8-M: Les dones que manen a la Universitat, acostumades a generar consensos

🔊 Escoltar la notícia

La URV presenta cinc dones al capdavant de diferents deganants, començant per la rectora. En el context del 8-M, Tarragona21 vol saber si han tingut dificultats per arribar lluny pel fet de ser dona i si hi ha diferències en els llocs de comandament. Quatre d’elles han respost. No ho ha pogut fer Marta Nel.lo, degana de la Facultat de Turisme. Els hem fet dues preguntes:

1.-Li ha costat molt arribar a on és pel fet de ser dona?
2.- Actuen de manera diferent les dones que els homes en els càrrecs directius?

Rectora de la URV – María José Figueras
Biòloga, catedràtica de microbiologia, investigadora especialitzada en microbiologia ambiental.

1.- No puc dir que m’hagi  costat més arribar on he arribat pel fet ser dona.  Personalment, però, arribar a Catedràtica va ser el que em va suposar un major esforç ja que vaig haver de compaginar l’activitat docent, de recerca i transferència, amb les activitats pròpies de ser mare de dos fills en l’etapa de la pubertat.

2.- Jo crec que sí. Tendim, en general, a ser més pràctiques i més dialogants, encara que això és la meva percepció.

Montse Ferrando
Catedràtica. Directora de l’ETSEQ – Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química

1.- En el meu cas, i crec que és un sentiment compartit amb altres companyes de la meva generació, la principal dificultat he estat jo mateixa. La decisió d’assumir un càrrec de direcció per a mi ha significat empoderament, és a dir, passar de donar suport a les iniciatives preses per altres a una situació on tens un paper protagonista en la presa decisions i endegar nous projectes.

2.- Crec que, en general, estem més acostumades a construir consensos, a treballar de manera col·laborativa i, en conseqüència, a gestionar les crítiques i els conflictes com una via per millorar el projecte col·lectiu.

Yolanda Cesteros Fernández
Degana de la Facultat de Química. Catedràtica de Química Inorgànica. Especialista en Catàlisi Heterogènia

1.- En el meu cas no m’ha costat més ja que he tingut la sort de treballar en un centre com la Facultat de Química de la URV que des de la seva creació als anys 80 del segle passat va comptar amb un potent col·lectiu de dones docents i investigadores que van anar obrint el camí (fet pel qual se les va reconèixer l’any 2012 amb la distinció Mª Antonia Ferré), a més d’un col·lectiu de homes docents i investigadors que van potenciar majoritàriament un tracte d’igual a igual.

2.- No em sembla que sigui tan una diferència pel fet de ser homes o dones sinó pels models que des de petits ens marquen inconscientment una manera d’actuar, que s’identifica més amb els homes, que són els que tradicionalment han ocupat aquests càrrecs. Així, crec que les dones tenim avui en dia un paper determinant en canviar aquests models tradicionals afegint empatia, col·laboració, comunicació i consens a més d’una actitud més inclusiva a l’hora d’exercir un càrrec directiu.

María Jiménez

Degana de la Facultat d’Infermeria, professora titular d’Universitat, membre del grup de Recerca en Infermeria Avançada

1.- No m’ha costat pel fet de ser dona, costa per altres factors que acompanyen el fet de ser dona, ja que el desenvolupament professional, en moltes ocasions, és a canvi d’absències en la vida personal. De totes formes, una dada que és molt curiósa és que una població feminitzada com la nostra, menys del 20% de les societats científiques mèdiques, hospitals i facultats són dirigides per dones.

2.- Des del meu punt de vista considero que sí. Som diferents i veiem els problemes de manera distinta, pel que fa a propostes d’acció i les estratègies poden variar. De totes maneres, considero que existeixen molts altres factors que han d’estar presents i per tant la diversitat en el lideratge fa que les direccions es beneficiïn de mirades més àmplies i inclusives.

Redacció