.

Una treballadora a l’oficina de Platanomelón de Barcelona. Foto: Queralt Ribé

El gènere dels impulsors d’start-ups encara determina decisions d’inversors “de forma inconscient i irracional”, segons denuncien emprenedores i inversores consultades per l’ACN. Només un 5% de les emprenedores catalanes han pogut accedir a capital de fons d’inversió per tirar endavant un negoci i els préstecs bancaris no arriben a l’1%. Segons les seves experiències, davant d’un projecte similar quan és liderat per un home és vist com a “prometedor” i, en canvi, si ho encapçala una dona, és “incipient”. Les fonts consultades apunten als estereotips i a la falta de confiança com a principals problemes per finançar-se. “Per cada referent femení en tenim 200 de masculins”, diu Liliana Arroyo, directora general de Societat Digital al Govern.

La font de finançament habitual de les dones emprenedores sol ser els propis estalvis (52,2%), la venda d’un negoci anterior (30%) o préstecs d’amics i familiars (11%). “Com a dona t’enfrontes a la invisibilitat davant dels fons d’inversió”, assenyala Arroyo. En canvi, el paper del món del capital risc o ‘venture capital’ dominat per homes i poques inversores és molt més reduït.

Les start-ups estan majoritàriament liderades per homes, amb tan sols un 20% de projectes amb dones fundadores a Espanya l’any 2022, segons detalla el ‘Mapa de l’Emprenedoria’ que elabora South Summit. D’aquests, només un 6% d’empreses emergents tenen només dones fundadores, enfront del 59% que tan sols compten amb creadors homes.

A més, les empreses espanyoles que inclouen almenys una dona  a l’equip fundador dona són el 33%, vint punts percentuals per sota de la mitjana europea (52%).

Segons assenyalen les mateixes emprenedores, la manca de casos d’èxit femenins en els sectors que més inversió estan captant ara mateix, com els tecnològics, i la tendència a emprendre en àmbits com la salut o les cures són algunes de les barreres per aquestes dones que busquen finançament.

De fet, només el 2% d’emprenedores impulsen projectes vinculats a les noves tecnologies, molt per darrere dels serveis professionals (38%) o del comerç (36%), segons un estudi realitzar per MicroBank, el banc social de CaixaBank i fet públic aquest dimecres.

Homes que inverteixen en homes

“Hi ha inversors que no estan interessats en el nostre sector i directament no ens han rebut”, explica la directora executiva i cofundadora de Platanomelón, Anna Boldú, que denuncia que al final tot es resumeix en el fet que els homes inverteixen en homes. Platanomelón és una botiga en línia de joguines sexuals que compta amb milions de seguidors a les xarxes socials. “Vam néixer amb la intenció de trencar tabús i acabar amb la desinformació que hi ha al voltant de la sexualitat, que entenem que forma part de la salut”, diu Boldú. En el seu cas, remarca que el fet que l’empresa aborda una temàtica “molt femenina” els va fer “encara més complicat” trobar finançament.

“He tingut reunions amb fons que inverteixen només en empreses de dones i quan les meves interlocutores són dones tot flueix d’una manera molt diferent”, opina Boldú. En aquesta línia, considera que “falten dones inversores i amb poder adquisitiu per invertir” i diu que l’aversió en risc també és diferent en funció del gènere. A més, insisteix en la importància de tenir referents. “Necessitem referents per emmirallar-nos i veure que nosaltres també podem fer aquest camí”, diu Boldú.

“Les dones no acostumen a compartir on arriba la seva ambició”

Per la seva banda, la inversora del grup Hans(wo)men, Helena Torras, coincideix a dir que les empreses creades per dones reben menys finançament i nega que sigui per una qüestió de falta de visió a l’hora d’iniciar projectes. “Les dones són molt ambicioses, però no acostumen a compartir on arriba la seva ambició”, assegura. “Quan les dones expliquen un projecte, expliquen allò que estan 100% segures que aconseguiran”, agrega.

Torras, que fa més d’una dècada que treballa en el món emprenedor, constata que els inversors tendeixen a invertir en allò que coneixen i se senten reflectits. És per aquest motiu que considera que calen més dones inversores. “Així hi haurà més dones emprenedores que rebran finançament”, assegura.

Després de tot, celebra que cada cop hi hagi més presència femenina al món inversor i destaca la “col·laboració” que hi ha entre totes. “Tinc grups de Whatsapp de dones inversores que som més de 200 participants”, confessa. Ara bé, admet que “encara hi ha molt de recorregut” per fer.

“A l’hora de parlar amb inversors, les dades canten”

“A l’hora de parlar amb inversors, les dades canten”. Així ho sentencia la directora executiva i cofundadora de la plataforma digital SocialDiabetes, María Jesús Salido, que remarca que el món del capital de risc “està dominat per homes i pren com a referència empreses dirigides per homes”. “No hi ha tantes referències de dones emprenent i que hagi estat un èxit, i aquesta manca d’historial fa que davant d’un projecte amb possibilitats similars, de forma inconscient i irracional s’acabi apostant per un home”, explica Salido, que agrega que considera que hi ha un component “cultural”.

Salido és enginyera i una de les fundadores de SocialDiabetes, una plataforma digital que serveix per millorar la gestió de la diabetis en pacient i que fan servir diàriament més de 300.000 persones. En el seu cas, recorda que en el sector tecnològic “hi ha molts més homes històricament”, de manera que creu que hi ha una “predisposició” a mantenir aquest biaix a l’hora de buscar finançament.

La bretxa de gènere es veu reflectida, especialment, dins de les companyies tecnològiques catalanes. Només un 6% de les posicions TIC de les empreses catalanes estan ocupades per dones, segons l’última actualització del Baròmetre del Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), del 2021.

Un “percentatge ínfim” de dones arriba als fons de capital risc

Després de tot, aquesta dificultat per captar inversió acaba provocant, a més, que només “un percentatge ínfim” de dones arribin a presentar-se davant de fons de capital risc. “Moltes vegades és la falta de confiança que fa que elles mateixes s’autodescartin abans d’arribar als inversors”, assenyala Arroyo. En aquest sentit, un estudi encarregat pel Govern situa l’accés al finançament com el principal obstacle que es troben les dones que volen emprendre.

Aquest biaix no només es nota en el món de les start-ups ja que en les grans empreses de l’Estat la presència femenina als màxims llocs executius és mínima. Les dades mostren com l’augment del nombre de dones als consells d’administració continua i ja representa un 32%, però la bretxa es manté en els llocs de més decisió. Només tres dones ostenten presidències d’empreses de l’Íbex-35. De la mateixa manera, dels 31 consellers delegats només una és una dona.

“Trobar referents com tu és important. Ara mateix es calcula que per cada referent femení en veiem 200 de masculins. Si s’equiparés una mica ja no hauríem de parlar de trajectòries d’heroïnes sinó simplement d’emprenedores i d’assalariades”, sentencia la directora general de Societat Digital al Govern.

Maria Asmarat / Aina Martí / Miquel Vera