Ivana, amb el seu nadó als braços, acabada d’arribar d’Ucraïna. Foto: ACN
El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha indicat que l’arribada de més de 168.000 persones desplaçades procedents d’Ucraïna en l’últim any, després de la invasió russa, ha suposat “un repte enorme per al nostre sistema d’acolliment, exigint un gran esforç de coordinació entre administracions”. Durant la presentació del balanç ‘Ucraïna: un any d’acolliment’, Escrivá ha recalcat que “la resposta que ha donat Espanya ha estat exemplar,
demostrant una gran agilitat i capacitat d’adaptació als diferents moments de la crisi”.
En aquest sentit, el ministre ha destacat que Espanya, amb 168.000 persones, ha estat el cinquè país de la Unió Europea que més desplaçats procedents d’Ucraïna ha rebut en l’últim any. D’ells, més de 135.000 han estat
atesos en els CREADE (els Centres de Recepció, Acolliment i Derivació que el Ministeri d’Inclusió va obrir a l’inici de la crisi ucraïnesa). A més, més de 82.000 persones estan empadronades en algun municipi espanyol,
78.000 tenen targeta sanitària i 14.000 estan ocupades, amb alta en la Seguretat Social, “dades que mostren la ràpida integració d’aquest col·lectiu”.
Pel que fa a les xifres de Catalunya, d’aquestes 14.000 persones que s’han donat d’alta a la Seguretat Social espanyola, 3.056 ho han fet a Catalunya. Barcelona és la província amb una xifra més alta, 2.047, seguida de Girona, amb 439 persones, Tarragona, amb 365, i Lleida, amb 205.
Respecte al sistema d’acolliment, el ministre ha destacat que més de 35.000 persones desplaçades procedents d’Ucraïna han passat pel sistema en algun moment d’aquest últim any, i actualment romanen en ell “més de
18.500 persones”.
Escrivá ha subratllat que, durant els tres primers mesos de l’emergència, durant els quals arribaven a Espanya uns 8.000 desplaçats a la setmana, “la prioritat va ser donar una atenció inicial a totes les persones arribades i
facilitar-los la documentació perquè tinguessin permís de residència i treball a Espanya”. En aquest sentit, el ministre ha destacat la “rapidesa amb la qual es va actuar, ja que el Govern va aprovar en qüestió de dies la norma per a concedir protecció internacional en 24 hores i amb major abast que en altres païsoseuropeus”. A més, en aquesta primera etapa, el Ministeri va obrir 13 punts d’atenció i informació en nodes de transport, en els quals van ser ateses més de 74.000 persones.
Obertura dels CREADE
Dins d’aquestes primeres setmanes, “l’obertura dels CREADE a Madrid, Barcelona, Alacant i Màlaga va ser fonamental per a donar una atenció integral a les persones desplaçades ja que comptaven amb els serveis de documentació per part de Policia Nacional i d’acolliment inicial i derivació per part del Ministeri d’Inclusió”. A més, també aportaven serveis addicionals, com la possibilitat d’obtenir el número de la Seguretat Social, la targeta sanitària o assessorament jurídic. “Tot això ha estat un model d’atenció molt nou, que va permetre documentar i derivar a diversos recursos del sistema d’acolliment a una gran quantitat de persones en un termini molt breu de temps”.
“En aquestes primeres setmanes de la crisi un dels reptes més complexos que vam haver d’abordar va ser el de redimensionar els nostres recursos d’acolliment per a rebre als qui venien sense xarxa familiar a Espanya o no podien allotjar-se amb els seus familiars o amics”, ha assenyalat el ministre. “Aquest esforç, i l’experiència de crisis prèvies, ens va permetre obrir 15.000 places addicionals en les dues primeres setmanes de l’emergència i altres 6.000 en les següents setmanes”. Escrivá ha destacat que a pesar que “ens havíem enfrontat a altres crisis, cap havia estat de la magnitud de gestionar l’arribada de 100.000 persones en tres mesos”.
El repte, ha explicat el ministre, “ha estat molt important, ja que hem hagut de compaginar l’emergència d’Ucraïna amb la resposta a l’increment de fluxos de demandants d’asil procedents d’altres països”. D’aquesta manera, el sistema ha passat de tenir 15.000 places al febrer a estabilitzar-se per sobre de les 35.000 des del passat estiu. Durant aquestes primeres setmanes també van tenir gran importància els canals d’informació 24 hores en ucraïnès llocs a disposició pel Ministeri. El telèfon d’informació ha rebut gairebé 160.000 crides en un any i la pàgina web d’Ucraïna Urgent ha tingut 3,27 milions de visites.
Equip de redacció
