitzat l’estrena del documental “El periple. La vella llum d’Europa”, dirigit per Mario Pons i produït per Segula Films.

Un documental que reflexiona sobre la crisi dels refugiats i la decadència dels estats de la UE, però establint paral·lelismes socials i històrics amb l’exili republicà de 1939, la dictadura franquista i l’actual situació de bloqueig interior de l’individu davant l’escalada bel·licista internacional.

L’estrena tindrà lloc a les 19h a l’aula magna del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (Av. Catalunya, 35 Tarragona) i, a més a més, la presentació anirà acompanyada de l’actuació musical Los Sirgadors i, tot seguit, fòrum amb el director del documental, Mario Pons, i el periodista tarragoní Enric Garcia Jardí. I, per cloure l’acte, i amb ell el dia mundial de les persones refugiades a la URV, actuarà l’orfeó de la URV, dirigit per Núria Giménez.

‘El Periple’, símil entre els exiliats republicans i els refugiats sirians, arribarà dimecres a Tarragona

‘El Periple’ de Màrius Pons Múria (documentalista, cantant ebrenc i realitzador de “La Batalla de la memòria” o “la Filla del farer”) es projectarà a Tarragona aquest dimecres dia 20, a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV. Pons projecta en aquest documental una llum de fraternitat que uneix el present del poble sirià amb el passat del republicanisme espanyol, tot buscant les respostes a l’actual crisi moral que assola Europa. Planteja una reflexió sobre la crisi de l’individu i l’actual Europa a la vegada que mostra l’origen del franquisme sociològic a través dels drames de les guerres silenciades i la vulneració dels drets humans dels exiliats. 80 anys després de la Batalla de l’Ebre, ‘El Periple’ uneix l’exili Republicà del 38, el present dels refugiats de la Guerra de Síria amb la crisi de l’individu a la Unió Europea.

L’Associació de Recuperació de Memòria Històrica 24-aout-1944 de París, ha convidat al documentalista a estrenar-la a la capital Francesa properament. (http://www.24-aout-1944.org). Així mateix, “Mare Nostrum” forma part de  la BSO de “El Periple”, aquest videoclip de Los Sirgadors n’és la síntesi musical https://youtu.be/3SwxkiJ8vW8.

Pau Ricomà agraeix el suport de Junqueras en el periple judicial de Caixa Tarragona

Mònica Alabart i Pau Ricomà.

Mònica Alabart i Pau Ricomà.

Satisfet i alleujat. Així s’ha mostrat l’alcaldable d’ERC a Tarragona, Pau Ricomà, davant dels mitjans de premsa per valorar la seva desimputació en el cas de Caixa Tarragona. Tal i com es va conèixer aquest dimarts, el jutge ha decidit retirar la imputació a Ricomà, juntament amb els consellers que no van avalar en el seu dia els elevats sous als directius.

Ricomà ha repassat l’evolució judicial del cas, una instrucció en la qual s’ha sentit “tranquil en tot moment” i la qual, assegura, “m’ha donat forces i no m’afectarà en el camí a l’alcaldia”. L’alcaldable per ERC ha subratllat que “no només comparteixo l’alarma social pels alts sous sinó que, des del comitè d’empresa, vaig denunciar-ho tant en circulars internes com a través dels mitjans de comunicació”. És més, Ricomà ha exposat que “en cap moment” ningú de dins l’entitat li ha preguntat pel cas “perquè sabien del meu posicionament”.

Per damunt de tot, al llarg d’aquest periple judicial, Ricomà ha volgut expressar el seu agraïment tant als companys de feina com de partit que “sempre han cregut en mi”. Concretament, entre totes les mostres de suport rebudes, Ricomà ha destacat el Whatsapp rebut pel president d’ERC, Oriol Junqueras, ratificant-li la confiança: “Estem contents per la decisió del jutge però ja sabíem que acabaria així”, ha parafrasejat Ricomà.

D’ara endavant, el jutge es reserva el dret de citar Ricomà i la resta dels ‘desimputats’ pel cas Caixa Tarragona, encara que en condició de testimoni. Ricomà s’ha mostrat igualment disposat a col·laborar amb la justícia però no ha volgut aventurar-se en com acabarar el procés.

Joan Marc Salvat

El SpiSp davant d’un partit senzill però sense relaxar-se

El SpiSp torna a casa aquest cap de setmana. Foto:Victor Riverola

El SpiSp torna a casa aquest cap de setmana. Foto:Victor Riverola

El Club Voleibol Sant Pere I Sant Pau torna a casa. Després del periple de lliga de gener que ha portat al conjunt vermelló a disputar 3 partits a domicili i descansar-ne un, els tarragonins tornen davant del seu públic aquest dissabte per rebre a l’actual cuer de la lliga, el CV Sant Martí, que ocupa l’últim lloc de la taula després de perdre el cap de setmana passat davant el CV Saragossa.
L’objectiu dels cooperativistes segueix sent la victòria. Vlado Stevovski, entrenador del conjunt local va comentar que “Tornem a casa després d’un mes jugant tots els partits fora. Per nosaltres és un” plus “sumat a la motivació d’intentar continuar invictes en lliga”
Va recordar també la importància de no deixar escapar punts davant els rivals de la part baixa i va acabar dient que “és un partit que ens ha de servir per tornar a demostrar el nostre joc” recordant la devallada de nivell que es va produïr el cap de setmana passat davant el Balàfia Volei Lleida.

L’equip s’entrenarà amb normalitat i sense baixes demà a la tarda. El partit es disputarà al Pavelló Municipal de St. Pere i St. Pau, dissabte 6 a les 20h.

El Port de Tarragona commemora els 80 anys del final de la Guerra Civil

Muntatge de fotos del Port de Tarragona i la Guerra Civil

Muntatge de fotos del Port de Tarragona i la Guerra Civil

Des de fa uns quants anys, cap al 15 de gener, final de la Guerra Civil a Tarragona, diferents institucions i entitats culturals, liderades pel Servei d’Arxiu i Documentació de l’Ajuntament de Tarragona, programen tot un seguit d’activitats de difusió per contribuir al fet que es conegui què va succeir abans i després del conflicte bèl·lic a la ciutat de Tarragona.

El Port de Tarragona, a través del seu Arxiu i el Servei de Publicacions, no n’ha restat al marge i, any rere any, ha col·laborat en la efemèride programant activitats i actes amb l’objectiu de preservar i difondre la nostra memòria col·lectiva.

Per a l’any 2019, que se celebra el 80è aniversari del final de la guerra, des del Port de Tarragona, està previst dur a terme quatre activitats relacionades amb aquest fet històric que van des d’un Taller de refotografia pels espais portuaris de la Guerra Civil, una instal·lació fotogràfica, que sota el títol 13 banderes fosques, acostarà al visitant l’horror del conflicte, la presentació d’un llibre sobre la recuperació del Port de Tarragona després de la contesa, i la projecció del film El Periple, la vella llum d’Europa.

El Taller de refotografia, que porta per títol Traces i estralls, un passeig per l’interior de les fotografies de la Guerra Civil al Port de Tarragona, tindrà lloc els dies 18, 19 i 22 de gener de 2019 a les instal·lacions de l’Arxiu del Port de Tarragona; un total de12 hores en què les persones participants podran (re)visitar els escenaris del conflicte bèl·lic del Port de Tarragona representats a les fotografies de l’època.

El diumenge 20 de gener a les 11,30 s’inaugurarà la instal·lació fotogràfica 13 Banderes Fosques de Ricard Martínez formada per imatges dels bombardejos que va patir Tarragona i el seu port durant la Guerra Civil; fotografies preses pels mateixos atacants just després del moment de llençar les bombes i de causar destrucció per tot arreu. Les fotografies onejaran dalt d’uns pals a manera d’insígnies obscures que qüestionen l’ús de la violència, sobretot la que s’executa des del poder. L’obra és una invitació a la reflexió, ja que les banderes són símbols que representen a col·lectius i cal observar-les per decidir si volem que ens representin o no. Durant la inauguració hi haurà una actuació de la Coral Sageta de Foc que interpretaran cançons de l’època.

El dimarts 29 de gener a la sala d’actes de l’Arxiu del Port a les 19 h es presentarà el llibre de Sergio Serrano Sánchez, guanyador del VIII Premi d’Investigació Port de Tarragona amb el títol: Les obres al Port de Tarragona durant la postguerra (1939-1952). Reconstrucció i eixamplament en temps difícils.

