.

Collage de Tarragona21 amb les imatges mes impactats viscudes al llarg de 2017

Peter Weir va dirigir en 1982 un film que faria època, ‘El año que vivimos peligrosamente’, un relat de la revolució comunista que va fer caure el govern de Sukarno a Indonèsia i va provocar un trasbals mundial. L’any que acabem res tindrà a veure amb els anteriors i potser es podrà fixar un abans i després a l’hora de fer balanços d’època. Hem viscut perillosament el 2017 i tot indica que seguirà sent així en 2018.

Dos grans fets d’impacte mundial han marcat l’any definitivament: els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils, i el procés independentista conduït pel Govern de la Generalitat, que va acabar amb un referèndum, la intervenció de l’Estat, consellers a la presó, el president de la Generalitat i quatre consellers fugits a Brussel·les, la incomprensió internacional del procés i unes noves eleccions que han deixat el panorama més o menys igual a com era, amb la novetat de la victòria de Ciutadans, que podrà ser considerada pírrica. Per primera vegada des de la Transició, a Catalunya hem conegut el vertigen.

Cambrils va reunir 16.000 persones per rebutjar els atemptats terroristes

El terrorista gihadista colpeja brutalment Cambrils

17 d’agost.- Hi haurà un abans i un després a Catalunya a partir de la jornada del 17 d’agost. Una cèl·lula gihadista provocava una matança a Barcelona i posteriorment a Cambrils. Un tràgic tiroteig de Cambrils acabava amb cinc terroristes morts i sis persones atropellades, una d’elles mortalment, a la rotonda del Club Nàutic, en l’operació vinculada a l’atac antiterrorista de Barcelona.

Com havia succeït a Barcelona unes hores abans, s’havia produït un tropellament, aquest cop amb cinc ciutadans ferits i un agent dels Mossos ferit greu. A més un cinquè terrorista ferit per la policia s’havia fugat i ha estat detingut minuts després. Poc després es certificava la seva mort. Les imatges del seu abatiment donaven la volta al món.

Agent de paisà, abatent el darrer terrorista de Cambrils

Cambrils es bolcaria en unes jornades de dol i impacte. Setze mil persones prendrien part en la major manifestació viscuda a la ciutat costanera. En les jornades de dol, a Barcelona passaria un fet que acabaria tenint una gran trascendència: el rei Felip VI i el president del Govern central, Mariano Rajoy, van rebre sorolloses xiulades a la manifestació de dol. El procés no perdonava.

La rebel·lió s’instal·la al Parlament

El periodista austríac Karl Kraus va afirmar un cop parlant de la perpètua crisi en què estava instal·lat l’Imperi Austrohongarès: “La situació és desesperada, però no és greu”. El Parlament de Catalunya va viure dues jornades trascendentals els dies 6 i 8 de setembre, quan va aprovar, amb el rebuig de l’oposició i un clima de forta tensió, les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica. “¿Cuándo se jodió Perú?”, es preguntava un dia Mario Vargas Llosa. No ho sabem exactament, com tampoc sabem quan se’n va anar tot enlaire a Catalunya. ¿Potser en la sentència d’un Tribunal Constitucional que passava per damunt d’un referèndum estatutari? En les jornades del 6 i 8 de setembre? En el referèndum d’autodeterminació de l’u d’octubre? Un cop li van preguntar a un pensador xinès què en pensava de la Revolució Francesa. Va respondre: “Encara és massa aviat per tenir-ne una opinió”.

El secretari de l’Esport i l’alcalde Tarragona, signant l’acord de finançament dels Jocs

L’Estat es compromet amb els Jocs Mediterranis 2018

Febrer.- El govern espanyol es comprometia el mes de febrer amb Tarragona 2018. El nou president del Consell Superior d’Esports, José Ramón Lete, va assegurar que abans del mes d’abril signaria un protocol amb l’Ajuntament de Tarragona en què es concretarien quins recursos aportaria l’Estat per garantir que, finalment, els Jocs Mediterranis prosperin el 2018 després de quedar ajornats un any per falta d’aquest compromís econòmic.

