Imatge del ple telemàtic d’aquest divendres.
El ple de Tarragona ha viscut aquest divendres dos exemples pràctics de la nova majoria de l’equip de govern: la pèrdua de dos punts de l’ordre del dia, seleccionats amb intuïció de franctirador per la regidora d’ECP, Carla Aguilar-Cunill. La primera proposta abatuda era la creació dels consells de districte, i la segona una modificació de representants de Junts per Tarragona als consells d’administració de les empreses municipals. La representant dels comuns sí que ha donat suport als seus antics aliats en temes urbanístics de caràcter menor perquè es veuen afectats d’alguna manera per l’anul·lació del POUM per part del Tribunal Suprem
Vaixell insígnia de molts programes electorals, entre ells els d’ECP, la intenció de portar a plenari la posada en marxa de cinc consells de districte ha topat amb la realpolitik tarragonina. Un cop rebutjada la petició d’Aguilar de dividir el punt en dues votacions separades, una destinada a ratificar o no a la seva creació i l’altre relativa al reglament que els hauria de regir, la proposta defensada per la regidora republicana Paula Varas ha nascut morta. Malgrat la seva insistència a presentar aquesta iniciativa amb un embolcall de participació ciutadana i aproximació de l’administració a les entitats, donant-los un fòrum on poder sentir-se partícips de la gestió municipal, la resposta del plenari ha estat contundent. Amb els únics vots a favor de l’equip de govern actual (13), l’oposició amb denominació d’origen de mandat s’ha unit en bloc per empatar el partit. L’abstenció de la representant dels comuns ha estat clau perquè es requeria la majoria absoluta per tirar endavant el punt.
La regidora no adscrita Sonia Orts ha obert foc lamentat la poca atenció rebuda per part de Varas a les esmenes de l’oposició plantejades durant el període de debat previ en comissió. Lorena de la Fuente (Cs) ha recollit l’argumentari i ha anat més enllà, recordant que la llei actual no obliga a dur a terme aquesta mena de descentralització administrativa, denunciant que tot plegat costaria 150.000 euros anuals (“que estarien millor utilitzats invertint-los en obres necessàries”) i assegurant que, tal com està tot cuinat, “els consells no tindrien cap funció deliberativa. Serien cinc districtes fets a conveniència i que complicarien més les relacions entre els ciutadans i l’ajuntament”.
El portaveu popular, José Luis Martín, també ha apuntat que “hi ha altres prioritats” i que els diners destinats al seu funcionament estarien millor emprats en fer front a la crisi econòmica i social derivada de la Covid. El representant del PP no se n’ha estat de subratllar que, fruit del resultat, “no sé si la nova majoria suma o resta”.
Per la seva banda, la socialista Sandra Ramos ha deixat clar que el seu posicionament en contra no respon a tacticismes. “Nosaltres sempre ens hem mostrat en contra”, entre altres coses perquè “dels sis folis amb esmenes que van presentar ens en van agafar molt poques. Si volen un model que sobrevisqui aquest mandat han d’aconseguir un consens molt més ample. Es vol ajustar la ciutat al projecte, en comptes d’ajustar el projecte a la ciutat. I a nosaltres se’ns ha dit per part de les entitats veïnals que hi ha molts dubtes sobre el funcionament i la interlocució amb l’administració” generats i encara sense resoldre.
Des de les files de la CUP Eva Miguel afirmava que no hauria de ser una sorpresa “l’oposició de la dreta a la participació ciutadana”, remarcava la capacitat per esmenar del seu grup una proposta inicial que no els feia gaire gràcia i empiconava Carla Aguilar recordant-li que ECP ho portava al seu programa de govern. “Sigui coherent en les seves votacions”, li etzibava. De fet, Cristina Guzmán (Junts) anava en la mateixa línia i li recordava el seu vot a favor en la moció que donava aire als consells.
Aguilar es defensava argumentant que volia dividir la votació perquè no estava d’acord amb el reglament de funcionament imposat als districtes sorgit des de l’equip de govern. I reconeixent que era una idea recollida a la seva campanya electoral, marcava diferències en el com es volia portar a la realitat. “A dia d’avui el govern és molt dèbil i tot i tenir més mans té menys consens i majoria”, ironitzava sense necessitat de cridar. “Volem que aquest projecte neixi fort i pugui sobreviure a més canvis de govern i a futurs mandat. Per això s’ha de treballar a aconseguir més consens, i volem garantir que es faci de la millor manera”.
