.

La comparsa Aerodance va guanyar el concurs, ies va emportar 1.000 euros, amb ‘Rei d’un bosc hivernal’.

La Ballaruga, amb ‘El reino de Cleopatra’, es va emportar els 500 euros del segon premi.

Moment de la petició de mà en viu i en directe entre membres de la comparsa Amics de la Part Alta.

El ‘Bego-selfie’ a petició del presentador, Josep Bordas de Pepet i Marieta.

Taquillatge esgotat, 3.000 persones a la Tarraco Arena Plaça, desplegament audiovisual de gala d’Oscar (la cita va ser retransmesa en directe per TAC12), Josep Bordas de Pepet i Marieta encaixant de maravella en el paper de presentador sorneguer, més de tres hores que es fan llargues tot i que s’ha guanyat amb dinamisme respecte edicions anteriors i dos guanyadors. El jurat de la Disfressa d’Or d’enguany va concedir el primer premi (1.000 euros) a Aerodance, amb ‘Rei d’un bosc hivernal’ i el segon premi (500 euros) va ser per a La Ballaruga amb ‘El reino de Cleopatra’.

AVV L’Albada amb ‘Imperio Azteca’.

Tàrraco de luxe i ‘El Poder dels Arlequins’.

Spectrum i ‘La deessa Medusa, fantasia grega’.

Disc 45 i ‘Imperium’.

Estudi Dansa Montserrat i ‘Ninfes del bosc’.

AAVV Residencial Palau-Torres Jordi amb “El Temple d’Orus’.

Platinum i ‘El despertar de la serp’.

Amics de la Part alta i ‘L’Atlàntida’.

Fotem-li canya i ‘Joc de Trons’.

La Unió i ‘Bombers’.

La nit va tenir de tot. Des d’una petició de mà reeixida (entre membres d’Amics de la Part Alta) fins a l’inevitable moment ‘Bego-Selfie’, al que Bordas va saber treure suc gràcies a una Begoña Floria encantada.

Complint el repte d’improvisar una cançó sobre el Carnaval de mà d’un ukelele (resum del buidatge d’idees: la melodia d’Amics per sempre’ serveix per a tot), l’ulldeconenc va saber omplir amb professionalitat el temps necessari per canviar l’escenografia entre les actuacions de les 17 comparses a concurs acompanyat de petites pastilles de vídeo on es donava a entendre que el de Tarragona es troba entre els millors festivals de pit i cuixa de la Península. Va aconseguir arrancar, a més, els aplaudiments de la graderia en dos moments: al referir-se amb una sàtira vitriòlica a la quantitat de baixos comercials abandonats de la ciutat i preguntant-se on està Ikea i al fer referència a uns Jocs Mediterranis. “Són uns Jocs que no són per al poble sinó per als polítics”, etzibava.

La nit es va iniciar amb la intervenció de la comparsa guanyadora l’any passat, CromaticFusion, i va continuar amb el seguici del Rei Carnestoltes i la Concubina. Dues figures que generen química i transmetren frescor.

Pel que fa a les coreografies, molta referència a les civilitzacions clàssiques i els mites de diverses cultures. Punts de partida que permeten lluir brillantor en les disfresses i escenografia. Tot plegat jugant amb la barreja de ritmes, des de cubans fins africans passant pel rock i tecno. El conjunt conforma un producte exportable arreu de l’Estat i ajudar a fer sumar punts per situar el Carnaval de Tarragona entre els més impactants. Amb una nota a peu de pàgina sobre la versalitat proporcionada per un equipament com el de la TAP. Perquè les infraestructures, parlant en prosa, també importen.

Carmelitas amb ‘Víctor i Victòria’.

Cayo Largo i ‘La deessa Victòria i la seva legió’.

Petada i ‘Els guerrrers Minotaures’.

Som i Serem amb ‘Ombres Marines’.

Nou Ritme i ‘Reina d’hivern’.

(Fotos: Fabian Acidres)