L’organització veia com la data dels Jocs s’acostava sense que l’Estat garantís el seu suport econòmic, o almenys no en les quantitats que des de Tarragona es consideraven necessàries, al voltant dels 13 milions d’euros. Comencen les obres de la piscina olímpica a l’Anella Mediterrània.

18 de setembre.- Signatura de l’acord pel qual l’Estat es compromet a aportar 8,7 milions d’euros per als Jocs Mediterranis.

15 de desembre.- El Consell de Ministres aprovava el 15 de desembre -en virtut de la intervenció de la Generalitat mitjançant l’article 155 de la Constitució- una ampliació dels diners que aporta el Govern als Jocs Mediterranis de Tarragona 2018. En concret, l’empresa pública de la Generalitat Infraestructures de Catalunya ampliarà de 16,6 a 17,8 milions d’euros l’aportació per a les obres del Palau d’Esports dels Jocs Mediterranis, a l’Anella Mediterrània del barri de Campclar.

Mabel Negueruela, en la seva etapa de regidora

Albert Abelló. Foto: Tarragona21

Mabel Negueruela, la discreció, i Albert Abelló, l’home amb qui sempre passaven coses

9 de febrer.- Un infart s’emporta de matinada la regidora d’Esports de l’Ajuntament, Isabel Negueruela. La sobtada mort d’una política jove, de només 49 anys, sumament discreta, va commoure l’Ajuntament i la ciutat. Les mostres de condol van arribar fins i tot del president de la Generalitat.

El 20 de desembre, fregant la fi de l’any, ens deixava un personatge excepcional de Tarragona, Albert Abelló. Aleshores era portaveu del grup municipal del PDeCAT. Havia estat un atípic president de la Cambra de Comerç, on protagonitzà enfrontaments amb les institucions reclamant les infraestructures necessàries per a Tarragona. Tarragoní de soca-rel, havia començat com a empresari al Merct Central. Moria d’un infart als 57 anys.

L’u d’octubre se celebraria el referèndum i Tarragona seria portada pels cops policials.

Càrrega policial a Tarragona l’u d’octubre. Foto: Tarragona21

El vertigen del procés al Camp de Tarragona

6 de setembre: La Guàrdia Civil controla els accessos de la impremta Indugraf de Constantí davant la sospita que s’hi hauria imprès material del referèndum de l’1 d’octubre. El 8 de setembre, una desena d’agents irrompen a l’interior de les instal·lacions després de 48 hores de presència policial a l’exterior.

9 de setembre: La Guàrdia Civil entra a la seu del setmanari ‘El Vallenc’, al centre de Valls, a la recerca de preparatius del referèndum de l’1 d’octubre. Després de cinc hores d’escorcoll, en surten amb l’ordinador del director i amb còpies de documents i de correus electrònics. El centenar de persones concentrades davant la publicació els acomiaden amb escridassades i càntics. Al migdia, agents de l’Institut Armat tornen a entrar a la impremta de Constantí.

Antidisturbis, dirigint-se a l’institut de Campclar el dia del referèndum. Foto: Tarragona21

1 d’octubre: La jornada arrenca amb normalitat, però la policia espanyola i la Guàrdia Civil irrompen en diversos col·legis electorals. A Tarragona, un centenar d’antiavalots de la policia espanyola carreguen contra diversos ciutadans a la plaça Imperial Tarraco després d’endur-se les urnes de l’Institut Tarragona. La Guàrdia Civil actua en municipis petits com Sarral, Vilabella i Cabra del Camp. A Mont-roig llencen gasos lacrimògens. L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, segueix la jornada i lamenta els fets, però els independentistes l’acusen de no haver fet més.

2 d’octubre/10 de novembre: Centenars d’agents policials estatals s’allotgen en un vaixell al Port de Tarragona i en hotels com el Gaudí de Reus. Davant d’aquest establiment, diversos manifestants protesten contra la violència policial. L’alcalde i els portaveus municipals del PDeCAT, ERC, CUP i Ara Reus signen un manifest per la retirada dels agents. Arran d’una denúncia de la policia espanyola, un jutjat els investiga ara per un presumpte delicte d’incitació a l’odi.

