.

El jurat va declarar-lo culpable d'assassinat amb l'agreujant de parentiu i l'atenuant de confessió

El jurat va declarar-lo culpable d’assassinat amb l’agreujant de parentiu i l’atenuant de confessió

La Secció Quarta de l’Audiència Provincial de Tarragona ha condemnat Abderrhamane Hammou a 22 anys de presó per matar la seva exparella, el juny de 2017 a Salou (Tarragonès). El jurat popular va declarar l’home culpable d’assassinat amb traïdoria i acarnissament. Addicionalment, no es podrà aproximar ni comunicar-se amb els familiars de la víctima durant 25 anys i haurà d’indemnitzar les seves germanes amb 80.000 euros cadascuna i els progenitors amb 50.000 euros cadascun.
Després de valorar l’agreujant de parentiu i l’atenuant de confessió, el magistrat encarregat de la sentència ha situat la pena en la franja mitjana, tenint en compte les circumstàncies la “brutalitat” en la comissió de l’assassinat, amb un ganivet de grans dimensions, que hauria provocat major sofriment a la víctima i la impossibilitat de defensar-se.

El veredicte del jurat popular, fet públic el divendres 18 de gener, no va donar credibilitat a les explicacions de Hammou i va refermar que era plenament del conscient de que feia i no presentava cap patologia ni havia consumit els estupefaents. Adduïa el condemnat que va veure la seva exparella, de 30 anys, mantenint relacions amb un altre home la nit abans del crim, que va perdre el control dels seus actes i la va matar. Per al jurat però, el fet que l’endemà discutissin, que ella l’insultés i que ell se sentís rebutjat, “no seria raó suficient per a provocar una reacció tan desmesurada i clavar-li més d’una vintena de ganivetades amb gran intensitat”.

En les seves conclusions finals, fiscalia va mantenir la petició de 23 anys de presó per un delicte d’assassinat amb traïdoria i acarnissament, amb l’agreujant de parentiu i l’atenuant de confessió. El fiscal va raonar que, malgrat que l’acusat ho va atribuir a un arravatament passional, va quedar demostrat finalment que es tractava d’un acte “premeditat”. Per la seva banda, l’acusació popular ha defensat, que considerava irrellevant per a la resolució del cas la confessió, sol·licitava 25 anys de presó. La defensa va limitar la petició a set anys de presó per homicidi, sense que la traïdoria i l’acarnissament quedessin acreditats.