Finalment, el dimarts 19 de febrer a les 19 h i al Teatret del Serrallo, tindrà lloc la projecció del film El Periple. La vella llum d’Europa de Mario Pons Muria, un documental que convida a la reflexió  sobre la crisi de l’individu, l’actual Europa, a la vegada que mostra l’origen del franquisme sociològic a través dels drames de les guerres silenciades i la vulneració dels drets humans dels exiliats. En el transcurs de l’acte hi haurà l’actuació en directe de Los Sirgadors, autors de la BSO del film.

Màrius Pons presenta nou documental en busca de respostes per l’actual crisi moral d’Europa

Màrius Pons Múria, documentalista, cantant ebrenc i realitzador de “La Batalla de la memòria” o “la Filla del farer”, presenta el seu nou documental “El Periple”: s’estrena oficialment el 31 de maig a la Filmoteca de en un acte organitzat per Barcelona Ciutat Refugi i l’Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Aquest documental tindrà un recorregut interessant per tot Catalunya durant els propers mesos, el dia 20 de juny es projectarà a Tarragona, a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV Pons projecta una llum de fraternitat que uneix el present del poble sirià amb el passat del republicanisme espanyol, tot buscant les respostes a l’actual crisi moral que assola Europa.

Màrius Pons planteja una reflexió sobre la crisi de l’individu i l’actual Europa a la vegada que mostra l’origen del franquisme sociològic a través dels drames de les guerres silenciades i la vulneració dels drets humans dels exiliats. 80 anys després de la Batalla de l’Ebre, “El Periple” uneix l’exili Republicà del 38, el present dels refugiats de la Guerra de Síria amb la crisi de l’individu a la Unió Europea.

L’Associació de Recuperació de Memòria Històrica 24-aout-1944 de París, ha convidat al documentalista a estrenar-la a la capital Francesa properament. (http://www.24-aout-1944.org). Així mateix, “Mare Nostrum” forma part de  la BSO de “El Periple”, aquest videoclip de Los Sirgadors n’és la síntesi musical https://youtu.be/3SwxkiJ8vW8.

Memorimage, Festival Internacional de Cinema de Reus, presenta la programació de la seva XII edició

Imatge de l’interior del Teatre Bravium, que s’incorpora com a nova seu.

Aquest dimarts s’ha presentat a Reus la programació de la XII edició de Memorimage, Festival Internacional de Cinema de Reus. En l’any de la Capital de la Cultura, el Memorimage arriba amb més novetats que mai amb la celebració de la Jornada Professional dedicada als arxius i la incorporació del Teatre Bravium com a nova seu. A més, aquest any degut a la capitalitat de la cultura, l’accés a les projeccions serà gratuït i se celebrarà l’activitat Memorimage i vi, on els participants hauran de maridar 5 vins amb 5 dels documentals.

Programació

La pel·lícula inaugural és la xilena  El pacto de Adriana  de Lissette Orozco que narra el daltabaix emocional que pateix la seva jove directora quan apareixen indicis que semblen assenyalar a la seva tieta com a torturadora de la policia secreta de Pinochet.

La  Secció Oficial comptarà amb les pel·lícules:  Atrapados en Japón, on es ressegueix el viatge fet pel pare periodista de la cineasta al país nipó durant els anys quaranta;  Espies en l’arena. Objectiu Espanya, un film d’aventures que mostra com les forces aliades sí que van considerar envair Espanya per enderrocar Franco durant la Segona Guerra Mundial; i Guillem d’Efak, L’ànima negra de l’illa, que reivindica la vida i figura d’un dels poetes i membres de la Nova Cançó més particular i carismàtic.

A la secció MemoriReus es podran trobar produccions de la demarcació de Tarragona, entre elles, la pel·lícula El periple del director Mario Pons, que ens parla de l’aïllament i el bloqueig de l’individu; i Baix a Mar de la directora Maria Roig, una passejada pels records del barri de Baix a Mar de Torredembarra dels anys 20 i 40.

A més a més, es comptarà amb diverses sessions especials fora de competició com Serrat, el noi del Poble Sec que explica els anys d’infància i joventut del cantautor, The Bomb impactant pel·lícula estètica i experimental que endinsa l’espectador a la pertorbadora realitat de les armes nuclears i  Disturbing the Peace, que narra l’esforç d’un grup d’israelians i palestins que volen combatre per la pau. Una de les sessions especials d’enguany serà King Kong (1933), un clàssic del cinema que recuperarem a la sessió Memorimage Vintage.

En el  MemoriXics, sessió dedicada al públic familiar, els nens i nenes podran realitzar un taller de Flipbook (un dels primers instruments per fer cinema) abans de la projecció de la comèdia Sopa de Ganso dels Germans Marx.

A la secció MemoriJove, els 1.500 estudiants de secundària ja inscrits, gaudiran de Fràgils, una reflexió sobre com afecta la pobresa a quatre nenes de diferents continents, Angry Inuk,, on coneixerem la veu del poble inuit de Groenlàndia, Renda Bàsica  que obre el debat de si la renda bàsica universal és possible i La Víctor, que ens descobrirà l’escriptora Caterina Albert.

Per acabar, en l’any de la capitalitat de la cultura, Memorimage ha volgut posar de relleu el valor del patrimoni audiovisual seleccionant 3 curts recuperats dels arxius per a la  Cerimònia de Cloenda. Un dels curts és una estrena mundial. Durant aquesta cerimònia, podrem conèixer els guanyadors dels Premis Memorimage 2017.

Jornada professional

Enguany Memorimage recupera, gràcies a l’ajuda de Departament de Cultura de la Generalitat, l’única Jornada Professional de tot l’estat centrada en els arxius i dedicada als professionals de l’arxiu i la documentació que tindrà lloc al CIMIR.

La jornada inclourà la primera trobada de responsables dels arxius de les televisions, on es contrastaran els diferents mètodes d’organització, gestió del treball, recursos…, i el  Taller de recerca i gestió de drets amb Elizabeth Klinck, documentalista canadenca que ha treballat en nombroses pel·lícules guanyadores de Premis Emmys i Oscars. Serà la primera vegada que Elizabeth Klinck imparteixi un taller a l’estat espanyol.

Activitats parel·leles

Per primera vegada al festival tindrà lloc l’activitat Memorimage i vi  una experiència única on els participants hauran de maridar 5 vins amb 5 dels documentals que es projecten al Festival, guiats per un sommelier, i un dels programadors del festival. L’activitat és gratuïta i les inscripcions per participar s’obriran el 19 d’octubre.

Per altra banda, Memorimage proposa dos taller dirigits a públic general: Aprèn com fer un documental pels interessats en explicar una història propera a través d’un documental i MòbilDoc pels interessats a narrar històries fent servir una tecnologia a l’abast de tothom.

El Memorimage compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona.

La dotzena edició del Memorimage – Festival Internacional de Cinema de Reus se celebrarà del 8 a l’11 de novembre al Teatre Bartrina (seu principal de l’esdeveniment), al Teatre Bravium (on es realitzaran projeccions), al CIMIR (que acollirà la jornada professional i els tallers) i al Museu de Reus (on es realitzarà l’activitat Memorimage i vi).

Memorimage és un festival que se centra exclusivament en pel·lícules que utilitzen imatge d’arxiu, amb el fi de fer visible la importància de la recuperació i conservació del patrimoni audiovisual, així com el valor de la imatge en la configuració de la memòria individual i en la col·lectiva.

El ‘Titànic’ atraca al Port de Tarragona

Imatge de la maqueta del Titànic que ja és a Tarragona. Foto:Tarragona21

Imatge de la maqueta del Titànic que ja és a Tarragona. Foto:Tarragona21

Més de cent anys després d’enfonsar-se a les aigües de l’Atlàntic Nord el ‘Titànic’ arriba a Tarragona. Ho fa gràcies a l’exposició “Titanic the reconstruction” que parteix de la reconstrucció de l’històric vaixell britànic.
Una reproducció del Port de Southampton just abans de la sortida ajuda a situar el vaixell que amb tot tipus de detall es pot veure al refugi número 1 de Tarragona.
El sorroll de la sala de màquines, els camarots, les sales, els menjadors, tot està reproduït en la maqueta més gran del ‘Titànic’ que s’ha fet mai.