4 d’octubre: El regidor d’Units per Avançar (UpA) a l’Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Prats, abandona el govern municipal per la repressió policial de l’1-O. Ballesteros perd la majoria absoluta i el seu govern -format per PSC i PP- es queda amb 14 dels 27 regidors.

Manifestació a Tarragona a favor de la unitat d’Espanya. Foto: Tarragona21

Octubre-novembre.- Tarragona presencia massives manifstacions a favor de la unitat d’Espanya.

Carles Puigdemont, a Brussel·les

Ciutadans celebra la victòria la nit electoral. Foto: Tarragona21

Noves eleccions, panorama semblant

21 de desembre.- A resultes de la intervenció de l’Estat a Catalunya, Rajoy convoca eleccions el 21-D per intentar normalitzar la situació. Com li sol passar, el tret li surt per la culata. Per començar, es presenten els màxims responsables del procés, uns fugits i els altres empresonats, com és el cas d’Oriol Junqueras, cap de cartell d’ERC. Segon, el panorama resultant és semblant quant a la relació de forces entre els independentistes i els constitucionalistes, però a més, guanya Ciutadans, gran rival del PP, que es fa amb 36 diputats, seguit d’una sorprenent llista de Puigdemont, amb 34 escons. Per rematar-ho, el PP queda escombrat: passa d’onze a quatre diputats. A Tarragona, guanya Ciutadans i Alejandro Fernández salva l’escó en el recompte del vot exterior. Tota una Catalunya constitucionalista es dibuixa a les ciutats i a la costa. L’independentisme de la DUI l’ha despertat.

Reobre el Mercat Central i aterra Ferrari Land

16 de març: Centenars de tarragonins assisteixen a la inauguració del remodelat Mercat Central, que reobre després de gairebé una dècada d’obres.

6 d’abril: PortAventura inaugura Ferrari Land. Amb una inversió de 100 MEUR, la nova àrea dedicada a l’escuderia italiana ofereix onze atraccions. El nou espai engega motors amb el repte que el complex de Vila-seca i Salou passi de quatre a cinc milions de visitants anuals.

Terrassa i piscina del creuer ‘Silver Muse’. Foto: Sílvia Jardí

2 de juny: Tarragona esdevé punt de sortida i arribada d’una de les rutes de Costa Cruceros per la Mediterrània. El 21 de novembre, el Port de Tarragona tanca una temporada de rècord amb més de 51.000 passatgers. El 2018 se n’esperen 80.000.

10 de juliol: Hard Rock presenta un projecte de 2.000 MEUR al CRT de Vila-seca i Salou. D’entrada, planteja una inversió de 600 MEUR que inclourà un hotel de 600 habitacions amb forma de guitarra i casino, àrees comercials i d’oci, entre d’altres. L’adjudicació definitiva de la llicència a la companyia continua en tràmit i, a finals d’any, encara no s’ha concretat.

Intensa activitat judicial i de successos

20 de febrer: Arriba a judici el crim de Montblanc, que es remunta a l’octubre del 2014. Durant la vista, l’únic acusat, Jaume Solsona, es desvincula de la mort de Sara Lozano. El 15 de març, el jurat popular el declara culpable per unanimitat i, el 12 d’abril, l’Audiència de Tarragona el condemna a 15 anys de presó per homicidi.

18 de maig: En un any sense avenços rellevants en el cas Innova de Reus, la fiscalia sol·licita penes d’entre 7 i 10 anys de presó per als vuit encausats en la peça principal, en què s’investiga el pagament de factures per valor de més d’1 MEUR a l’arquitecte Jorge Batesteza i a l’exdirector del CatSalut, Carles Manté. Entre els implicats hi ha l’exdirector general d’Innova, Josep Prat, i l’exalcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez.

18 de maig: Els Mossos d’Esquadra llancen una operació antidroga al barri de Sant Salvador. El 12 de juny es porta a terme una segona fase de l’operatiu a Tarragona, Torredembarra i Creixell. En conjunt, es detenen 45 persones acusades de pertànyer a una organització criminal dedicada a la distribució i venda de drogues, principalment cocaïna.

