.

Més de 1.500 persones s’han concentrat aquest vespre a la plaça de la Font per denunciar els quatre mesos d’empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart i els tres mesos i mig de falta ‘preventiva’ de llibertat d’Oriol Junqueras i Joaquim Forn; per exigir el seu alliberament a un Estat que consideren dictadura sense matisos i també per llançar un missatge als polítics independentistes. “Ni un pas enrere”, es podia escoltar per part dels resistents republicans disposats a què els resultats del referèndum i de les eleccions no tinguin aturador. Per això una de les peces musicals escollides per Joan Reig, Sergi Esteve i Domi Garcia per acompanyar l’acte era el ‘No és això’, companys, no és això’. O com diu una de les seves estrofes, “potser cal ser valents altre cop i dir no, amics meus, no és això”. Perquè si alguna cosa han deixat clara Pere Grau (exmembre del secretariat permanent de l’ANC abans de formar part de les llistes de Junts per Catalunya), Carles Xavier Gómez, per part de l’ANC de Tarragona, Rosa Maria Codines, d’Òmnium del Tarragonès, i Òscar Vives, en representació dels 7 CDRs constituïts a la ciutat, és que l’amenaça de “nous barrots en forma de llei” no ha de portar a posicions de debilitat ni temors nouvinguts entre les files republicanes. Per molt que sigui “l’espera dels que no ens aturarem”.

El missatge als partits ha estat clar. Grau ha reclamat que no afluixin davant les temptatives del govern espanyol de crear por, amenaçant amb la segregació lingüística a l’escola. “Els nostres polítics han de continuar construint la República. S’han de sentir pressionats” ara que sembla que volen fer “govern molt ràpid, molt ràpid, molt ràpid”. “Esperarem el temps que calgui, i el farem quan diguem nosaltres, no quan ens ho diguin ells!”, ha exclamat posant com a exemple “la dignitat” de la diputada cupaire Bayo.

Gómez ha arrancat recordant que “alguns partits no han tingut ni la sensibilitat de votar per acostar els presos polítics quan sí que ho van fer en temps d’ETA i per delictes de sang”. Acompanyat de crits de “Ballesteros dimissió”, ha assegurat que la lluita per bastir la República és el que volen els Jordis i ha continuat en la mateixa línia que Grau: “Perquè seguim concentrant-nos? Primer perquè els nostres empresonats sàpiguen que ens recordem d’ells i estarem aquí cada mes faci fred o calor. I segon per perquè els nostres polítics sàpiguen que estem al carrer i els espitgem” com si fos un castell. “D’ells depèn ara, segons Gómez, “si tiren amunt o fan l’intent de desmuntar. Els demanem que siguin valents, que ens tenen al darrera”.

Codines ha demanat “que no normalitzem la barbàrie. Estem al costat de la gent que va liderar aquest procés i cada mes ens hi trobaran, ferms, valents i segurs. Hem començat el camí, el continuarem, som molts i serem més. No defallim!”. Finalment, Vives ha explicat el funcionament dels CDRs i ha deixat molt car que “no tenim por. No deixarem que ens tornin a apallissar”.

L’acte, presentat pel periodista Ricard Lahoz, s’ha encetat amb quatre minuts de silenci per cada un dels mesos que els Jordis porten engarjolats, pantalles dels mòbils enceses i espelmes per envoltar la paraula ‘Llibert4t’ a peu de les escales de l’Ajuntament. Maria Solé i Anna Gispert Magaroles han llegit el manifest unitari que es llegia a totes les places del país reclamant la llibertat dels presos “que no han comès cap delicte” i denunciant “la vulneració dels drets bàsics i fonamentals” vulnerant “la presumpció d’innocència” de polítics però també “empresaris i voluntaris”. “Ens volien aïllar i estem més units que mai. Estan retinguts per l’Estat per raons polítiques (‘ostatges ‘ es podia llegir en una pancarta). Exigim la llibertat immediata de tots. Exigim Justícia!”.

J.S.