El nou vaixell fa dotze metres d’eslora i ha costat més de dos anys i més d’un milió d’euros dissenyar tota l’exposició.

Una ampolla de cava que s’ha trencat a la segona i que era una reproducció de les que portava el vaixell original ha servit per inaururar l’exposició.

Més enllà de la maqueta, el cotxe més antic que funciona i que esperava ser embarcat al ‘Titànic’ al Port de Nova York, vestits de l’última supervivent i el quadre “El somni del Titànic” es poden veure en una exposició única.
“Titanic the reconstruction” transporta al visitant a aquell catorze d’abril de 1912 i la posterior nit quan es va enfonsar el vaixell. Una audioguia en català i castellà ajuda al espectador a entrar dins de la històri que es dibuixa al refugi.
La maqueta s’ha construït a Catalunya i Andalusia abans de poder ser acabada amb alguns mesos de retard. La comissària de l’exposició, Begoña Merino, ha explicat que la maqueta és la més gran que s’ha fet mai del Titànic i que s’ha fet gràcies a estudis fets sobre els vaixell “pots sortir plorant de l’exposició per haver entrat dins d’aquesta però segur d’haver après coses noves sobre el Titànic”.
L’exposició començarà la ruta a Tarragona i fins el 2022 estarà voltant per arreu del món. Després de Tarragona l’exposició anirà a Vigo, Bilbao, Barcelona, Bordeuax, Bologna, Roma, Milà, o Southampton just el 10 abril 2021 quan sortirà l’exposió en vaixell cap a Nova York per començar el periple americà per San Francisco, Buenos Aires o Bogotà.
El ‘Titànic’ es podrà veure a Tarragona fins el 22 de maig i les entrades costaran de 5 a 10 euros.

 

Tarragona serà la primera en veure un Titànic que arribarà a Nova York

El Titànic a la sortida de Southampton abans de ser posat al mar. Foto:Cedida

El Titànic a la sortida de Southampton abans de ser posat al mar. Foto:Cedida

Aquest pròxim 15 d’abril farà exactament 104 anys que el Titànic es va enfonsar a aigües de l’Atlàntic nord en el seu primer recorregut que l’havia de portar de Southampton a Nova York.

Ara, més de cent anys després, Tarragona serà el punt de partida de l’exposició “Titanic the reconstruction” que parteix de la reconstrucció de l’històric vaixell britànic.
Un titànic de dotze metres d’eslora s’instal·larà finalment al refugi número 1 del moll de costa de Tarragona a partir d’aquest pròxim 12 d’abril fins el 22 de maig. L’exposició deixarà veure aquesta espectacular maqueta i diferents objectes com un quadre original del titànic que va voler comprar el mateix Leonardo Di Caprio o un del cotxes més antics que encara funciona i que havia de pujar al Titànic a Nova York.

L’exposició s’haurà de seguir amb audioguia i que les entrades costaran entre 10 i 5 euros. El pròxim dia 15 es farà també una sortida al mar per commemorar els 104 anys de l’enfonsament del Titànic original.

En l'acte de presentació que s'ha fer al Port de Tarragona s'ha estrenat una projecció de com es va fer la maqueta. Foto:Tarragona21

En l’acte de presentació que s’ha fer al Port de Tarragona s’ha estrenat una projecció de com es va fer la maqueta. Foto:Tarragona21

“Titanic The Reconstruction”  començarà la ruta a Tarragona i fins el 2022 estarà voltant per arreu del món. Després de Tarragona l’exposició anirà a Vigo, Bilbao, Barcelona, Bordeuax, Bologna, Roma, Milà,  o Southampton just el 10 abril 2021 quan sortirà l’exposió en vaixell cap a Nova York per començar el periple americà per San Francisco, Buenos Aires o Bogotà.

Els problemes tècnics han fet que la primera opció com era la Tarraco Arena Plaça es descartés i s’hagi anat al refugi número 1 del Port de Tarragona.

El president del Port, Josep Andreu ha mencionat la resposta al primer missatge d’auxili que va rebre el Titànic va ser de Tenerife i ara 104 anys més tard és el Port de Tarragona qui diu “aquí Tarragona, Titànic”.

La maqueta que es podrà veure a Tarragona serà  la més gran del món que s’ha construït mai del Titànic. Per exemple funcionaran els motors i l’hèlix o es podrà veure la  piscina que portava el vaixell a la coberta. El Titànic va ser el primer vaixell amb piscina. També es podran veuere els camarots i les bodegues de càrrega.

De vacances amb Gaudí, Miró, Casals i Picasso

Imatge de la Ruta dels Genis

Imatge de la Ruta dels Genis

A l’estiu es programen nombroses activitats a la Ruta del Paisatge dels Genis que permeten viure els paisatges que van inspirar aquests genis universals a Reus, Mont-roig, el Vendrell i Horta de Sant Joan

Durant els mesos d’estiu, els municipis que formen la Ruta del Paisatge dels Genis organitzen nombroses activitats de tot tipus com visites guiades, excursions en bicicleta, festivals musicals, activitats infantils, enoturisme o moltes altres. Participar en aquestes experiències permet conèixer els paisatges de Reus, Mont-roig, el Vendrell i Horta de Sant Joan que van inspirar a Gaudí, Miró, Casals i Picasso.

A més, per gaudir del Paisatge dels Genis s’ha creat la Targeta Genial, una multientrada que dóna accés a tots els centres d’interpretació de la Ruta, així com als descomptes i ofertes dels restaurants, allotjaments, guiatges i altres activitats de la xarxa de la Ruta. Aquesta targeta es pot adquirir als centres d’interpretació de Reus, Mont-roig, el Vendrell i Horta.

Des del juliol fins al setembre, l’Oficina Tècnica del Paisatge dels Genis recomana algunes de les activitats que tenen lloc a la Ruta del Paisatge dels Genis:

Modernisme al Institut Pere Mata i vermut al Reus de l’època de Gaudí

En el marc d’un centre històric entre edificis modernistes, comerços familiars de gran tradició, terrasses emblemàtiques, restaurants d’ahir i d’avui i pastisseries modernistes, aquest estiu la Ruta recomana tastar el popular vermut de Reus que ha perdurat al llarg del temps i que transporta al Reus modernista de final del s. XIX i principi del s. XX, una intensa època d’evolució ideològica en la que es desenvolupà el periple vital del jove Gaudí. Antoni Gaudí va néixer a Reus l’any 1852.

En ple segle XVIII, Reus es va convertir en la segona ciutat en importància de Catalunya, gràcies la fabricació i al comerç de vins, destil·lats i licors com el vermut, del que la ciutat era punt de referència internacional, com recorda la cèlebre frase “Reus, París i Londres”.

Del 20 de juny al 13 de setembre els comerços participants a la campanya Reus Shopping Day, obsequiaran als compradors amb tiquets per degustar vermut als restaurants participants si es queden a dinar o a sopar. Durant aquesta campanya els comerços amplien els horaris d’obertura (no tanquen al migdia o només ho fan de 14 a 16h).

L’altra recomanació de la Ruta per descobrir el Reus de Gaudí, és la visita al Institut Pere Mata, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner un dels grans arquitectes de l’època.

La Ruta ofereix als visitants a través de la Targeta Genial una promoció 2×1 en el preu de l’entrada al pavelló dels distingits del Institut Pere Mata, obert al públic durant l’estiu de dilluns a dissabte -no festius- de les 11 a les 13h i de les 16:30 a les 18:30h.

Tot i la terrible crisi econòmica que havia provocat la fil·loxera, que va arrasar el conreu de la vinya, les famílies benestants de la ciutat van promoure la construcció dels edificis modernistes més destacats, convertint Reus en un autèntic escenari modernista. Lluís Domènech i Montaner va arribar a Reus al 1898, per encarregar-se de la construcció del Institut Pere Mata, un projecte que va marcar l’inici de la brillant etapa modernista que va viure la ciutat.

Per arrodonir l’experiència de la visita a Reus, la Ruta del Paisatge dels Genis ofereix als visitants amb la Targeta Genial entrada lliure al Gaudí Centre i descomptes del 5 al 20% en restaurants. Formen part de la xarxa de restaurants de la Ruta a Reus: Restaurant de l’hotel NH Ciutat de Reus, La Presó, El Círcol, l’Estel i el restaurant Vermuts Rofes.

Excursions, bicicletes i paisatges Mironians a Mont-roig

Els divendres de juliol i agost la Ruta del Paisatge dels Genis ofereix als seus visitants amb la Targeta Genial una promoció del 50% en el preu de les vistes guiades d’estiu que programa Mont-roig Miami Turisme dins l’agenda d’activitats Banys de Lluna.

La visita guiada permet descobrir els elements del paisatge que tant van influir Miró en la seva obra a través de la visita a llocs emblemàtics del municipi com el Centre Miró, l’ermita de la Mare de Déu de la Roca o l’Església de Sant Miquel. Les visites guiades tenen lloc de les 10 a les 14h.

Durant 65 anys, de 1911a 1976, Miró s’instal·lava al Mas Miró a l’estiu. El Centre Miró situat en ple nucli antic del poble, permet al visitant entendre la relació entre el genial pintor i la terra vermella de Mont-roig.

La visita a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, integrada a la muntanya, és imprescindible. Miró va admirar i pintar el color “roig envinagrat” d’aquesta roca plena de tradició i llegendes que dóna nom al poble. A l’ermita es pot gaudir d’unes vistes espectaculars.

Per als més actius, Banys de Lluna programa els dimecres de juliol i agost, de les 9 a les 11h, excursions guiades en bicicleta. Una bona fórmula per captar les olors i els colors de la natura que van captivar al genial pintor a les seves llargues passejades.

El Centre BTT Mont-roig del Camp – Miami Platja compta amb un total de 143 km repartits en 10 rutes senyalitzades segons el seu grau de dificultat. Les rutes parteixen del Punt d’Acollida ubicat a Mont-roig del Camp, que ofereix el servei de lloguer de bicicletes per a adults i nens.

La Ruta del Paisatge dels Genis ofereix als seus visitants amb la Targeta Genial entrada lliure al Centre Miró així com descomptes del 5 al 20% en restaurants per arrodonir la jornada. Formen part de la xarxa de restaurants de la Ruta a Mont-roig – Miami: Restaurant Mas d’en Romeu, Chez Lorenzo, Restaurant de l’Ermita Mare de Déu de la Roca i el restaurant de l’hotel Hotel Can Salvador.

El Vendrell de Pau Casals respira música

L’Auditori Pau Casals de Sant Salvador celebra, del 12 de juliol al 23 d’agost, el 34è Festival Internacional de Música Pau Casals, que ofereix un total de catorze concerts i, a més, l’Auditori col·labora amb la Fundació Pau Casals en l’organització del Festival Jove “Música als Jardins”, que té lloc del 26 de juliol al 23 d’agost. Aquestes dues cites són una bona ocasió per gaudir de la música i alhora conèixer el Mestre Pau Casals, ja que l’entrada a la Vil·la Museu Pau Casals és gratuïta amb l’entrada dels concerts.

El violoncel·lista més important de tots els temps, Pau Casals, va néixer al Vendrell el 1876 i va estar vinculat a la música des de ben petit, ja que el seu pare era l’organista de l’església. Als 23 anys va començar la seva trajectòria professional i va actuar en els millors auditoris del món. Tot i això, Casals passava llargues temporades a la seva casa de la platja de Sant Salvador, seu actual de la Vil·la Museu Pau Casals.

Precisament els dissabtes d’estiu tenen lloc els concerts de música clàssica del Festival Jove ‘Música als jardins’ als jardins d’aquesta casa al costat de la platja, on el mateix Casals i altres músics de renom internacional ja hi varen tocar.

La Ruta recomana els dissabtes d’estiu: “Música als Jardins”, el 26 de juliol i tots els dissabtes d’agost. Concerts de música clàssica del cicle Festival Jove “Música als Jardins”, de les 19.45 a les 20.45h, als jardins del museu al costat de la platja.

La Ruta també ofereix als seus visitants amb la Targeta Genial entrada lliure a la Vil·la Museu Pau Casals i a la Casa Nadiua de Pau Casals, així com descomptes del 5 al 20% en restaurants amb plats típics del Vendrell com al coca enramada i on tastar els vins de la DO Penedès. Formen part de la xarxa de restaurants de la Ruta al Vendrell: Restaurant Vil·la Museu Pau Casals, La Cuina de la Marga, La Farmàcia Espai de Vins.

A més, amb aquesta Targeta, les famílies poden gaudir de descomptes en visites guiades d’snorkel, enoturisme i al Diver Parc Lúdic, circuit d’activitats sobre els arbres.

Degustacions gastronòmiques a la fresca en indrets Picassians a Horta

Horta de Sant Joan ha editat aquet estiu la seva primera agenda cultural amb tallers, tastos, concerts, recitals de poesia, caminades nocturnes i molt més.

La Ruta recomana les visites guiades al casc històric i museus (Centre Picasso i Ecomuseu dels Ports) que tenen lloc els divendres, dissabtes i diumenges durant el mes de juliol i de dimecres a diumenge el mes d’agost, de 10 a 12.30h.

El Centre Picasso mostra la reproducció facsímil de tota l’obra que Picasso va crear i amb la qual va immortalitzar els paisatges d’Horta. L’artista va realitzar dues estades a Horta, els anys 1898 i 1909.

Tot fent una agradable passejada pel nucli històric declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, la visita guiada porta a l’Ecomuseu dels Ports on es podrà gaudir de l’exposició “Gravats de Picasso” així com als indrets freqüentats i pintats per Picasso.

L’agenda d’aquest estiu ofereix la possibilitat de maridar cultura i gastronomia en les visites guiades al Convent amb tast de vins i degustacions de productes típics, els dies 9 i 15 d’agost de 19 a 20.30h. La comarca destaca per la fantàstica producció d’oli i vi de la comarca, amb Denominació d’Origen Terra Alta.

Les visites guiades programades són una gran oportunitat per visitar i gaudir del Convent de la Mare de Déu dels Àngels, l’indret picassià per excel·lència que juntament amb la muntanya de Santa Bàrbara, declarat Monument Historicoartístic, és un dels referents visuals d’Horta. Picasso va tenir davant seu tota la vida, la muntanya de Santa Bàrbara. Pallarès, el seu gran amic d’Horta, li va regalar un quadre que va fer de la muntanya i no se’n separà mai. “Simbolitzava un poble que duia al ser cor”, va dir. Una demostració clara d’això són uns retrats cubistes de la seva companya Fernandé Olivier, en els que Picasso unia els dos grans amors d’aquell moment, Horta i Fernandé.

La Ruta del Paisatge dels Genis ofereix als seus visitants amb la Targeta Genial entrada lliure al Centre Picasso així com descomptes des del 5 al 20% en restaurants. Formen part de la xarxa de restaurants de la Ruta a Horta de Sant Joan: Restaurant Miralles, Mas del Cigarrer, xocolateria Arlequín.

A més a més, les famílies poden gaudir de descomptes en el lloguer de bicicletes per recórrer la Via Verda: amb les empreses Esgambi i Montsports.

Més informació:

Oficina Tècnica del Paisatge dels Genis (situada al Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci)
info@elpaisatgedelsgenis.cat
Oficina tècnica: 977 394 871
Comunicació: 977 394 868
www.elpaisatgedelsgenis.cat

Oficines de Turisme dels municipis de la Ruta

Reus: 977 010 670
Mont-roig: 977 810 978
El Vendrell: 977 680 010
Horta de Sant Joan: 977 810 978

El veí d’Altafulla Manuel Tello Sancho rep la Medalla Centenària de la Generalitat

La família, amb l’agraciat,a l’Ajuntament

L’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, i la segona tinent d’alcalde i regidora de Cultura, Montse Castellarnau, han lliurat aquest passat dissabte al migdia la Medalla Centenària de la Generalitat de Catalunya al veí del municipi Manuel Tello Sancho.

Malgrat no haver pogut comptar amb la presència de cap representant dels Serveis Territorials del departament de Benestar i Família del Govern català, el conseller Chakir El Homrani ha fet arribar una carta a l’homenatjat per felicitar-lo en un dia tan especial i reconèixer la seva aportació a la societat durant aquests cent anys.

Una contribució que també ha destacat el batlle, Fèlix Alonso. Ha celebrat que “la seva trajectòria vital és un recorregut per la nostra Altafulla”, i s’ha mostrat molt satisfet de poder compartir aquesta celebració amb ell i la seva família.

