TARRAGONA 21

Foto de record de les autoritats, amb l’homenatjada i la família.

El Grup de Dones de Salou, juntament amb l’àrea d’Acció Social de l’Ajuntament, han dut a terme un homenatge a la dona més gran de la capital de la Costa Daurada, amb motiu de la Festivitat de Santa Àgueda. Nombrosos amics i familiars van acompanyar l’homenatjada Rosa Mariné i Ferré, de 86 anys, ahir al vespre a la Torre Vella.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, acompanyat de la regidora d’Acció Social, Estela Baeza, i juntament amb altres membres de la corporació, va voler felicitar l’homenatjada en nom de la ciutat. A més, Granados ha destacat que “la gent gran va viure èpoques difícils i grans obstacles que van poder superar amb tot el seu esforç dia rere dia, de manera que actualment són tot un exemple a seguir”; i va destacar la vitalitat que encara manté l’homenatjada i la seva gran estima per la terra. L’alcalde també li va lliurar una figura del monument a la dona pescadora de Salou que simbolitza l’esforç del poble i la regidora li va obsequiar amb un ram de flors.

Per la seva part, la presidenta del Grup de Dones, Silvia Rovira, va mostrar-se molt satisfeta per poder realitzar un any més aquest homenatge durant la festivitat de Santa Àgueda tot llegint un breu resum de la vida de l’homenatjada, i també donant pas a un poema que una néta li va llegir en veu alta.

Rosa Mariné i Ferré és originària de Vilaseca. Els seus pares eres pagesos i es guanyaven la vida treballant en els camps. Durant la guerra civil van haver de marxar del poble perquè corrien un gran perill quedant-se a Vila-seca, i no va ser fins els anys 50 que van mudar-se definitivament a Salou. Quan la Rosa va complir els 20 anys, en un ball de la Festa Major d’Estiu a Vila-seca, va conèixer al que seria el seu marit, Andreu Setó. Set anys després es van casar i posteriorment van tenir els seus dos fills, Joan Andreu i Carles. Quan la Rosa va perdre el seu marit, va treure forces i va seguir dedicant-se a la pagesia.

Són famoses arreu les seves “coques en recapte” i les “orelletes”, unes pastes fregides de farina. Actualment té tres néts, la Marina, la Natàlia i el Roger; i segueix dedicant part de la seva vida al camp, ajudant en tot el que pot al seu fill gran i tenint cura del jardí de la mateixa casa a la qual es va mudar quan tenia 15 anys.

En acabar, el coro vasco Ama-lur va dedicar-li unes cançons.

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies