200 persones van participar aquest dissabte a la Jornada Diocesana del Voluntariat de Càritas Diocesana de Tarragona.
Aquesta jornada, que va tenir com a lema: “Construïm una Càritas acollidora” va tenir lloc al Teatre Auditori de Salou.
L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Salou, Pere Granados; l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol i el delegat de la episcopal de la pastoral social, Mn. Santi Soro.
L’alcalde Granados va felicitar als voluntaris de Càritas per la seva tasca, plena de generositat i solidària i els hi va donar les gràcies per la seva labor “ tan necessària en aquests moments en què encara vivim en una societat injusta”, va afirmar.
L’arquebisbe, Jaume Pujol, va agrair a ‘Ajuntament de Salou la disponibilitat i el compromís de deixar de manera altruista els espais per fer aquesta jornada. També va donar les gràcies als voluntaris per participar, un any més, a la Jornada.
Pobresa i joventut
“La crisi ha mitigat però no ha desaparegut”; des d’aquesta premissa, Francesc Roig, director de Càritas Diocesana de Tarragona, va fer incidència en la pobresa juvenil: “calen models econòmics i socials per orientar als joves perquè estan en pitjor situació que la que van viure els seus pares, perquè vivim en una profunda crisi i subsistim en una societat que s’enfonsa – i no només aquí sinó a tota Europa- . Tenim poca ocupació, sous baixos (amb una forta precarietat laboral) i també poca cohesió social. Dirigint-se als voluntaris va continuar dient que “estem per anunciar però també per denunciar situacions. El voluntariat social és una teixit social tan fort i important que no hi ha cap força que l’aturi. Va continuar dient que “Europa ha menyspreat la cohesió social, no ha donat respostes a la precarietat juvenil i que la societat s’està empobrint. A Càritas, ajuden a moltes parelles joves sense fills que no tenen ni un sou per subsistir”.
Francisco Lorenzo, coordinador d’estudis de comunicació, sensibilització i incidència de Càritas Espanyola, va presentar la ponència “Alertes des de Càritas davant una cultura del descart” Amb preguntes com: què implica aquesta “cultura del descart”? Com ens hem de posicionar des de Càritas davant d’aquests fets? Què podem fer per a treballar en línia a l’acolliment i no participar en la cultura del descart? Va expressar que som producte i productors de la societat i que les petites decisions són les que la van creant. “El component econòmic ha marcat el nostre camí, l’ha colonitzat i moltes persones s’han quedat a la cuneta, són les descartades, les abandonades..
Model de societat
Tenim un model de societat mercantilitzada, individualista, hedonista, virtual i depredadora, en la què hi predomina: La cultura de la immediatesa, la tècnica, La negació de la primacia de la persona.
Aquestes persones que viuen en l’exclusió perviuran en la pobresa i com ha dit el director, la joventut serà la que heretarà aquesta pobresa crònica perquè els recursos de les famílies s’esgotaran i només quedarà la desmotivació.
Les persones, va prosseguir, tenen un desgast molt dur durant els processos d’exclusió i en el termini es conformen amb el que sigui. Va posar com a exemple un terratrèmol: es comença a solucionar la situació amb la implantació de tendes de campanya i al final no s’acaben de construir edificis (i així van passant els anys). Am això va voler dir que per arreglar una situació de crisi es creen llocs de treball precaris, mal pagats, salaris brossa…. Va continuar dient que tos som responsables d’aquesta pobresa cronificada, i va posar el exemple d’un embús a l’autopista (tots hem arribat a crear-lo, tots anem per un camí mal construït, col·lapsat i erroni)
Proposta
La proposta que va fer des de Càritas és entendre les necessitats de les persones, la seva història, el seu recorregut per tal d’abordar-les cap a una solució integral.
Important, va dir, es fer comunitat i acompanyar les persones en el seu infern (des de la indignació fins a la conversió). Anunciar la bona noticia però també denunciar les situacions injustes, hem de ser sincers i no ocultar realitats. Sempre amb dos referencies úniques l’Evangeli i els pobres.
El nostre testimoni, va dir Lorenzo, és la nostra acció i cal apostar per: la participació, el desenvolupament integral i l’esperança. Cal detectar les necessitats i imaginar un canvi de rumb per a la persona que està enfonsada. Hem de ser flexibles per poder somiar i començar a de nou a caminar.
Després de la ponència, es va projectar un audiovisual dels voluntaris i de la tasca que fan a les seves Càritas Parroquials.
A continuació, va haver una sessió de teatre improvisat a càrrec de la companyia “Impro Acatomba” amb més de 15 anys de trajectòria en el món escènic.
Després d’un dinar de germanor, es va fer la celebració de l’Eucaristia a la Parròquia de Santa Maria del Mar de Salou, presidida per Mn. Santi Soro delegat episcopal de la pastoral social.
La jornada va cloure amb la visita dels participants als locals del rober de Filigrana de la Càritas Parroquial de Salou, amfitriona de la jornada.
Equip de redacció