Manuel Tello Sancho va néixer a la localitat de Crivillén, a la província de Terol, l’any 1919. Quan tenia set anys, els seus pares, el Manuel i l’Ángeles, es van traslladar a Barcelona amb ell i els seus dos germans, el Miguel i el Balbino. La fàbrica d’espardenyes on treballava el seu pare es va traslladar a Altafulla, i amb ella tota la família Tello. Van arribar al municipi el 17 de gener del 1936, però ben aviat van haver de marxar. L’esclat de la Guerra Civil els va obligar a tornar de nou al poble de Crivillén, que poc després va ser ocupat per les tropes franquistes. Amb només 17 anys, Manuel Tello va començar el seu periple per tot el territori, començant pel camp de concentració de San Gregorio. Les notes que prenia per allà on passava, ara permeten fer un seguiment dels seus moviments durant tot aquest període.

En acabar la guerra, es va llicenciar, però la Segona Guerra Mundial el va portar de nou al servei militar fins el 1942. Va ser l’any 1944 quan li van donar el ‘permiso ilimitado’, i va tornar a la fàbrica d’espardenyes d’Altafulla. Quan aquesta va tancar, va començar a treballar a la fàbrica de carbonat de magnesi de la Roca del Gaià. Posteriorment, l’any 1947, va fer de manobra amb el mestre d’obres Sumoy de la Riera de Gaià, i des del 1954 fins que es va jubilar amb 64 anys va treballar a la fàbrica Plasticel.

El 1956 es va casar amb l’Angelina Inglès, filla d’Altafulla provinent de Ferran, amb qui va tenir dues filles. Cap d’elles ha volgut faltar a l’acte d’homenatge d’aquest dissabte i s’han mostrat molt emocionades i agraïdes pel reconeixement.

També l’homenatjat ha expressat la seva satisfacció. Ha reconegut sentir-se “més que content” i “orgullós” per totes les persones que l’han acompanyat en aquesta commemoració.

Tarragona acull la preestrena de la pel·lícula “Me llamo Gennet”

Foto de la pel·lícula "Me llamo Gennet"

Foto de la pel·lícula “Me llamo Gennet”

Demà dijous, 4 d’abril, sales de cinema Amposta (Amposta Cinemes UCC), Tarragona (Ocine Les Gavarres i Elm Parc Central) i Valls (JCA Cinemes Tarragona – Valls), a més de 65 ciutats d’Espanya, acullen la preestrena de la pel·lícula “Me llamo Gennet“. Els beneficis d’aquesta preestrena, així com el 10% dels beneficis de tota recaptació de taquilla aniran destinats a la Federació d’Associacions de Persones Sordcegues d’Espanya (FASOCIDE).

“Vaig vèncer al silenci i a la foscor”. Així podria resumir-se l’intens periple vital de Gennet Corcuera, la primera persona sordcega europea que ha aconseguit un títol universitari. “Em dic Gennet” suposa la primera incursió del cineasta i productor Miguel Ángel Tobías en el terreny de la ficció després d’una llarga trajectòria al cinema documental social i compromès.
Basada en una història real, narra la vida de Gennet Corcuera, des de la seva infància prèvia a ser abandonada en un centre d’acolliment d’Addis Abeba, a Etiòpia, fins a convertir-se en la primera persona sordociega que aconsegueix un títol universitari a Europa. La cinta recull les seves especialitzis records, marcats pel seu difícil procés d’integració i aprenentatge en un món on no pertocava per a gent com ella.
“Des que vaig conèixer la història de Gennet en els mitjans quan es va llicenciar, vaig saber que era una gran història que mereixia ser portada a la pantalla gran”, confessa Tobías. “En principi anava a ser una pel·lícula documental, fins que vaig conèixer a Gennet. Després de moltes hores de conversa, coneixent la història de tota la seva vida, em vaig adonar que aquesta havia d’abordar-se des d’un gran projecte de ficció. Ho vaig consultar amb Gennet, perquè volia que fos l’actriu de tota l’etapa adulta. La meva sorpresa va ser que em va dir que sí. La seva interpretació és espectacular”.
Rodada a Espanya i Etiòpia, està protagonitzada per Gennet Corcuera, Miriam Díaz-ArocaÁngela Molina, Miki Molina, Zewdu W. Mariam i el mateix Miguel Ángel Tobías. Produïda per Acca Mitjana i coproduïda per TVE. La distribució de la pel·lícula en cinemes serà a càrrec de Versió Digital. Compta amb la col·laboració de la Fundació Telefònica i Fundació Històries Que Han de Ser Contades.

Sinopsi
La jove sordociega Gennet Corcuera comença una nova etapa de la seva vida en la qual per primera vegada viu sola i independent, treballant de mestra. Preparant una pròxima conferència, tracta de reunir i donar forma escrita als seus especials records: les fugaces visions de la seva Etiòpia natal durant la terrible fam de 1984 (on va captar l’atenció i les cures de Carmen Corcuera, sogra de l’ambaixador d’Espanya a Addis Abeba, que, per a aconseguir la seva adopció, va passar dos anys treballant en el centre d’acolliment on Gennet va ser abandonada); el seu difícil procés d’integració i aprenentatge en un món on no pertocava per a gent com ella; els records esvaint-se en la memòria de Carmen; i el gran assoliment de convertir-se en la primera dona sordcega europea que aconsegueix un títol universitari.

Cinema compromès
Només a Europa hi ha 3 milions de persones sordcegues; no existeixen dades fiables en l’àmbit mundial. A Espanya aquest col·lectiu el conformen 100.000 persones. La sordceguesa és una de les grans discapacitats dels nostres dies i també la més desconeguda. Les persones sordcegues tenen necessitats específiques i requereixen una atenció personalitzada per a progressar. Només quan s’experimenta personalment o quan es viu de prop amb persones que tenen aquesta discapacitat
un pot entendre l’aïllament i el sofriment que suposa viure sense assabentar-se del que passa al teu voltant, desconnectat d’àmbits tan bàsics com l’accés a la informació, l’educació, la capacitació professional, el treball, les relacions socials o l’activitat cultural.

“La labor principal, a la qual “Me llamo Gennet” contribuirà, és sensibilitzar a la societat sobre el que suposa la sordceguesa i tot el que aquest col·lectiu és capaç d’aconseguir amb els recursos necessaris”, explica Miguel Ángel Tobías.

Una història real
Gennet Corcuera té 37 anys. És etíop. No veu, no sent, i no té olfacte. Amb tan sols 3 anys, després de quedar-se sordcega a causa d’una infecció, és abandonada en un orfenat. Era 1984, i Etiòpia, un lloc assotat per la fam i la misèria. Podia haver estat el final, però el destí salva a Gennet.

Carmen Corcuera es creua en la seva vida i decideix adoptar-la i portar-la a Espanya. Comença a estudiar en un col·legi d’educació especial de l’ONCE, on per primera vegada conviu amb persones com ella, on aprèn a comunicar-se a través de la llengua de signes i on se li permet desenvolupar-se. Treu un 7,2 en Selectivitat i arriba a la Universitat, on estudia Educació Especial, convertint-se en la primera dona sordcega europea que aconsegueix un títol universitari Actualment treballa com a educadora especial en l’únic centre residencial especialitzat en sordceguesa que hi ha a Espanya.

La CUP de Tarragona reclama que s’iniciï el procés d’expropiació de Ca l’Ardiaca

Imatge d’aquest matí de l’espai de ca l’Ardiaca. Foto: Tarragona21

El projecte de Ca l’Ardiaca segueix immers en un periple administratiu. En la Comissió Informativa de Territori celebrada avui a l’Ajuntament de Tarragona, el govern ha donat compte als grups municipals de l’aixecament de la suspensió de l’expedient de venda forçosa i, per tant, d’engegar de nou el procés per vendre l’immoble. Per a la CUP és clar que “ni la promotora que tenia la propietat ni el govern municipal saben què fer-ne, d’aquest conjunt patrimonial” i creu que “és obvi que l’Ajuntament acabarà veient-se forçat a expropiar l’edifici”. La formació anticapitalista considera que “en comptes de continuar amb un procés de venda forçosa que, molt probablement, quedi en res, cal iniciar ja l’expedient per a l’expropiació abans que caigui Ca l’Ardiaca que, per altra banda, sembla que és el que volen les parts (tant la pública com la privada) per tal de poder-hi construir”.