25 de juny.- Fadua, una cambrilenca que treballava en una geladeria de La Pineda, és assassinada dins el cotxe per la seva parella de forma brutal clavant-li 40 ganivetades. L’home, de 43 anys, es va lliurar als Mossos d’Esquadra.

3 de juliol.- Jorge Casas mata d’un tret el seu exsogre al seu xalet de Miami Platja. Posteriorment es presenta al tanatori de Gavà on hi havia el cadàver amb la intenció de matar l’exdona. Mata un policia local i és detingut després d’una persecució policial.

Lloc de l’accident, a Salou, amb el vehicle tot terreny encastat davant l’autocar de línia. Imatge del 27 d’agost. Foto: Sílvia Jardí

27 d’agost: Els cinc ocupants d’un vehicle moren en xocar frontalment amb un autobús a l’avinguda Cap de Salou. L’accident es produeix quan una turista francesa obre de forma imprudent la porta d’un altre cotxe aparcat i el conductor del tot terreny fa un cop de volant i envaeix el carril contrari.

18 d’octubre: Pels volts de les sis de la tarda, un intens temporal de pluja i vent escombra la ciutat de Valls, de sud a nord. L’esclafit no arriba als cinc minuts, però deixa 13 ferits lleus i nombroses destrosses en façanes d’edificis i comerços. Aixeca teulades d’equipaments municipals, arrenca més de 150 arbres del terme i diversos vehicles queden malmesos. Uns 200 propietaris presenten llistat de danys a l’Ajuntament.

24 d’octubre: Els dos ocupants d’un turisme moren a la C-37 a Valls en caure’ls un tràiler al damunt. El 14 de novembre, l’acompanyant d’una furgoneta mor en un altre accident a la mateixa carretera, a menys de dos quilòmetres d’on havia ocorregut el primer, en una topada frontal amb un camió. El conductor del vehicle mor l’endemà a l’hospital.

Cristina Gallart

6 de novembre: Comença el judici contra l’agent immobiliari Ramon Franch, acusat de la mort de Carme Gallart, una veïna dels Pallaresos desapareguda des del 18 de juny del 2015. Tot i defensar la seva innocència durant la vista, és declarat culpable el 22 de novembre. Al cap d’un mes, l’Audiència de Tarragona el sentencia a 15 anys de presó. La de Franch és la segona condemna sense cadàver que dicta el tribunal provincial després del mediàtic cas de Ramon Laso.

Seguidors de la cerimònia dels Òscar des de Reus, amb una gorra de ‘Timecode’. Foto: Sílvia Jardí

Tanca la Sala Trono

28 de gener: Reus dona el tret de sortida oficial al seu any com a Capital Cultural Catalana, prenent el relleu de Vic. Omple l’agenda cultural amb més de 200 activitats. Destaca un festival d’estiu a l’emblemàtic institut psiquiàtric Pere Mata, d’estil modernista. L’any 2018 la capital serà Manresa.

27 de febrer: Després de guanyar el Gaudí, el Goya i la Palma d’Or, la producció reusenca “Timecode” enfila la carrera per l’Òscar al millor curtmetratge de ficció. El film, dirigit per Juanjo Jiménez i produït per l’Escola de Cinema de Reus, no es va endur l’estatueta, que va ser per a l’hongaresa “Sing”.

20 abril: La Sala Trono de Tarragona tanca definitivament després de 14 anys de programació. L’obra “Això és tot” serveix per acomiadar el local, que continua com a indret d’assaig i producció. També se celebra un ‘funeral’, seguit per mig centenar de tarragonins, vestits de dol.

L’afició envaeix el camp despres de certificar-se la salvació grana

El Nàstic se salva

10 de juny.- Agònicament, el Nàstic va salvar la categoria en imposar-se a casa en la darrera jornada de la temporada i en un enfrontament directe i crucial amb l’UCAM Murcia. Els grana marcaven al minut 90, obra de Barreiro, i condemnaven al descens els murcians. Aquests havien errat un penal al minut 72 que hagués suposat la seva permenència i la condemna del Nàstic. Manu Reina va evitar la tragèdia.

J. Garcia – ACN

Fotos: Tarragona21 i ACN