Reus destina 1 MEUR per dibuixar com serà el ‘nou’ Carrilet

🔊 Escoltar la notícia

L’ajuntament de Reus ha publicat aquest dijous la licitació del contracte de serveis d’arquitectura per al projecte del ‘nou’ Carrilet. L’adjudicatari serà escollit a partir d’un concurs restringit. Fent-ho tot ras i curt, el govern de la ciutat escollirà entre les diferents propostes efectuades sobre paper pels diferents estudis i gabinets d’arquitectura per decidir on encaixar les diverses peces de titularitat pública que es crearan a la zona, L’objectiu final és “transformar” aquest barri, connectar-lo amb el centre de la ciutat i incrementar els serveis que es donen als seus habitants, tal com ha explicat l’alcalde, Carles Pellicer, en roda de premsa.

Només aquest procés de licitació suposa una despesa de gairebé un milió d’euros (998.000). Les obres posteriors, que no tenen cost assignat encara perquè dependrà de la proposta que es faci en l’encàrrec escollit, s’hauran de dur a terme amb caràcter plurianual des del 2024 fins al 2025. Tot plegat no requerirà contribucions especials als veïns perquè el concepte no és el d’una simple reforma de carrers, sinó una transfiguració urbana que “ha de beneficiar a tota la ciutat”. L’actuació, a més, dona compliment a l’apartat del Pla d’Acció Municipal (el full de ruta del mandat) que parlar d’iniciar “una línia d’actuació en l’àmbit urbanístic i d’equipaments a la zona del Carrilet”.

Integrat dins de la Zona de Baixes Emissions

El batlle ha estat acompanyat de la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, i de la regidora d’Urbanisme, Marina Berasategui. L’àmbit d’actuació correspon a l’espai delimitat pel Mercat del Carrilet, estació d’autobusos, tram de l’avinguda del President Macià fins a la façana amb el parc de Mas Iglesias i, al nord, el carrer de l’Escultor Rocamora, la cruïlla amb l’avinguda de Pere el Cerimoniós i l’avinguda del Carrilet fins a enllaçar amb el tomb de ravals pels carrers de Pintor Bergadà i de Pàmies. Entre les novetats explicades aquest matí hi figura que tot aquest tram quedarà integrat, des del punt de vista de la mobilitat, dins de la futura Zona de Baixes Emissions.

La remodelació és extremadament feixuga des del punt de vista administratiu. En definitiva, el que es pretén dur a terme en aquesta primera fase de les tres que componen la totalitat del projecte és ubicar els diversos equipaments. Unes necessitats detectades tant des del govern de la ciutat com fruit del procés participatiu que es va dur a terme al barri. Són aquests:

• Espai de trobada: És l’espai pensat per a la socialització dels diferents usuaris de l’equipament. Un espai relacional, social. En aquest espai s’hi trobarà bar/restaurant, sala infantil/ludoteca, espai de jocs per adolescents, sales d’estar, etc. També hi haurà l’Espai Mercat, dedicat a la venta i degustació de menjar fresc i productes de proximitat. Un punt reiterat “per enèssima vegada” per Pellicer, que l’ha dibuixat com un “mercat del segle XXI”. En tot cas, el projecte no suposarà ampliar el termini d’obertura del mercat actual, que té data de caducitat a l’estiu del 2024.
• Espai d’acollida: D’arribada dels usuaris de l’equipament. Pensat per ser compartit entre els diferents usos. És l’espai on es trobarà la recepció del/s equipaments, vestíbul, punt d’informació, apartats de correus, etc.
• Sala polivalent: Espai per a concerts, espectacles diversos i teatre, cinema. Hi haurà la sala d’actes, escenari, equipament tècnic vinculat a espectacles, espais d’emmagatzematge, etc.
• Espai Educatiu / creació: Amb aules de formació, espais taller, despatxos, biblioteca, sales multimèdia, espais multifuncionals, tant per a poder rebre formació com per treballar-hi, crear-hi, compartir talent.
• Espai d’atenció personalitzada: Petits despatxos on es donarà assessorament personalitzat, des d’assessorament jurídic per a la creació d’empreses a assessorament emocional.
• Espai de coordinació tècnica: Dedicat a la coordinació i funcionament dels equipaments. Hi pot haver despatxos, sales de reunions i arxius.
• Espai de logística i locals tècnics: Instal·lacions i equipaments tècnics per al funcionament dels equipaments: locals tècnics, neteja i manteniment, magatzems i bugaderia.
• Espai d’allotjament: Destinat a possibles estades eventuals dels usuaris de les activitats previstes. En aquest punt s’ha fet referència a la previsió d’un alberg juvenil, encara que sense massa convicció, i s’ha parlat també de zona “d’habitatges dotacionals de joves”, sense acabar d’aclarir el concepte.
• Espai exterior: Espai a l’aire lliure on es podran realitzar diferents activitats, tant esportives, com de compra de productes de proximitat.
• Espai per a la mobilitat: Espai relacionat amb la mobilitat i la intermodalitat, majoritàriament pública: estació d’autobusos (ja s’han iniciat converses amb la Generalitat, titular de l’edifici), espais per a lloguer i aparcament de bicicletes o VMP, aparcament privat i carsharing; amb connexió ràpida amb el nou baixador de Bellissens.

Cal tenir en compte que un canvi d’aquestes dimensions acabarà necessitant, ben segur, de modificacions en el planejament urbanístic de la zona. Alhora, dins del projecte (i, per tant, sotmès als seus criteris sobra la utilitat futura) hi figura algun edifici ja afectat d’expropiació.

J.S.