Ca l’Ardiaca (també anomenada Casa de la Pia Almoina o Casa Rectoral) és un immoble situat al Pla de la Seu, números 4-10, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL, número de registre 6907-I). Es tracta d’un immoble medieval de planta baixa i dos pisos d’alçada, datat als segles XIV-XV/XVI. La CUP assenyala que “parlem de molts anys que aquest edifici ha estat tancat i amb un procés de degradació que avança a passos agegantats, apuntalat només per una bastida que no tenim la certesa que sigui capaç d’evitar un esfondrament”, afegint que “el perill és ben evident, sobretot tenint en compte els antecedents d’esfondraments d’edificis de la Part Alta”. “En aquesta situació tan lamentable”, afegeix, “és la ciutat qui hi perd, ja que suma un cas més al catàleg de Grans Runes que no fa més que créixer a causa de la nefasta gestió que l’equip de Ballesteros fa del patrimoni de la ciutat”.

És per això que els independentistes consideren que “l’expropiació abans que la situació de Ca l’Ardiaca sigui del tot irreversible és imprescindible per tal de salvar el conjunt patrimonial”. A més a més, consideren que “cal estudiar els usos que es podrien donar a l’immoble, fent un estudi de l’estat real de l’edifici (estructura, riscos, etc.) i fins a quin punt es podria modificar la distribució de l’espai interior, així com establint un nivell de protecció més enllà del que hauria de tenir per se un bé catalogat”. També assenyalen que en els pressupostos aprovats aquest 2019 “es contempla una partida d’inversions pels propers quatre anys que es podrien aprofitar per salvar Ca l’Ardiaca i donar-li un ús per a la ciutat”. La CUP afirma que “és necessari redissenyar el Pla d’Usos Culturals per tal de saber del cert quins equipaments calen tant a la Part Alta com al centre i al conjunt de la ciutat per tal de donar un ús al patrimoni que s’adeqüi a els necessitats de Tarragona”.

 

L’exposició dedicada a Vidal i Barraquer continua itinerant

Des d’aquesta setmana la mostra es pot veure a l’institut Vidal i Barraquer de Tarragona, que celebra els 40è aniversari del centre educatiu

Des d’aquesta setmana la mostra es pot veure a l’institut Vidal i Barraquer de Tarragona, que celebra els 40è aniversari del centre educatiu

 

L’exposició “Vidal i Barraquer: diàleg i coherència” continua el seu periple d’itineràncies. Des d’aquesta setmana la mostra commemorativa del 150 anys del naixement del cardenal es pot veure a l’institut Vidal i Barraquer de Tarragona. L’alumnat del centre educatiu, per grups, ja estan visitant l’exposició, que s’ha traslladat a l’institut coincidint amb el 40è aniversari de l’institut tarragoní.

La proposta permetrà a la gran majoria dels 1.400 alumnes d’aquest institut conèixer la figura del “Cardenal de la Pau”, que dona nom al centre educatiu on estudien. D’aquesta manera, se sumaran al prop d’un miler de visitants que des d’inicis d’any van visitar l’exposició al Palau de la Diputació de Tarragona, primer indret on es va exposar fora de Cambrils.

Després de Tarragona, està previst que la mostra viatgi al Centre Cultural de Terrassa i, per tant, serà un dels elements que perduraran més enllà de l’Any Cardenal Vidal i Barraquer, que el proper 15 de març finalitzarà amb un acte al Saló de plens de l’Ajuntament de Cambrils.

L’exposició “Vidal i Barraquer: diàleg i coherència”

L’exposició “Vidal i Barraquer: diàleg i coherència” és un recull d’imatges desconegudes per reivindicar i donar a conèixer el llegat del Cardenal nascut a Cambrils el 1868. Va ser produïda l’any passat per l’Ajuntament de Cambrils amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. El projecte és obra de l’empresa Molècula, que ha treballat amb el suport de l’Arxiu Municipal i del Museu d’Història de Cambrils de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils.

La mostra utilitza un llenguatge molt visual i està dissenyada perquè pugui itinerar arreu de Catalunya. Els continguts s’articulen a través d’un relat que es fonamenta en les fotografies antigues, moltes d’elles inèdites, del fons familiar Vidal-Barraquer, custodiades per l’Arxiu Nacional de Catalunya. A més, també hi ha un important treball audiovisual que complementa la instal·lació.

Vidal i Barraquer va ser una home amb una sòlida formació intel·lectual, amb fortes conviccions religioses, de ment oberta i àgil per al diàleg. Va ser Bisbe de Solsona (1913), Arquebisbe de Tarragona (1919), i Cardenal de la Santa Sabina (1921), i des d’aquests llocs de responsabilitat va haver de fer front a nombrosos afers polítics, religiosos i culturals del seu temps, uns temps convulsos i canviants.

L’any 1978 les despulles mortals del Cardenal tornaven a casa, per ser enterrades a la capella de Sant Fructuós de la Catedral de Tarragona. Feia 35 anys que Vidal i Barraquer havia traspassat a la Cartoixa de La Valsainte (Friburg, Suïssa), després de viure set anys a l’exili. En començar la Guerra Civil, el Cardenal va haver de fugir per salvar la vida i, un cop mort, les seves restes no van poder tornar per la negativa de Franco. Caldria esperar fins després de la mort del dictador i la caiguda del règim, perquè el cos del cardenal retornés amb tots els honors.

La fermesa i la coherència de les seves posicions en temps de totalitarismes, li comportarien nombroses adhesions, però també nombroses enemistats, que el durien a un llarg oblit, fins més enllà de la seva mort. L’Any Cardenal Vidal i Barraquer ha recuperat la memòria i ha posat en valor la figura d’aquest il·lustre cambrilenc.

Els Xiquets de Tarragona representaran el món casteller a Copenhaguen a l’abril

El 4 de 9 amb folre dels Xiquets de Tarragona en la tercera ronda

Els Xiquets de Tarragona actuaran a Copenhaguen aquest mes d’abril, després d’haver estat la colla elegida per representar el món casteller en l’Aplec Internacional 2019 d’Adifolk (https://www.adifolk.cat/ca/esdeveniments/aplec), que enguany se celebrarà a la capital danesa entre divendres 26 i diumenge 29 d’abril.

L’Aplec, un esdeveniment itinerant que any rere any s’encarrega de portar la cultura, el folklore i les tradicions catalanes arreu d’Europa i del món, en aquesta ocasió s’emmarcarà en el context del 48 Timer Festival de Norrebro (https://48timer.com/), on la cultura catalana exercirà com a convidada i on els matalassers representaran el món casteller.

El d’aquest 2019 serà el primer viatge a l’estranger de la colla tarragonina d’ençà del 2011. En aquella ocasió, el destí va ser Irlanda del Nord. Serà, a més, la segona vegada que els de la camisa ratllada participaran en un Aplec Internacional d’Adifolk: l’anterior i fins ara única havia estat el 1994, quan l’esdeveniment es va celebrar a Marsella. Aquest any hi tornen, coincidint amb el 25è aniversari d’aquella participació.

Un any sense local

Per als Xiquets, aquest viatge a l’estranger suposa una eina de motivació doble, tant des del punt de vista tècnic com sobretot social, quelcom que la institució valora moltíssim en el difícil context que continua vivint: cal no oblidar que justament a l’abril farà un any que els Xiquets van haver d’abandonar el seu local del carrer Santa Anna per problemes estructurals en l’edifici i des de llavors no disposen de seu social i van haver de traslladar els assajos -després d’un periple de diverses setmanes on van arribar a assajar al carrer- al Pati del Pou de l’Ajuntament. Encara avui desconeixen fins quan hauran de conviure amb aquesta situació.

A més dels Xiquets, també participarà en aquest Aplec 2019 en representació de la cultura catalana l’associació sardanista Tarragona Dansa, així com la Mulassa, el Lleó i el Bou tradicional de Valls.

L’Ajuntament de Cambrils posa en marxa el cicle de xerrades ‘Tastet de Rutes’ per obrir-se a nous públics

La primera xerrada, titulada ‘La ruta de la seda. Seguint les passes de Marco Polo’ anirà a càrrec de Lluís Núñez i Núria Borràs.

El Departament de Participació i Cooperació de l’Ajuntament de Cambrils diversifica l’oferta d’activitats i es dirigeix a nous públics amb el cicle de xerrades ‘Tastet de rutes’, que consta d’algunes sessions dirigides a diferents col·lectius com l’alumnat de l’Escola d’Adults i el Centre Obert i d’altres que es realitzaran als Centres Cívics i seran obertes al públic general.

