Els diputats socialistes per Tarragona, Carles Castillo i Rosa Maria Ibarra.
El calendari electoral de les autonòmiques del 21-D es llença a sobre dels partits, i les formacions polítiques han de començar a posar en marxa la sala de màquines sense temps a repostar carbó. A l’espera de si es formalitza o no una candidatura única en el front independentista, din de l’àmbit territorial el PSC ja disposa d’un calendari teòric per posar en marxa el procés d’aprovació dels candidats a les llistes un cop descartades les primàries per manca de temps. Tot, però, agafat amb pinces perquè formalment encara no hi ha res de convocat. Els terminis i les formes, segons fonts del partit, respondrien a la línia clàssica i serien els següents: a mitjans de la setmana vinent es convocarien les agrupacions locals, on els militants poden presentar-se com a candidats o donar suport a altres que es postulin en diferents zones de la demarcació; el següent pas seria el divendres següent la reunió del Consell de Federació del Camp de Tarragona, que determinaria les persones escollides i les ordenaria en llocs de sortida complint amb la normativa estatutària de llista “cremallera” i, posteriorment, la proposta s’enviaria al comitè de llistes del partit a Barcelona per a ser finalment aprovada o modificada pel Consell Nacional del PSC que s’hauria de reunir el cap de setmana vinent.
La rapidesa imposada per la convocatòria en tant curt termini de temps juga també a la repetició del tàndem electoral que es va fer amb dos diputats el 2015: Carles Castillo i Rosa Maria Ibarra. Els dos han manifestat la seva disposició a repetir a les llistes, a pesar que el primer no ha acabat de generar suficient confiança durant aquests dos anys dins del partit per la seva tendència a ser heterodoxe respecte a la línia oficial i perquè continua tenint pocs suports entre els pesos pesans més veterans dels socialistes a la demarcació. Tanmateix, fonts del partit afirmen que el curt termini disponible juga a favor de repetir el tiquet electoral. Tenint present, és clar, que tot depén (i molt) de quines són les instruccions sobre home/dona que arribin de Barcelona de cara a conformar els caps de llista de les diferents circunscripcions, i la voluntat de pressió dels territoris, tenint present en el cas del PSC que les Terres de l’Ebre estan orfes de representació. Un fet al que se li ha de sumar, sigui dit de pas, la gran debilitat a hores d’ara de l’aparell reusenc per imposar candidats.
Hi ha una cosa que juga a favor dels socialistes en aquest cas i és la sensació de poder aspirar a un tercer diputat. Antics militants perduts en favor de Podem quan el discurs era de drets socials han tornat a aparèixer en les reunions socialistes un cop traslladat l’eix al debat identitari. I en la mateixa línia, s’aprecia una gran mobilització dels barris de Tarragona (per exemple) per participar en unes eleccions com les autonòmiques, que no havien estat mai un plat de gust. Les esperances se xifren en mantenir almenys el 15% de percentatge de vot aconseguit a les darreres generals a la província. Una dada que garantiria el tercer escó. A les autonòmiques del 27-S del 2015 es va quedar en només un 12%.
J.S.
Equip de redacció
