.

Darrers resultats, a la ciutat de Tarragona, en les europees del 2009. Font: INE

Darrers resultats, a la ciutat de Tarragona, en les europees del 2009. Font: INE

Europa no és tan sols el Vell Continent; és, sobretot, la gran desconeguda. Així ho demostren els índexs de participació irrisoris en cadascun dels comicis a nivell europeu celebrats al conjunt de Catalunya i, en concret, Tarragona. Aquest diumenge, 92.445 majors d’edat de Tarragona ciutat tenen el dret a escollir els representants catalans al primer Parlament Europeu responsable d’escollir el president de la Comissió. O el socialista Martin Schulz, o conservador Jean-Claude Juncker. La xifra és el resultant dels majors d’edat censats a la ciutat (89.414) més els 3.031 tarragonins que viuen a l’estranger.

Al conjunt de la província de Tarragona són 544.801 les persones cridades a les urnes aquest diumenge, des de les 9 del matí que obriran els col·legis electorals fins l’hora de tancament, a les 8 del vespre. Del global de l’Estat sortiran 54 diputats cap al Parlament de Brussel·les; una cinquantena de càrrecs que, al seu torn, sortiran d’entre els 2.368 candidats que opten a l’elecció arreu d’Espanya sobre un cens de 34 milions i mig de votants.

Més de 3.000 tarragonins a l'estranger tenen dret a vot.

Més de 3.000 tarragonins a l'estranger tenen dret a vot.

El gran repte de les europees serà, de nou, superar els baixos índex de participació. Aquest ha estat, precisament, un dels leitmotiv de la present campanya. Pels partidaris al dret a decidir, una elevada participació és ‘garantia’ que Europa escoltarà les demandes en favor de portar a les urnes el futur de Catalunya. En canvi, els detractors del 9 de Novembre reclamen votar per les seves opcions (PP, UPyD, Vox…) per tal d’assegurar que ‘Catalunya no es mourà d’Espanya’. En resum, que el debat per aquestes europees únicament ha servit per traslladar a Brussel·les els debats nacionals i no per incorporar, les afers europeus, a la política casolana.

Per fer-nos una idea del poc interès que, sovint, susciten els comicis europeus, només cal repassar les xifres. La participació a Tarragona es va mantenir per damunt dels dos terços en les eleccions al Congrés espanyol celebrades el 2011 (59.260 votants, un 66,35%) i va superar la meitat del cens, el mateix any, en les municipals (48.895, un 54,22%). Quan ens remuntem a les últimes europees, el 2009, veiem com la participació cau a la ciutat de Tarragona fins el 38,28%: només van votar 36.017 tarragonins dels 94.092 cridats a les urnes.

Aquestes són les xifres a superar, per uns i altres, i unes xifres que, segons apunten els sondejos, s’incrementarien encara que de manera minça diumenge. Al detall, aquests són els resultats dels principals partits a la ciutat en les europees del 2009 (en parèntesis, els vots al conjunt de la província): PSC 13.123 (68.413); PP 8.964 (37.704); CiU 6.318 (46.160); ERC 2.623 (20.938) i ICV-EUiA 1.631 (7.488).

Joan Marc Salvat