El cicle arrencarà a l’Escola d’Adults el proper dilluns, 3 de desembre de 19 a 20 hores. La primera xerrada, titulada ‘La ruta de la seda. Seguint les passes de Marco Polo’ anirà a càrrec de Lluís Núñez i Núria Borràs, que relataran el seu periple de 3 anys a través dels països i dels camins que van conformar aquesta llegendària ruta. Des d’Istanbul fins a Xi’an, mostraran insòlites fotografies del seu viatge i acostaran els alumnes a la història, les costums i les religions de les zones visitades.

Es projectaran dos curtmetratges documental a l’Espai Jove La Palmera de Tarragona

El proper dimecres 1 d’agost, a les 22 hores, a l’Espai Jove La Palmera, es projectaran els curtmetratges Balam, de David González, i Refugiados, camino de Europa, d’Antoni López. A continuació, hi haurà un col·loqui amb Concha Díaz-Berzosa, d’Amical Mauthausen, i Francesc Xavier Tolosana, del Fòrum de Tarragona per la Memòria. Aquesta projecció tanca el Cicle de Cinema de Drets Humans a la Mediterrània, organitzat per la conselleria de Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona.

Cartell del curtmetratge ‘Balam’ i text de les projeccions. Foto: cedida.

La producció Balam s’ha realitzat a partir de l’acompanyament a diferents grups de persones refugiades provinents de Síria al llarg de l’anomenada ruta dels Balcans. Les imatges i testimonis es van enregistrar des de l’illa de Lesbos a Grècia fins a Àustria, passant per les repúbliques de Macedònia, Croàcia i Eslovènia. Directors de Balam:  Luís Díaz, Marc Rodríguez, David González Sanz, Francisco Richart Barbeir.

Refugiados, camino a Europa, del director Antonio López compara a través de l’experiència d’Ossamah Al Abed Almohsen durant el seu periple per Europa després de fugir de Síria i de Concha Díaz-Berzosa, membre del comitè executiu de l’associació Amical de Mauthausen,  l’actual crisi de les persones refugiades amb la que es va patir després de la Guerra Civil espanyola i la II Guerra Mundial, comparant les imatges actuals amb les que va prendre Agustí Centelles durant la Guerra Civil.

Redacció

L’Orquestra Händel del Conservatori de Vila-seca oferirà tres concerts durant el mes de maig

Imatge d’una actuació de l’Orquestra Händel

L’Orquestra Händel del Conservatori de Vila-seca, dirigida per Rafael Fabregat, presentarà el programa treballat durant el curs actual, en diferents concerts que es realitzaran aquest mes de maig.

El primer dels concerts tindrà lloc al Círcol del Teatre Fortuny, organitzat per l’Associació de Concerts de Reus i previst per al 19 de maig. Aquest acte forma part de la programació de la temporada de concerts que gestiona l’entitat reusenca.

En el marc de la programació de primavera de l’Auditori Josep Carreras, el diumenge 20 de maig l’orquestra oferirà un concert a Vila-seca on presentarà el programa “Vell repertori, nous intèrprets”, que comptarà amb la participació del guitarrista Lluc Manel Ferré, recent guanyador del Concurs “El solista i l’orquestra”, una iniciativa del Conservatori de Vila-seca, de la qual ja s’han celebrat nou edicions, adreçada a alumnes de més nivell del grau professional i que implica rotatòriament a una de les especialitats instrumentals que s’imparteixen al centre.

El tercer dels concerts tindrà lloc a l’auditori de l’Escola Municipal de Música de Salou el dimecres 23 de maig. Aquest acte tancarà un periple de concerts de l’orquestra que, en les darreres setmanes, els ha dut a altres indrets com ara l’auditori Pau Casals de El Vendrell i els auditoris de Manresa i Igualada.

El programa que interpretarà l’orquestra comptarà amb obres de Serra, Vivaldi, Mahler i Holst.
L’orquestra manté una dilatada i consolidada vida artística i docent amb 29 anys d’existència. Està lligada a l’activitat acadèmica del conservatori i la integren alumnes dels darrers cursos del grau professional que ofereix el centre.

Dues víctimes de l’atemptat de Cambrils avalen una nova entitat per ajudar a “afectats pel terrorisme”

Imatge de dues víctimes de l’atemptat de Cambrils, Rubén i Núria, durant la roda de premsa de l’UAVAT. Foto: ACN

Davant de les mancances de les administracions públiques en l’atenció immediata i continuada a les víctimes del terrorisme, un conveni amb la Universitat de Barcelona (UB) ha permès la creació de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT). Aquesta entitat es dedicarà a ajudar psicològicament i assessorar les víctimes directes i indirectes d’atemptats terroristes i a assessorar-les en els complicats tràmits burocràtics.

La UAVAT neix de la preocupació d’un conjunt de professionals de l’àmbit privat amb experiència en l’atenció a víctimes i afectats per terrorisme, i es constitueix des dels atemptats de Barcelona i Cambrils, el 17 d’agost de 2017. Està composta per psicòlegs clínics, forenses, psiquiatres, advocats laboralistes i professionals experts en l’atenció a víctimes d’accions terroristes i grans catàstrofes. A més, manté una estreta col·laboració amb institucions, entitats de prestigi i organitzacions com l’Associació 11-M afectats per Terrorisme i la Universitat de Barcelona. La nova entitat estarà coordinada per Elisa Micciola i Sara Bosch, psicòloga que va dirigir durant molts anys l’atenció a víctimes del terrorisme de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT), i Robert Manrique, víctima d’ETA a l’Hipercor i expresident de l’ACVOT.

Des del mateix 17 d’agost diversos professionals i experts en atenció a víctimes d’atemptats es van posar en marxa per ajudar els nous afectats. Aquesta primera atenció l’han volgut estabilitzar i crear una entitat organitzada per a les actuals i possibles futures víctimes. Com explica Bosch, “no és el mateix posar un cartell que digui que es fan abraçades si es demanen, que directament fer l’abraçada a qui ho necessita”. “No tothom truca o acudeix, no tothom encaixa en les associacions de víctimes o en els dispositius d’atenció psicològica: hem de ser proactius, no esperar”, ha conclòs.

Per això, la unitat vol ser un recurs addicional a l’administració, especialitzat i estable, vol alertar les administracions perquè facin el seguiment de les víctimes i pretén limitar la desinformació i disminuir la victimització secundària. La UAVAT s’ha establert com el cos tècnic pericial de l’Associació 11-M Afectats per Terrorisme, que coordina la direcció de l’acusació popular de la causa oberta a l’Audiència Nacional pels atemptats de Barcelona i Cambrils, que segueix secreta.

Elisa Micciola, coordinadora de la UAVAT, ha explicat que els atemptats tenen efectes físics i psicològics, però també familiars, laborals i socials. Per això, vol assessorar els afectats, que poden ser també testimonis presencials o fins i tot el personal d’emergències que atén les primeres víctimes, perquè tinguin reconeixement i reparació dels danys.

Antonio Andrés Pueyo, de la UB, ha explicat que volen aportar les seves instal·lacions i coneixement, i que els coneixements obtinguts amb l’atenció a les víctimes no es quedin als arxius i biblioteques sinó que serveixin per atendre noves víctimes.

Robert Manrique ha lamentat que més de 30 anys després de l’atemptat d’ETA a l’Hipercor de Barcelona i 14 anys després de l’11-M les administracions segueixin cometent els mateixos errors, com fer passar les víctimes per llarguíssims periples burocràtics, retards injustificats en l’atenció psicològica i poca empatia. Per això, creu que les pròpies víctimes d’atemptats anteriors són els més adequats per assessorar, juntament amb professionals, els nous afectats.

En la presentació de UAVAT hi ha assistit també la presidenta de l’Associació 11-M, Pilar Manjón, i dues víctimes de Cambrils, l’argentí Rubén G., ferit molt greu, i la seva parella, Núria F., afectada psicològicament per l’acció islamista. Han explicat perquè se senten desatesos per l’administració.

Manjón ha lamentat que el Ministeri de l’Interior vulgui limitar l’abast de les indemnitzacions per danys psicològics i incapacitats i posi traves al reconeixement de moltes víctimes.