El republicà Xavier Puig feia una glossa d’un projecte que ara retornarà a comissió d’estudi afirmant que obria la porta a una “millor participació ciutadana, amb caràcter trimestral i de forma regulada, que permeti millori la relació del ciutadà amb l’administració més enllà de dir que tinc el telèfon del regidor”. El responsable de Territori ha assenyalat que ciutats similars (Sabadell, Terrassa o Mataró) també disposen d’aquesta sectorització dins del seu municipi i, de fet, ha acabat exclamant que Tarragona “és probablement la ciutat de tot Catalunya on és més necessari”. Una reflexió sustentada per criteris de “disgregació territorial, problemàtiques específiques i component econòmics i socials. La partició surt sola”, comentava, si bé deixava clar que l’aposta per només cinc districtes era un intent de “donar-los musculatura enfront de fer-ne molts i atomitzats”. “Costa d’entendre que no s’hagi pogut tirar endavant perquè no s’hagi volgut separar un punt de l’ordre del dia”, rematava en direcció a Aguilar.
L’alcalde, Pau Ricomà, també ha fet la mateixa reflexió de calat polític. Alhora, ha apuntat que dels cinc districtes “dos serien presidits pel PSC (Nord i Ponent). Si algú creu que això no és obrir-nos a escoltar a tots… En tot cas -advertia-, si algú es pensa que aquesta votació impedirà al govern interpel·lar a la ciutadania està equivocat. Ho assumirem en solitari si cal”, deixava caure.
La segona evidència de la minoria dels quatripartit ha vingut amb la dessestimació del cessament de Dídac Nadal en favor del nomenament de la seva companya de grup, Elvira Vidal, com a representant als consells d’administració de les empreses mixtes municipals. En aquest cas, Aguilar s’ha deixat de retòrica: No podem col·laborar en aquest canvi de govern, que busca un repartiment de cadires i que ha perdut coherència”.
El ple també ha viscut un altre moment calent, provocat en aquest cas per la insistència de la consellera socialista Begoña Floria de buscar el cos a cos amb qualsevol membre de l’equip de govern que estigui a tir. Dins de l’àmbit de punts que entren en el capítol urbanístic, el plenari ha aprovat la cessió al SCS d’una finca per garantir l’ampliació del CAP de la Granja. Una segona aprovació necessària d’aquesta qüestió perquè segons explicava Hermán Pinedo en nom del govern, es va detectar una “discrepància entre la superfície de la finca entre el registre de la propietat i el cadastre”. Finalment s’han ‘perdut 400 metres quadrats i es posen a disposició del departament de Salut un total de 938 metres quadrats, suficients per garantir la incorporació dels nous serveis projectats.
El debat s’ha encès en temes relacionats a planejaments urbanístics concrets, fins al punt que Ricomà ha alertat Floria que “ja l’he cridat a l’atenció dos cops. Una tercera vegada i l’expulso del plenari. No deixaré que aquí tothom parli quan li doni la gana”, etzibava directament a una regidora erigida en defensora del pla parcial de la Budellera (avui desestimat en una votació més de flaire política que tècnic fruit dels nous socis de govern) tal com es va esmenar des del PSC en l’anterior mandat (“vostès volen que només uns privilegiats puguin tenir cases al costat del mar”) i que ha defensat la gestió duta a terme des d’Urbanisme per Josep Maria Milà. Un tema que no era casual sinó que arribava tot just una setmana després de fer-se públic la seva absolució, conjuntament amb la de l’empresa José Luis García, de presumptes irregularitats urbanístiques denunciades per la CUP davant Fiscalia. Floria ha intentat fer sang de les discrepàncies en matèria urbanística entre Junts i les anticapitalistes (ha titllat Eva Miguel “d’alcaldessa a l’ombra”), però des de l’executiu s’ha optat per un perfil baix. Les batalles, millor que vinguin d’una en una, i avui hi havia massa flancs oberts.
J.S.
.
Equip de redacció
