Les restes de l’escultor dels Despullats, Julio Antonio, seran exhumades perquè reposin a la seva Móra d’Ebre natal

🔊 Escoltar la notícia

L’escultor Julio Antonio tornarà a casa dins del programa d’actes tutelats pel Museu d’Art Modern de Tarragona destinats a commemorar el centenari de la seva mort. Les restes d’aquest escultor de Móra d’Ebre, desaparegut prematurament l’any 1919 a l’edat dels 30 trenta anys per culpa d’una tuberculosi i responsable d’un element emblemàtic per als tarragonins com és l’estàtua als herois de 1811 (Els Despullats), seran exhumades juntament amb les de la seva mare (Lucía Hernández Costa, morta el 1938) de la sepultura propietat dels hereus del seu amic de l’època, el doctor Gregorio Marañón, al cementeri de l’Almudena de Madrid. Un primer pas per a que reposin definitivament en una zona habilitada per l’ajuntament de la capital de la Ribera d’Ebre al cementeri de la localitat, que acollirà també el conjunt arquitectònic que adorna una sepultura que finalitzava la seva concessió l’any 2023.

Tal com han avançat aquest matí conjuntament el president de l’ens provincial, Josep Poblet, i l’alcalde morenc, Joan Piñol, l’efemèride també ha servit per donar a conèixer el projecte d’elaborar un centre cultural a Móra d’Ebre que que ajudi a divulgar la figura tant de Julio Antonio com d’altres escultors de la població: Antoni Subirats, Carles Mani, Feliu Ferré (que també té lligams amb Tarragona per ser el responsable de l’estàtua de Roger de Llúria) i Santiago Costa. El consistori està ultimant les bases per a licitar la redacció del projecte que d’acabar definint aquest espai, que tindrà segons Piñol “vocació de caràcter supramunicipal. En tot cas hem de fer les coses escoltant als que en saben, i és precisament per això que ham ampliat la idea original de fer un museu destinat exclusivament a la figura de Julio Antonio”.

Poblet ha recordat que la gènesi del futur centre museístic es troba en un compromís adquirit l’any 2014 per la Diputació amb l’ajuntament coincidint amb el 125 aniversari del naixement de l’artista. D’aquella idea original “s’ha evolucionant cap al projecte actual, més ambiciós i que reclama saber implicar les sensibilitats culturals tant del país com de la comarca” per permetre una “presència permanent” a Móra d’Ebre d’un llegat molt vinculat al Museu des de la seva cessió l’any 1968, fins el punt que només el comparteix amb el Centre D’art Reina Sofia.

Julio Antoni, que va començar a obrir-se camí a Madrid gràcies a ser pensionat per la Diputació de Tarragona, està considerat com el gran renovador de l’escultura al nostre país. Estretament lligat als corrents del moment i influenciat com la resta del món intel·lectual del continent per la massacre de la Primera Guerra Mundial, el Monument als Herois de 1811 és un clar exemple del nou tractament als conflictes. Com ha recordat Poblet, en aquest element patrimonial “es posa al costat del vençuts, no dels triomfadors. És un estil que trenca motllos”.

Per entendre millor la seva figura i el pes que ha deixat dins del món artístic des del Museu s’ha destinat el volum 41 de la Col·lecció Tamarit de Llibres d’Art a ressaltar la seva figura. ‘Julio Antonio, 1889-1919. Un segle després’ coordinat per Antonio Salcedo i on s’expressen diversos autors especialitzats en l’obra del morenc serà presentat el febrer de l’any vinent a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.

A més, des del 25 de gener fins al 21 d’abril l’exposició ‘Julio Antonio-Stendhal, 1919-2019 “propiciarà una visió contemporània de la seva obra a partir de creadors actuals”, explicava Poblet. Els artistes invitats són els dotze guanyadors del Premi Julio Antonio d’Escultura des de 1989, una data simbòlica per significar el centenari del naixement de l’artista:

Roger Caparó Ferrant (Riudoms, 1975)

Miquel García Membrado (Barcelona, 1975)

Àngel Pomerol Sànchez (Tarragona, 1961)

Ester Fabregat (Tarragona, 1977)

Federico Sancho Gómez (Madrid, 1979)

Javier Muro (Pamplona, 1968)

Ester Ferrando (Reus 1972 )

Salvador Juanpere (Reus, 1953)

Albert Macaya (Barcelona, 1961)

Eduard Valderrey (Barcelona, 1963)

Manel Margalef (Amposta, 1963)

Josep Cerdà (Tarragona, 1954)

S’editarà un catàleg en què l’artista narri conceptualment el procés de creació de la seva obra i posi en valor les referències a Julio Antonio en el seu projecte.

Julio Antonio als telèfons mòbils

De la resta de propostes a l’entorn de Julio Antonio, destaca un projecte de gamificació per difondre’n la seva obra, i més concretament de l’escultura dels Herois de 1811. Mitjançant el joc i la tecnologia dels telèfons mòbils, es podrà fer un recorregut des del Monument del Herois de 1811 ubicat a l’espai públic fins a la sala dedicada a l’artista al Museu d’Art Modern, que permeti aprofundir en el coneixement de l’obra de Julio Antonio. El projecte anirà adreçat a totes les edats i tipologies de públics.