Disfuncions després de l’atemptat de Cambrils

Per la seva banda, la parella afectada per l’atemptat de Cambrils ha explicat que aquella nit van sentir un fort impacte al passeig Marítim, van veure el cotxe dels terroristes bolcat, trets i gent corrent. Rubén ha dit que “era com una guerra, tothom corrent sense saber qui és l’enemic”, fins que un jove es va acostar a ell. Pensava que li volia demanar ajuda, però era un dels terroristes i el va apunyalar a la cara amb un ganivet. Va protegir la seva dona, es va treure el ganivet i va començar a sagnar abundantment i a ofegar-se amb la pròpia sang. La seva dona el va poder dur fins un ‘xiringuito’ on el van atendre inicialment, després el van atendre els Bombers, el CAP de Cambrils i l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, on el van operar d’urgència durant cinc hores de les greus ferides a la cara. “L’únic que pensava és que estava viu, veia, parlava, sentia”, ha dit Rubén G.

La dona ha lamentat la mala atenció que va rebre ella al CAP, que els Mossos l’interroguessin gairebé immediatament i que una treballadora social del Ministeri de l’Interior la tractés sense cap tipus de tacte fent-li “un interrogatori de tercer grau”. Després, va trigar més de dos mesos a poder tenir una cita amb el psicòleg que li havien assignat, en sis mesos ha declarat vuit cops davant de la policia catalana i l’administració li demana contínuament els originals de tots els documents, mentre que en canvi no sap res de l’Audiència Nacional espanyola.

ACN

Oliver Fuentes: “Avui en dia, ser jove i arribar a triomfar és molt difícil”

Oliver Fuentes al pavelló del Sagrat Cor (Rafa Marrasé / TGN Bàsquet)

La presentació d’equips del TGN Bàsquet que es va fer dissabte passat 20 de gener va tenir un convidat molt especial. Oliver Fuentes (5/2/1975) va ser un jugador de bàsquet que estava cridat a ser una estrella del bàsquet català, estatal i europeu però que una lesió, per culpa d’una mala decisió tècnica, va apartar de l’elit. Fuentes, potser alguns el recordaran, era un jove escorta que jugava al Barça d’Aíto (amb Epi, Jiménez, Galilea, etc), amb el cabell pèl-roig i amb molt de talent, “era una espècie de Juan Carlos Navarro abans de Juan Carlos Navarro”, deia d’ell el periodista Jesús Pérez Ramos en un reportatge sobre la figura de Fuentes titulat ‘Oliver Fuentes: esta es mi historia’.

En aquell text s’explica la història del noi que apuntava a estrella però que no ho va ser. Oliver Fuentes va formar part de la primera fornada de jugadors de bàsquet en estar a la Masia perquè fins aleshores només hi residien jugadors de futbol. Era un gran anotador, amb una facilitat increïble per atacar però aleshores els tècnics del Barça van decidir canviar la seva mecànica de tir, no perquè no fos efectiva, que ho era i molt, sinó per una qüestió estètica.

“Navarro llença de qualsevol manera, ¿li ha canviat algú la seva mecànica de tir?, les fica i llestos”, deia en aquell reportatge. Els entrenadors blaugrana volien que tingués un “llançament bonic” i per això el van sotmetre a llargues sessions de correcció, assegut en una cadira canviant la seva mecànica. El problema és que al forçar la seva manera de llençar, patia subluxacions i se li bloquejava el braç. “Em preguntaven on em feia mal, però no tenia dolor, simplement el braç se me n’anava de lloc”, deia aleshores.

El seu rendiment va caure en picat, el Barça el va cedir al Lleó i després al Múrcia, però res. A partir d’aleshores tot un periple per diferents metges i especialistes que, tot i alguna operació, mai van poder solucionar el seu problema, fins que va decidir retirar-se.

Vostè apuntava a estrella, però una decisió errònia de l’equip tècnic del Barça va provocar una lesió que va precipitar la seva retirada. Encara hi pensa?

Es va decidir canviar la meva mecànica de llançament i allò va ser contraproduent, potser el problema de les meves espatlles hauria sortit igual, no ho sé. Ara, però, ja no em preocupa allò.

En aquell reportatge vostè es mostra molt dur amb Aíto García Reneses (“Aíto la va cagar i punt, va voler canviar la mecànica de tir a un noi a qui no se li havia de canviar i la va cagar, no li va sortir bé i ja està”, deia aleshores), li retreu no només l’errada sinó que després l’ignorés completament, s’esperava quelcom més d’Aíto?

Ell no va ser el responsable directe de canviar-me la mecànica de tir, sinó un segon o un tercer entrenador. Potser sí que durant molts anys vaig esperar una disculpa d’ell però també és veritat que Aíto ha entrenat un munt de gent, potser no havia d’estar pendent de mi anys després. Aquella decepció que vaig sentir envers ell va ser fa anys, després de veure’l per primera vegada. Des d’aleshores l’he vist alguna vegada més i hem parlat, sense que fos una conversa profunda, i el tracte ha estat molt cordial. Ara tinc un gran record d’ell, em va fer debutar i em va ensenyar moltíssim i no només dins de la pista, sinó fora també.

Vostè es qualificava com “un malalt de bàsquet”, que no havia conegut ningú que havia estimat aquest esport tant com vostè.

És veritat. El bàsquet era una autèntica passió per a mi i res del que he fet després, per molt que m’hagi agradat, s’hi ha acostat.

També va dir que un cop es va retirar va veure que hi havia vida més enllà del bàsquet.

Sí, jo només vivia pel bàsquet. Als meus pares, que residien a Sant Joan de Vilatorrada, amb prou feines els veia perquè a banda d’entrenar i jugar, anava a veure partits o els mirava per la tele. Ara, amb l’edat i l’experiència, t’adones que hi ha més coses a la vida. Penso que els caps de setmana, quan no tenia partit, hauria d’haver anat al poble, a veure la família, i no ho vaig fer. El fet de retirar-me tan aviat per culpa de la lesió em va fer adonar de tot això.

Els joves d’ara viuen tant el bàsquet com vostè aleshores?

Avui en dia, ser jove i arribar a triomfar és molt difícil. S’ha de tenir en compte que, per exemple, en clubs grans, hi ha la pedrera i, a més, la possibilitat de fitxar un munt de jugadors comunitaris o estrangers. Quan jo estava al júnior del Barça tenia oportunitats amb el primer equip, jugava en els partits més fàcils o quan l’equip guanyava de molt. Ara això és molt difícil. Els nois saben que quan hagin de donar el salt al primer equip hi haurà algú que els barrarà el pas i això pot ser desmotivador.

Ara que esmenta el Barça, què li passa al conjunt blaugrana que no rutlla de fa anys?

Crec que falta sentiment, gent de la casa. En un gran club com el Barça, el primer equip ha d’estar format, en la seva base, per gent de la casa. Hi ha d’haver una part molt substancial de jugadors que sàpiguen com costa arribar al primer equip. Els joves de la pedrera somien en arribar al primer equip i es passen sis o set anys entrenant dues o tres vegades al dia. Recordo que quan estava al Barça, al migdia, de tres a quatre, feia tecnificació i al matí i a la tarda també tenia entrenament i, fins i tot, quan vaig arribar al primer equip, feia quatre sessions al dia. Ara, quan arribes a debutar al primer equip, t’aferres al teu lloc com sigui perquè saps com de difícil ha estat arribar.

S’han vist partits autènticament decebedors…

El que no pot ser és veure, com hem vist els últims anys, que vingui el Madrid i et guanyi de 40 al Palau. Segur que poses quatre jugadors del B i dos o tres americans bons i no perdràs mai a la vida de 40 punts per molt bon Madrid que tinguis al davant. Jo no dic que hi hagi desídia, però allò que es veu clarament és que quan les coses van malament, ningú estira del carro.

Parlem del TGN Bàsquet. Aquest és un club que va sorgir d’aquesta escola que tenim aquí al davant, el Sagrat Cor, creu que això és important per a fer un club sòlid, reforçar el sentiment de pertinença?

Això és indiscutible, el sentiment de pertinença és cabdal perquè, com deia, et permet fer un pas endavant en els moments difícils. Al final, i això val per a equips grans i petits, l’aficionat vol veure nois de la casa, aquell que va començar d’infantil, nois i noies que fa anys que estan al club.

Rafa Marrasé

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies